El pla per reduir de quatre a tres anys els graus universitaris està aixecant molta polseguera. És una mesura que vol equiparar els graus al sistema predominant a Europa.

A Europa, 29 estats van signar l'any 1999 el que es coneix com la Declaració de Bolonya, que va significar l'inici d'un procés de convergència cap a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), que té dos grans objectius. El primer és adaptar els estudis a les demandes de la societat i el segon és facilitar l'intercanvi d'universitaris formats en els diferents països.

A Europa, els ensenyaments universitaris es divideixen en tres cicles: grau, màster i doctorat. Bolonya deixa llibertat perquè els països dissenyin els graus de manera que siguin de 3 o 4 anys, i els màsters, d'1 o 2. Per tant, hi ha l'opció del 4+1 o del 3+2. Espanya va triar el 4+1, que significa que, normalment, els graus són de 3 anys, i els màsters, de 2. Hi ha excepcions, com ara els graus d'arquitectura, farmàcia, odontologia i veterinària, que són de 5 anys, i el grau de medicina, que és de 6 anys.

El problema és que a la majoria de països del nostre entorn els graus o bachelors són de 3 anys. És el cas de França, el Regne Unit, Alemanya, Itàlia i Portugal, per exemple. Són pocs els països on predominen els graus de 4 anys. És el cas de Grècia, Rússia i Turquia.

La principal conseqüència negativa del grau de 4 anys és que els nostres graduats quan van a altres països europeus a fer un màster es troben normalment que tenen una durada de 2 anys i sovint repeteixen molts coneixements que ja han estudiat. Per tant els 5 anys necessaris per fer un grau més un màster s'acaben convertint en 4+2.

Però passar de 4 a 3 anys té aspectes negatius. És un nou canvi que es fa quan la majoria d'universitats encara no han implantat totalment els graus de 4 anys. De fet, ara moltes universitats tenen en marxa els nous graus de 4 anys convivint amb els antics de 5 que encara no han finalitzat. Un altre problema és que l'oferta de màsters a preus públics és encara molt reduïda, i això pot dificultar la continuïtat en els estudis als alumnes més desafavorits. I també hi
ha el problema que la tradició d'estudiar un màster encara no està gaire estesa.

Per això, si els graus passen a 3 anys, es fa imprescindible que millori l'oferta de graus a preus públics, i també el sistema de beques.

En resum, els graus de 3 anys ens homologaran amb el que predomina a Europa, però caldrà millorar l'oferta amb bons màsters a preus que no marginin una part important dels estudiants. En cas contrari, per a molts el 3+2 es convertirà en un 3+0, o sigui 3. I escurçant els estudis ens pot passar com a Woody Allen quan diu: «Després de fer un curs de lectura ràpida vaig poder llegir Guerra i pau en vint minuts, crec que anava sobre Rússia.»