Què tenen a veure el port de Savona (Itàlia), el de Koper (Eslovènia) i el de Tarragona? Que els tres competeixen en un mercat global, però els dos primers tenen avantatges competitius que no té el de Tarragona. Savona no ha de competir amb un estat que el frena, i aprofita la seva situació per guanyar mercat a Europa. Koper, gràcies a la declaració d'independència unilateral de Iugoslàvia (l'any 2001), aprofita la seva situació geogràfica i independència política per crear un importantíssim nucli i centre logístic i de distribució que dóna servei al mercat de l'Europa Oriental i Central.

El port és un BIP (border inspetion post) o lloc d'inspecció fronterera per agilitar els tràmits. Doncs bé, l'empresa Daimler, fabricant alemany de Mercedes-Benz i Smart, a través d'un dels principals distribuïdors hispans de vehicles, Bergé Marítima, que dóna servei a més de vint marques, s'havia fixat en el port de Tarragona per a la seva distribució de 200.000 vehicles anuals a l'Orient Mitjà, però malgrat que els serveis que oferia el port eren del grat de l'empresa alemanya, finalment ho ha refusat per la manca de l'ample europeu de la línia ferroviària i ha triat els ports de Savona i de Koper. Situar al port tarragoní els cotxes que es fabriquen a Alemanya sense poder comptar amb la logística ferroviària era econòmicament insalvable.

Lamentablement aquest fet ha passat força desapercebut i ha provocat pocs escàndols comparat amb les vegades que ens diuen que la inversió estrangera i les empreses no vénen a Catalunya per culpa del procés català cap a la independència. Les forces econòmiques i mediàtiques de tendència espanyolista d'aquí també han optat per un silenci còmplice, però la realitat és que, un cop més, queda clar allò que deia el conseller Andreu Mas-Colell: “Espanya ens frena.” El nivell de les inversions en infraestructures i el de compliment de les execucions, són escandalosament baixes per a un país com el nostre, i aquesta dependència ens empobreix.

Les inversions en infraestructures com a element polític ens pot portar a ser un dels països amb més quilòmetres d'alta velocitat d'Europa, i segurament el segon del món, però amb dos efectes molt negatius: la impossibilitat de rendibilitzar mai aquestes inversions i, alhora, el dèficit d'inversions que sí que serien productives, com és el corredor del Mediterrani.

I aquest cas ens evidencia que avui, quan passen les oportunitats, o estàs preparat i les agafes o no ho estàs i les perds i altres les aprofitaran.