Fa uns mesos em vaig trobar en una classe de màster amb una curiosa discussió. Acabava de fer una presentació un directiu d'una empresa farmacèutica especialitzada en medicaments orfes i explicava com alguns dels seus productes permeten la supervivència i la qualitat de vida d'alguns pacients, tot i que a un cost relativament alt per pacient. Un dels estudiants li va preguntar si realment calia fer aquesta inversió per pacient, atès que són tan pocs. En la meva opinió, li vaig contestar, és prioritari que l'Estat inverteixi en la salut de les persones abans que en altres conceptes, com per exemple en la xarxa de trens d'alta velocitat. Segons l'opinió de l'estudiant, el tren té molt més impacte social que el medicament, perquè permet la integració de totes les persones d'un territori. Aquesta és una discussió oberta, no només a Catalunya sinó a tot Europa i també als Estats Units, paradoxalment partint de situacions completament oposades. I no és una discussió senzilla, ni ideològicament neutra, entre altres coses perquè té impacte a tots els nivells: si certs pacients no s'han de tractar, ni certs serveis s'han de mantenir, també es pot reduir el personal sanitari (o reduir-li el sou perquè marxin ells sols) i tampoc cal investigar certes malalties, ni en general cal pagar els fàrmacs. I aquesta ideologia és la que ara mateix s'estén arreu d'Europa: des d'Alemanya fins a Andalusia, els dos territoris on s'ha implantat la subhasta de productes genèrics, que en alguns casos fa que les empreses que produeixen els medicaments pràcticament no tinguin marge, fins al problema de pagament de les farmàcies catalanes. En conseqüència, si aquest criteri s'imposa els pacients començarem a notar desabastiment de certs productes, paradoxalment de baix cost, però de necessitat terapèutica: el Col·legi de Metges ja ho ha denunciat en alguna ocasió. La solució fàcil, sovint és culpar de tot la indústria farmacèutica, però cal recordar que si algú ha d'investigar noves malalties i nous medicaments ha de tenir alguna oportunitat de recuperar les inversions.
En definitiva, un tema complicat que caldria analitzar a fons. Ara que estem en campanya, seria una bona ocasió.