Vagi per davant. Soci abonat del Futbol Club Barcelona número 095591. Segons la darrera memòria econòmica i financera (exercici 2013-2014), el Barça va facturar uns 530 milions d'euros. Saben quantes empreses a Catalunya facturen més? Jo els ho dic: cinquanta. La majoria multinacionals de la indústria automobilística, l'energia, agroalimentació, química i farmacèutica, finances, tecnologia i distribució. El Barça és, doncs, una multinacional catalana de primer nivell. I encara més, si comparem la informació per nombre de treballadors, 791 a meitats del 2014, el Barça és la quinzena empresa del país en volum de facturació entre les empreses de menys de 1.000 treballadors. I una cosa importantíssima: és capdavantera en productivitat. La productivitat per treballador del Barça se situa en més de 670.000 euros, gairebé 10 vegades per sobre de la mitjana del país. A més, les externalitats del Barça són innombrables. Alguns exemples: 750 milions d'euros anuals per al PIB de la ciutat de Barcelona, un 6% de turistes, el museu més visitat del país, incidència sobre la felicitat de les persones i, fins i tot, generador de capital humà a través dels gols del seus cracks.

Encara que sembli mentida, contemplant els seus més d'un segle de vida, el Barça d'avui és una organització del coneixement. Gairebé dues terceres parts dels seus ingressos procedeixen de la valorització d'actius intangibles. Un 62,3% dels ingressos estan vinculats amb els contractes amb mitjans de comunicació i màrqueting. Els ingressos derivats de les operacions tangibles: socis (3,6%), estadi (24,1%) i traspassos (10%), tenen una participació inferior. I l'aigua que baixa. La valorització de la marca Barça té un grandíssim recorregut encara per fer. Aquí van les meves idees:

Primera. Deia a finals de la dècada dels noranta un dels principals revolucionaris de la gestió al món del futbol, el Sr. Florentino Pérez, que el Real Madrid era com la Disney. Els actius ja hi eren, només s'havien de valoritzar. És evident que l'estil de club i de gestió, i la cultura organitzativa i les xarxes socials del Barça, són clarament diferents a les del Real Madrid, però alguna cosa de veritat hi havia en aquesta sentència. Caldria, però, actualitzar-la als nous temps i estils de negoci. El Barça no podrà ser mai un instrument de negoci per al complex polític, administratiu, mediàtic i financer. Ni falta que fa. El Barça s'ha de fixar en les grans empreses mundials de les activitats de la tecnologia i dels continguts. Emprenedoria en estat pur.

Segona. Els fonaments per la consolidació global del Barça ja hi són. El Barça d'avui ja és una organització xarxa: gairebé 70 milions d'usuaris únics a la web, més de 125 milions de fans a les xarxes socials, i 87 milions de reproduccions de vídeos i continguts vinculats a l'exercici 2013-14. I, segons les darreres estimacions, una xarxa global de simpatitzants que podria superar els 250 milions de persones. Vet aquí el futur. S'imaginen alguna mena de producte/servei que per un mòdic preu, per exemple, deu euros l'any, donés la possibilitat exclusiva d'accés a continguts específics, descomptes, accés al Camp Nou, samarretes signades, videoconferències amb esportistes, contactes amb barcelonistes d'arreu, etcètera? Les possibilitats són infinites. I les vies d'ingrés, també. Però la lògica global no espera, i no crec que triguem gaire a superar les restriccions de l'estat-nació per veure una lliga europea o mundial, amb possibilitats d'explotació exponencials. L'NBA n'és el referent.