La tragèdia monetària grega
El tema dels problemes de l'economia grega no és nou. En un article que vaig publicar en aquestes mateixes pàgines el setembre del 2011 ja analitzava els problemes que tenia Grècia per lluitar contra una crisi que en aquells moments ja semblava difícil de resoldre no només per la mateixa Grècia sinó també per altres països que podien rebre el contagi –com així es va anar produint–, cosa que ha fet trontollar altres països europeus febles i el mateix euro, que només va poder ser salvat per la intervenció del president del Banc Central Europeu, Mario Draghi.
Han passat el temps i les coses, malgrat l'assistència que Grècia ha rebut del Fons Monetari Internacional, la Unió Europea i el Banc Central Europeu, no han millorat gaire i Grècia continua al caire de l'abisme. En aquest temps s'ha assistit a negociacions sense fi per alleugerir la càrrega del deute en què Grècia està immersa i per aconseguir una certa comprensió dels països creditors.
El fet que el Syriza de Tsipras guanyés les eleccions gregues el gener del 2015 no ha ajudat a millorar les coses, perquè si el govern conservador de Samaras ja havia tingut problemes per intentar equilibrar els comptes públics grecs, les circumstancies són ara més difícils perquè el govern de Tsipras va fer promeses electorals en el sentit que no acceptaria imposicions externes vingudes del que llavors s'anomenava troica per reduir el dèficit fent una reforma fiscal i reduint les pensions i els salaris públics.
La crisi grega ha generat una divisió entre els països europeus més enllà de la divisió que ja hi ha entre els 19 estats que tenen l'euro com a moneda i els que no l'hi tenen: és la divisió entre els països de la zona euro que tenen equilibri pressupostari perquè han sabut adaptar les seves despeses a la caiguda d'ingressos públics derivats de la crisi econòmica general i els països que tenen problemes pressupostaris.
No ha volgut fer reformes.
La batalla entre el govern de Tsipras, l'FMI i les institucions europees ja fa molts mesos que dura i això ha fet caure les borses europees i l'euro respecte al dòlar, a la vegada que ha posat en situació difícil el govern de Tsipras enfront dels seus electors. De fet, el govern grec ja ha fet vuit retallades en el generós sistema de pensions que Grècia practicava, la qual cosa ha motivat que 60.000 funcionaris hagin demanat la jubilació anticipada preveient que les condicions del rescat grec ho faran després impossible i perquè l'FMI i la UE demanen que la jubilació es faci als 67 anys quan fins ara hi havia la possibilitat de fer-ho –per a alguns afavorits- als 50 anys.
Per si això fos poc, atesa la incertesa, els capitals marxen i s'estima que la fugida de capitals ha arribat als 30.000 milions d'euros (el 18% del PIB), la qual cosa ha fet que els bancs grecs siguin cada cop més dependents de la liquiditat que els proporciona el Banc Central Europeu i ha fet que la gent tingui cada cop mes por que es pugui donar un corralito o es pugui posar un impost especial als dipòsits bancaris superiors a 100.000 euros, com va passar a Xipre.
Pagar 1.500 milions.
L'única esperança és que l'FMI ha matisat -a començament de juny- el seu discurs intransigent sobre l'austeritat i els optimistes confien que això obri alguna porta per evitar la tragèdia monetària grega.
