Està clar que la cobdícia excessiva va ser una de les causes de la bombolla que tants problemes va crear a partir del 2008. A la pel·lícula Wall Street, el dolent Gordon Gekko (Michael Douglas) deia que “la cobdicia és bona”. Un dels reflexos d'aquesta cobdícia són els bonus estratosfèrics que varen generar comportaments perversos que varen enfonsar companyies, països i i milions de persones. Amb aquests precedents no deixen de sorprendre les empreses que acomiaden molts empleats i a continuació reparteixen bonus milionaris entre l'alta direcció. Segurament no són pràctiques il·legals, ja que poden tindre tot el dret a fer-ho si els seus accionistes ho donen per bo. No són bones pràctiques per diversos motius. En primer lloc, per la inoportunitat del moment, ja que les retribucions multimilionàries d'uns pocs conviuen en el temps amb molta gent que encara segueix al pou. En segon lloc, aquests pagaments escandalosos contribueixen a agreujar un dels majors problemes socioeconòmics que tenim actualment: la desigualtat. És un problema que no solament es pot visualitzar des del punt de vista de la justícia social, sinó que a més, fins i tot l'FMI ha reconegut darrerament que la desigualtat és un llast per al creixement. Un altre element que voldria destacar és que amb aquestes pràctiques s'està tornant a plantar la llavor que genera especulació excessiva, bombolles, crisi i pobresa.

Sembla que hi ha moltes empreses que haurien de revisar els codis ètics i la seva política de responsabilitat social corporativa. També haurien de revisar la seva política de ventall salarial. Està clar que les retribucions han de considerar el perfil de les persones i les seves dedicacions i responsabilitats, però d'això que un alt executiu cobri centenars de vegades més que una altra persona de la mateixa companyia és escandalós i genera alarma social. Crec que és un tema que requeriria canvis importants a fi d'evitar mals majors. Una antiga dita cherokee deia que dins de cada persona hi ha dues ànimes: una és bona (pau, humilitat, bondat, veritat...) i l'altra, dolenta (cobdícia, mentida, ego, gelosia...) De les dues ànimes, la que guanya és la que alimentem.