Ja em perdonarà en Quim Monzó per haver-li agafat el titular de la seva novel·la, que no sé si és una manca de creativitat meva o una admiració vers l'escriptor, o tot plegat. El fet és que la magnitud de la meva tragèdia apunta a la situació que ha quedat el sector financer català, després d'aquesta crisi importantíssima. Així doncs, no es tracta de cap trompetista que hagi begut massa, es tracta, això sí, del resultat d'una de les irresponsabilitat més grans de tota la classe política i sindical en molts anys d'història, que per la seva incompetència s'han carregat nou caixes catalanes que era pràcticament tot l'entramat de caixes catalanes, moltes d'elles eren més que centenàries, i que gestionaven el cinquanta per cent de tot el negoci financer català. I tota aquesta riquesa empresarial que suposava aquest teixit financer, va fer fallida i s'ha creat una situació on ara les entitat financeres, pel seu volum, han esdevingut sistèmiques, hem amortit apreciablement la competència i s'ha reduït considerablement la capacitat negociadora dels empresaris i dels particulars.

El país, ara, conscient d'aquesta desertició i l'empobriment que suposa aquesta fallida massiva, sembla que algú comença a adonar-se'n i tímidament comencen a pensar en projectes nous per refer aquest buit considerable; una empresa tremendament difícil a hores d'ara. L'empresari Joan Olivé i l'extreballador de Caixa Sabadell Jaume Vall, lideren un projecte que anomenen Caixa Catalana, i que fa pocs dies es va presentar al Col·legi d'Economistes de Barcelona. Una iniciativa tremendament difícil perquè el recels del Banc d'Espanya i del BCE seran grans, i potser insalvables, que difícilment una colla d'amics puguin salvar. I a més, l'exigència de qualificació professional bancària que ara exigeix el BCE per als seus dirigents, és molt alta. En tot cas, res no em plauria més que un gran èxit perquè seria una manera de refer tanta destrossa. Els promotors diuen que en el projecte no hi volen polítics; també hi ha arguments de pes perquè no hi hagi empresaris ni associacions o col·lectius que en un moment donat, com ha passat, confonguin els seus interessos amb els de la caixa. Cal, això sí, professionals amb ofici que coneguin perfectament la importància de gestionar una entitat de crèdit i amb visió apolítica i, sobretot, una gestió del risc exigent, que aquest, juntament amb la cleptomania dels seus dirigents, ha estat l'element principal que ha provocat la gran tragèdia econòmica catalana.