Fa pocs dies Ficosa formalitzava l'entrada de Panasonic al seu accionariat amb una aportació de 100 milions d'euros. També recentment, la multinacional nord-americana Plastipak va tancar la compra de la divisió d'embalatge de l'antiga La Seda per 232 milions d'euros. Una mica menys, 190 milions d'euros és el que pagarà la mexicana Bimbo per adquirir el 100% de Panrico en el que sense cap dubte serà una de les operacions empresarials més rellevants de l'any.

Però aquests només són alguns dels noms que aquest 2015 han estat els titulars dels moviments corporatius. La llista serà més llarga perquè enguany els experts esperen que les xifres d'aquest tipus de moviments -des de fusions i adquisicions fins a sortides a la borsa- repuntin amb força després d'uns anys en què la inestabilitat econòmica i la feblesa en els balanços de moltes empreses van fer que el mercat corporatiu abaixés la persiana. El pitjor, però, ja ha passat i si bé l'any passat ja es va produir un canvi de tendència i les operacions corporatives van pujar sobretot gràcies al paper del sector financer, aquest 2015 les grans consultores confien a superar-ne de molt les xifres. Com explica el soci responsable de transaccions de PWC a Catalunya, Josep Cedó, “primer van ser els bancs els que van tirar amb operacions de desinversió d'actius per fer desapalanquejament, i des dels darrers mesos la resta de sectors també s'estan mostrant en moviment”.

És un moviment que, en bona part, respon a la mateixa necessitat de reduir el deute que han tingut i que tenen les entitats financeres. “La crisi ha donat unes lliçons i han mostrat la importància de rebaixar aquest nivell de deute i, a més, les empreses han entès que s'han de centrar més en el seu negoci principal”, diu el director de l'àrea de Corporate Finance de KPMG a Espanya, Sergio Mas-Sardà. En el mateix sentit, el president d'Economistes Ban del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Alex de Dios, destaca aquest element com un factor clau. “Les empreses han après molt bé que el nivell de deute ha de ser assumible per evitar futurs xocs.”

Precisament aquests dies el Fons Monetari Internacional va destacar la feblesa de les companyies italianes i espanyoles respecte al seu alt nivell de palanquejament. L'FMI insta el sector empresarial a purgar amb més força per a aquest deute i, de fet, aquest objectiu, que ha de servir per apuntalar la recuperació, ara té més possibilitats, per la millora del quadre macroeconòmic. A diferència del que passava fa uns anys hi ha compradors interessats a invertir en companyies catalanes i espanyoles.

L'Estat espanyol ha passat de ser el pària de l'economia europea i ser on ni un inversor estranger voldria posar-hi el peu -més enllà de fons voltor a la recerca de gangues- a presentar un dels quadres macroeconòmics més optimistes de la zona euro i “per a un inversor que ve de fora i que veu taxes de creixement del PIB del 3,5%, que són no només bones sinó comparativament superiors a les economies del seu entorn, resulta molt atractiu”, explica Cedó.

Les operacions de fusions i adquisicions segueixen el cicle econòmic i més enllà de l'atractiu de les previsions econòmiques a l'Estat, el repunt en el nombre d'operacions ha estat global. Segons el professor de Finances d'Eada Rafael Sambola, “si en el conjunt del 2013 al món aquestes operacions corporatives van moure 436.000 milions d'euros, en el que va del 2015 la xifra ja puja a 860.000 milions d'euros”.

L'entorn de recuperació econòmica anima les empreses a tancar desinversions perquè ara hi ha compradors disposats a entrar-hi en joc, però també les anima a protagonitzar operacions de compra per créixer. Com explica el professor i director de l'Observatori de la Multinacional Espanyola de l'Esade, Xavier Mendoza, “les fusions i adquisicions són molt atractives perquè permeten capturar creixement de manera molt ràpida, i en un moment en què hi ha nivells de competitivitat i internacionalització creixents amb una operació corporativa una companyia pot guanyar un 20% o un 30% amb molta rapidesa”.

Un altre factor que anima a l'alça aquestes operacions és l'alta liquiditat que hi ha al mercat i que genera un bon moment, per exemple, per a les operacions de sortida a borsa, és a dir, les OPV. “Hi ha molta liquiditat i, a més, la renda fixa està donant uns tipus d'interès molt baixos, així que molt d'aquest diner va a la renda variable”, destaca Sambola.

Alhora, l'accés al finançament ha millorat i, per a aquelles companyies amb balanços sanejats que es poden permetre endeutar-se per tancar alguna compra, el cost d'aquest endeutament és molt baix després de la política aplicada pels principals bancs centrals al món. “Una gran companyia potser s'està endeutant a un cost del 3% i, per tant, qui té ambició per créixer i una base sòlida té un bon moment per ser agressiu”, diu Mendoza.

Tot plegat fa que la previsió per al conjunt de l'any de les consultores sigui més que optimista. “Les operacions que estaven lligades al sector financer i a l'immobiliari potser no són tan elevades com el 2014 però els moviments a la resta de sectors creixerà prou per compensar i fins i tot sumar”, diu el responsable de PWC. Cedó, a més, hi afegeix un altre punt. “Molts fons de capital de risc han obert oficina a Espanya, i el que abans es miraven a distància des de Londres ara s'ho miren de prop però és evident que no han vingut només a mirar; tenen requeriments clars d'inversió.”

També hi ajuda una bona correlació de preus. Com explica Mas-Sardà, “com que ara fa força mesos que hi ha una certa estabilitat i un creixement estable, es fa més difícil que compradors i venedors s'equivoquin en les valoracions, i això fa que les operacions es tanquin més fàcilment”. Però a pesar de la forta crisi i que moltes de les companyies que vénen necessiten reforçar-se, la possibilitat de trobar gangues no és el que està portant els fons a fixar-se en el mercat corporatiu.“Cada vegada hi ha més competència, més compradors, tant de perfil financer com industrial i, per tant, no és gens fàcil anar a buscar gangues”, diu Cedó. El que han de fer els compradors, hi afegeix el responsable de PWC, “és convèncer aquestes empreses que són el millor soci, per molt que encara ens trobem sobre la taula operacions que es focalitzen molt en el preu”.

Buscar sinergies i aprofitar les economies com una via per guanyar eficiència i competitivitat és el que han fet, per exemple, Bimbo i Panrico, i IDC Salud (Capio) amb Grup Hospitalari Quirón, i la llista és llarga. Consum, indústria i tecnologia en seran protagonistes, i ho seran sempre amb el permís de la nova onada de fusions a la banca.