Diàleg mediterrani a Barcelona
Ara fa 20 anys del llançament del Procés Euromediterrani de Barcelona a la Conferència Euromediterrània de Barcelona del 1995, que va obrir nous camins per impulsar la cooperació econòmica, política, social i cultural entre els països mediterranis. Desprès, i a impuls personal del llavors president francès Sarkozy, el 2008, es va crear la Unió pel Mediterrani (UpM) que té seu al barceloní Palau de Pedralbes, com també té seu a Barcelona el consorci Institut Europeu per la Mediterrània que s'havia fundat el 1989.
Els 43 països membres de la UpM estan tirant endavant projectes econòmics, socials i fins i tot polítics i l'UpM és l'única plataforma en què hi ha països molt diferents que obliden els seus antagonismes i miren fer projectes conjunts tot aconseguint aportacions econòmiques per tirar-los endavant.
En aquest context, cal tenir en compte la complexa situació creada pel fracàs de les primaveres àrabs, pel moviments migratoris incontrolats des d'estats africans fallits i els països del sud d'Europa, pel terrorisme islamista que s'ha manifestat i, inclús, pels avenços d'Estat Islàmic, el Ministeri d'Afers Estrangers i Cooperació espanyol, amb l'UpM i amb la Fundació Anna Lindh euromediterrània convoquen, per a aquests 22 i 23 de juliol, una reunió d'alt nivell sobre el diàleg Intercultural i antireligiós entre els països de la Mediterrània.
La reunió arriba en un moment interessant pels països mediterranis per una sèrie de raons:
1) Per tota la discussió referida a països europeus del nord i països europeus del sud que ha envoltat la resposta de la UE i del Banc Central Europeu a la crisi grega. Ho hem arrossegat d'ençà que Syriza va guanyar les eleccions gregues el 21 de gener i d'ençà que el seu líder, Tsipras, va adoptar posicions insostenibles de deixar de complir amb els creditors del deute grec però demanant de rebre un tercer rescat financer. Al final, l'acord in extremis del 13 de juliol ha permès que Grècia no surti de l'Euro i s'allunyi el temor geopolític d'acostament de Grècia a Putin i a Xi Jinping, però l'antagonisme dels països dels nord respecte als PIGS euromediterranis un cop més s'ha posat de manifest i això no es bo per fer avançar la integració europea.
2) Cal recordar l'allau migratòria que s'està produint del sud del Mediterrani cap al nord, i la manca de comprensió dels països del nord per acollir els nouvinguts que demanen solidaritat.
Els atemptats terroristes.
3) Tot el problema del gihadisme i els seus atemptats terroristes que, a més de la indignació que provoca a l'opinió pública, té repercussions turístiques i econòmiques i, alhora, esta obligant a establir mesures policials extraordinàries a molts països tant per evitar més atemptats com per evitar el reclutament de voluntaris per integrar l'exèrcit del nou califat islamista desitjós d'ampliar la seva influència a països més a prop de nosaltres (Líbia...).
4) Per si això fos poc, l'acord de Viena del 14 de juliol sobre el programa nuclear iranià crea una altra tensió amb Israel i agreuja la tradicional qüestió entre Israel i Palestina.
5) Per altra banda, ara la UE està repensant la seva política de veïnatge amb la Mediterrània i ara tenim l'avantatge que l'alta representant i vicepresidenta de la Comissió Europea (Federica Meneghini) és una antiga ministressa d'exteriors italiana, per la qual cosa està més sensibilitzada respecte als temes del Mare Nostrum.
El pes de la unió.
Confiem que Europa –com sempre, després de les crisis que ha patit- surti reforçada per fer front als problemes que se li van presentant: el rescat in extremis de Grècia, el pla Juncker per rellançar l'economia i les idees contingudes a l'Informe dels Cinc Presidents (Tusk, Juncker, Djesselbloem, Draghi i Schultz) per aprofundir la integració en el si de la UE. Entre altres iniciatives, i en aquesta bona direcció, esperem que també es projecti el Mediterrani.
