La cancellera alemanya, Angela Merkel, va fer ahir una de les seves exhibicions de com donar suport sense prendre partit al 100% ni tan sols amb un aliat tan devot com Mariano Rajoy. Va ser a la conferència de premsa conjunta, després d'una cimera informal de marcat caire electoralista –per part del líder del PP espanyol–, quan se li va preguntar com veia “el desafiament sobiranista” i si Catalunya quedaria fora de la UE en cas d'una declaració unilateral d'independència.

Merkel va posar primer cara de circumstàncies, davant d'una pregunta que incloïa massa qüestions de política interna d'un país aliè; va deixar la segona part a l'aire i va remetre's al que sempre ha dit: cal respectar la legalitat, estatal i internacional, com a garantia de la sobirania i integritat territorial de cada país.

Una resposta curta, a una pregunta llarga i enrevessada, al seu parer, que no s'aparta del que fins ara ha sostingut Merkel cada cop que se li ha demanat pel “desafiament català”. Per Rajoy és un clar suport de la “jefa” a la contracampanya que ha emprès davant el 27-S. Pel sobiranisme català, una resposta amb un toc d'ambigüitat que deixa obert el “què passarà”, en cas de proclamació unilateral.

Queda clar que Merkel no vol maldecaps dins la zona euro, i encara menys crispacions a l'Estat espanyol, com les que comportaria una ruptura sobiranista. Però tampoc no vol entrar en electoralismes al 100%, per molt que, com va recordar, el PP és un partit agermanat amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que presideix.

Merkel es va desfer en elogis cap a la línia política de Rajoy, sobretot en el terreny econòmic, mentre que el president espanyol desplegava a Berlín tot l'arsenal de guanys aconseguits, segons ell, des que va arribar al poder.

La posició de Berlín i la de Madrid sobre l'independentisme “són molt semblants”, va dir Merkel, per insistir en els termes de la “legalitat”, mentre Rajoy posava l'accent en la “sobirania” i la “integritat nacional”.

Tot i l'eufòria amb què el govern espanyol va rebre les paraules de la cancellera alemanya, el diari americà The New York Times les considerava “una vaguetat”.