Política

Merkel tanca la barrera

Vint-i-quatre hores abans de la reunió de la UE, Berlín restableix els controls fronterers amb Àustria

La cancellera fa un gir en la política d'asil, enmig de pressions dels socis bavaresos, nous “aliats” d'Orban

S'habiliten trens especials per descongestionar Munic

Vint-i-qua­tre hores abans de la reunió dels minis­tres d'Afers Estran­gers de la Unió Euro­pea (UE), en què Angela Merkel aspira a fer pros­pe­rar la implan­tació de quo­tes vin­cu­lants per al repar­ti­ment de refu­gi­ats, Berlín va anun­ciar el res­ta­bli­ment dels con­trols fron­te­rers amb Àustria. Una mesura con­sen­su­ada amb Viena i de caràcter “extra­or­di­nari”, per la situ­ació d'emergència cre­ada a Munic, s'insis­tia a Berlín. Però que suposa, de facto, la sus­pensió de la lliure cir­cu­lació a l'espai Schen­gen. La mesura segueix a l'arri­bada, dis­sabte, de més de 12.000 sol·lici­tants només a Munic, la capi­tal de Bavi­era, el govern de què havia estat cri­ti­cant la “gene­ro­si­tat” de Merkel enmig de la crisi de refu­gi­ats.

Bavi­era és feu de la Unió Soci­al­cris­ti­ana (CSU), par­tit ager­ma­nat amb la Unió Cris­ti­a­no­demòcrata (CDU) que pre­si­deix la can­ce­llera i més dretà que la for­mació matriu. La pressió sobre Merkel era enorme. No només de cara a la reunió de coa­lició que ha de man­te­nir a mit­jans de set­mana, sinó perquè, a més, les imat­ges de l'estació de Munic des­bor­dada per la situ­ació eren irre­fu­ta­bles. No es pot orga­nit­zar cada dia una “petita ciu­tat” nova per aco­llir una desena de milers de per­so­nes, havia recla­mat el seu alcalde, Die­ter Rei­ter, que no és de la CSU, sinó soci­al­demòcrata.

Més trens

Durant tot el diu­menge, s'havien estat orga­nit­zant trens espe­ci­als cap a altres punts d'Ale­ma­nya per des­con­ges­ti­o­nar la situ­ació a Munic. Fins i tot es van habi­li­tar els d'alta velo­ci­tat ICE, els pas­sat­gers dels quals es van veure obli­gats a can­viar el bit­llet per tra­jec­tes alter­na­tius.

“És un impor­tant senyal al món”, va pro­cla­mar el líder de la CSU i pri­mer minis­tre bavarès, Horst See­ho­fer, després que el minis­tre d'Inte­rior de Merkel, Tho­mas de Maizière, anunciés la reim­plan­tació dels con­trols fron­te­rers. Va apli­car-se de forma imme­di­ata i va para­lit­zar el trànsit de trens des d'Àustria a par­tir de les cinc de la tarda –mitja hora abans que sortís el minis­tre amb l'anunci ofi­cial. Fins a les sis de la mati­nada d'avui, no en cir­cu­larà cap més entre les dues fron­te­res.

La República Txeca també es va sumar, ahir, a la decisió ale­ma­nya i va reim­plan­tar els con­trols fron­te­rers amb Àustria, segons va infor­mar France Presse. De Maizière no va pre­ci­sar la durada de la mesura “tem­po­ral”, el que va pro­pi­ciar que es dis­pa­res­sin les espe­cu­la­ci­ons en dues direc­ci­ons: es tracta de pres­si­o­nar al màxim els socis de la UE que no com­bre­guen amb les quo­tes sobre els refu­gi­ats.

Hon­gria s'hi nega, men­tre que Polònia i altres repre­sen­tants de l'Est, així com les repúbli­ques bàlti­ques, hi posen pegues. També ha de ser­vir per apai­va­gar les crítiques dels socis.

Si es pren per aquesta banda interna, Merkel seria la gran der­ro­tada en una de les habi­tu­als pro­ves de força amb els ali­ats bava­re­sos –a qui no sem­pre acon­se­gueix domi­nar. Si resulta que demà els altres socis, els de la UE, s'ave­nen a les quo­tes, haurà estat una d'aque­lles juga­des estratègiques que aca­ben amb victòria per a la can­ce­llera.

Els can­vis de posició no són estranys en Merkel, acos­tu­mada a aquesta mena de girs segons el que con­si­dera que reco­mana la con­jun­tura.

A l'anunci tri­om­fa­lista del pri­mer minis­tre bavarès See­ho­fer es va sumar el del pri­mer minis­tre hon­garès, Vik­tor Orban, fins ara el ros­tre més negre enmig del drama del refu­gi­ats. Era una mesura “necessària”, afir­mava el pri­mer minis­tre hon­garès, a qui, enmig de la crisi, See­ho­fer havia donat un cert tracte d'amic i fins i tot havia con­vi­dat a un mini­congrés de la CSU, pre­vist per a les pro­pe­res set­ma­nes.

Almenys 34 morts en un naufragi a la costa grega

Almenys 34 persones, entre elles 15 menors, van morir ahir davant de la costa de Framakonisi, una petita illa grega. La tragèdia va passar de matinada, quan l'embarcació de fusta va bolcar amb més de 120 refugiats. Els guardacostes grecs van informar que hi ha 68 supervivents, 29 dels quals va aconseguir arribar nedant. Es tem que hi pugui haver més víctimes.

Itàlia vol tancar el centre d'acollida més gran d'Europa

El centre d'acollida per a sol·licitants d'asil (CARA) situat a Mineo, a la ciutat de Catània (Sicília), i considerat un dels més grans d'Europa, podria tancar per les irregularitats en la seva gestió.

Colau i Hidalgo demanen més celeritat als estats

“Dos o tres mesos és massa.” L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es queixava, ahir, que els terminis per acollir refugiats que ha pronosticat l'Estat semblen excessius pel fred i les condicions en què es troben a l'Europa central. Barcelona, París i mitja dotzena més de ciutats europees van fer públic, ahir, un document per reclamar als estats que avui es reuneixen més celeritat en l'operatiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.