A l'Estat espanyol el sistema de pensions és de repartiment. Per tant, les pensions de cada moment es paguen amb les cotitzacions dels que treballen en cada moment. Fa uns mesos, en aquesta mateixa tribuna vaig exposar que a Espanya les cotitzacions són insuficients per atendre les pensions. Per això, des del 2010 s'ha allargat l'edat de jubilació, s'ha augmentat del nombre d'anys per al càlcul de la pensió i s'ha limitat l'augment de les pensions. Això ha suposat una retallada del 20% del poder adquisitiu real de les pensions espanyoles.

A Catalunya la situació es molt diferent. Si considerem el període 1995 fins al 2011, que es l'últim any amb dades oficials de les liquidacions de la Seguretat Social, resulta que a Catalunya, les cotitzacions han superat de 24.124 milions d'euros el total de prestacions pagades per la Seguretat Social. En canvi a Espanya, sense Catalunya, en el mateix període el saldo és negatiu de 106.826 milions d'euros. Per tant, les cotitzacions han estat insuficients per atendre les prestacions de la Seguretat Social. Si posem les xifres en proporció a la població, a Catalunya en aquest període hi ha hagut un superàvit de 3.200 euros per càpita, mentre que a Espanya el dèficit ha estat de 1.753 euros per càpita. Una altra diferència important és que a Catalunya, en els anys de bonança els superàvits de pensions superen àmpliament els dèficits dels anys de crisi. Per això, en el total del període el saldo és positiu. En canvi, a Espanya, en els anys de recessió el dèficit és tan important que no pot ser absorbit pels superàvits dels anys de bonança. Aquesta situació tant diferent s'explica per diversos motius. En primer lloc, perquè a Catalunya hi ha més ocupació. En segon lloc, perquè a Catalunya les bases de cotització són més altes i, per tant, es recapten més cotitzacions. En tercer lloc, a Catalunya té més pes la immigració i això fa que hi hagi menys proporció de població de més de 65 anys amb relació a la població en edat de treballar.

En resum, l'estructura de la població i l'ocupació explica que Catalunya està en condicions de garantir les pensions públiques i el seu poder adquisitiu.