Un dels debats més importants que hi va haver quan es dibuixava el Banc Central Europeu (BCE), era si s'agafava el model del Bundesbank, plenament autònom del poder polític i amb unes competències clares, o el d'altres que estaven molt supeditats a la política governamental. Per sort va prevaldre el model autònom d'Alemanya. L'altre model, l'espanyol, ha estat sempre una institució supeditada al govern de torn, i les seves accions i polítiques eren una extensió del Ministeri d'Economia. De fet el governador del Banc d'Espanya és nomenat pel rei a proposta del govern. Aquesta connivència ha estat causa de grans desastres. Mariano Rubio, implicat en el cas Ibercorp, d'evasió fiscal, va ser empresonat el 5 de maig del 1996. Segurament d'aquesta etapa democràtica la figura de més prestigi fou Luis Ángel Rojo. Miguel Ángel Fernández Ordóñez, un militant socialista que va permetre les pràctiques que van provocar tota la desfeta financera i va autoritzar la privatització de Bankia, passarà a la història com el pitjor gestor que ha tingut mai aquesta institució fundada el 1856. Nomenat pel rei i a proposta de Mariano Rajoy, l'11 de juny del 2012 prenia possessió Luis María Linde de Castro, un tecnòcrata gris que com hem vist aquesta setmana fins i tot desconeix la mesura de la prudència que ha de tenir tot governador.

Quan va esclatar la crisi bancària i la UE va d'haver d'arbitrar els rescats, una de les primeres mesures fou dotar el BCE de tot el poder per tal que mai més les interferències polítiques poguessin provocar un altre desastre. El Banc d'Espanya va perdre autoritat, només té unes petites delegacions. I ara ja no té ni l'autoritas. Aquesta setmana l'ha perdut en entrar d'una manera molt imprudent en política posant el sector bancari en una situació incomodíssima. Si Linde hagués tingut autonomia davant del poder polític, hauria d'haver intervingut per aturar les pressions del govern a la patronal bancària, avortant la declaració política, partidista i amb arguments falsos que podrien provocar una pèrdua de confiança a tot el sistema. I no només no va defensar el sector sinó que ell mateix va entrar en política i reblar el clau esmentant imprudentment la possibilitat d'un corralito. La falta de prudència de qui més n'ha de tenir ha estat colossal.