Enmig de la campanya electoral ens ha passat per alt la publicació de l'índex de Xangai. Aquest índex classifica les universitats mundials en funció de diferents paràmetres, des de la qualitat de les publicacions fins al nombre de premis Nobel entre els seus professors i antics alumnes. Enguany les universitats catalanes tornen a aparèixer més enllà de la posició 151 (UB), entre el 201 i el 300 (UAB i UPF) i més enllà del 401 (UPC). Per contrast, les escoles de negocis catalanes (IESE, Esade, les més destacades) reiteradament apareixen entre les vint primeres a escala global. És difícil que un país es plantegi una competència en una economia innovadora a escala internacional si no té unes universitats que acompanyin aquest procés, no només amb la recerca de màxim nivell, sinó sobretot traspassant al teixit productiu alumnes ben formats i preparats per competir en un entorn cada dia més exigent. Aquí potser també ens hauria de preocupar tenir el nivell més alt dels països occidentals de joves que no estudien ni treballen, fins a un 20%, segons l'OCDE.

La gran majoria de les 150 primeres universitats del món són dels Estats Units, amb diverses de britàniques i també d'alemanyes, daneses, belgues, holandeses i sueques. La falta d'unes institucions de recerca competitives acaba traspassant a tot el teixit empresarial i li impedeix desenvolupar una millor productivitat. A banda, cal valorar l'oportunitat que té Barcelona com a ciutat d'estudis: una ciutat amb prestigi internacional, amb escoles de negoci de primer ordre i de les més sol·licitades en els programes Erasmus d'Europa, amb un important sector d'organització de fires. Quin impacte econòmic podria tenir rebre estudiants internacionals si les nostres universitats fossin en una posició de més prestigi? És clar que l'objectiu és complicat: calen inversions i també repensar les nostres universitats de forma molt més oberta que la que coneixem fins ara. A més, segurament hi ha inèrcies per al canvi molt complicades de superar, però no hi ha dubte que es tracta d'un objectiu fonamental si volem oferir als nostres joves un futur competitiu al món i a la nostra societat un teixit econòmic saludable que tingui recursos davant les properes crisis.