El president Artur Mas demanava que uns quants no malmetin el que han fet molts, i la història és plena de grans desastres comesos per alguns que han esdevingut grans perjudicis per a molts. Una minoria d'aquest país va destruir tot el sistema de caixes català, que era una gran riquesa social i econòmica, acumulada, en algun dels casos, en més de cent anys. Catalunya ja no serà mai més com abans. S'ha destruït un sector que a més de les grans aportacions socials i econòmiques gaudia d'un gran prestigi. Les caixes són segures, deia la gent.

Un altre exemple del que poden fer uns quants és el que ha passat amb el grup automobilístic alemany Volkswagen. L'alemanya gaudia d'un gran prestigi a tot el món amb uns atributs de qualitat, de fiabilitat i de seguretat, que també alimentava tot el “made in Germany”. I aquest prestigi internacional l'ha situat prop del lideratge mundial de venda de cotxes. I heus ací que la mala praxi d'uns quants ha esfondrat bona part de tot aquest prestigi de marca i fins i tot de país. I, com en el sector de caixes, a més de la pèrdua de les institucions i de tot el negoci, s'ha emportat milers de llocs de treball. Ara Volkswagen i les seves marques, entre les quals hi ha la nostra Seat, hauran de trampejar una tempesta tremenda que es transformarà en uns costos importantíssims per als accionistes i en llocs de treball directes i indirectes i tardarà anys a refer-se, fins i tot en el supòsit que tinguin ajudes governamentals importants.

I un problema, encara no resolt, és com aquestes minories que gestionen tant de poder i que poden fer tant de mal, poden ser controlades. Segur que tot el grup VW té establerts controls, com els tenien les caixes, molt sofisticats, però una constant de tots aquests responsables és que tenen en comú un excés desmesurat d'ànsies de poder, de fer diners ràpid, i una personalitat capaç de pervertir fins i tots els controladors.

De la mateixa manera que ara hi ha bancs sistèmics i que tenen uns controls específics i molt rigorosos i aliens del BCE, aquesta minoria hauria de ser molt més controlada. No pot ser que la cobdícia i les males arts de tan pocs facin tant de mal.