L'FP Dual busca seduir la pime per créixer
Ampliar la xarxa de mil empreses que avui tenen conveni per fer aquesta formació, clau per a l'objectiu d'assolir els 40.000 alumnes.
Aquest curs la formació professional dual aplega a Catalunya 5.075 alumnes. Són encara pocs perquè aquest tipus de formació que combina les classes als centres i a les empreses fa tot just quatre anys que va començar a impartir-se aquí, però l'objectiu del govern és que un 30% dels estudiants d'FP optin per aquesta modalitat, tal com passa a la majoria dels països europeus.
Això vol dir situar-se al voltant dels 40.000 alumnes d'FP dual. I per això calen moltes empreses disposades a fer aquest paper (actualment n'hi ha 1.015 amb conveni signat). És, admeten els experts, un canvi cultural important “perquè vol dir que les empreses accepten aquesta responsabilitat formativa”, destaca Xavier Casares, president del Consell Català de la Formació Professional, òrgan consultiu del govern on participen els agents socials.
I és que no és el mateix, recorda Casares, “gestionar uns alumnes en pràctiques que gestionar uns alumnes en processos formatius, on l'avaluació corre a càrrec de l'empresa i no del centre”. Per això tant des del govern com des de les patronals i cambres de comerç s'està posant l'accent ara a explicar el model a les empreses. “Cal educar-les primer, a Alemanya un carnisser sap fer formació dual i per a això ens falta encara molt”, explica el director gerent del Consell de Cambres de Catalunya, Narcís Bosch.
En aquest procés ha estat molt important l'aprovació el passat mes de juny de la primera llei d'FP de Catalunya, amb els vots a favor de pràcticament totes les formacions polítiques (només hi va votar en contra ICV-EUiA i la CUP s'hi va abstenir). Aquesta quasi unanimitat ajuda, explica el director general d'FP Inicial i Ensenyaments de Règim Especial, Melcior Arcarons, “a donar credibilitat i confiança al model”.
Ja no es tracta, com podia semblar en aquests primers anys d'implantació, d'un projecte pilot, “sinó que es dibuixa un marc de garanties per a la qualitat de l'FP dual”, afegeix.
Llei oberta.
I un dels aspectes clau serà definir com es formalitza la relació entre l'estudiant i l'empresa. Per a CCOO, és imprescindible que aquesta vagi associada a un contracte laboral. “La llei deixa obert el model però sense contracte laboral no podem parlar d'FP dual”, destaca la responsable de formació del sindicat a Catalunya, Antònia Pasqual.
Amb la llei a la mà es pot optar tant per la via del contracte laboral com de la beca formativa, una dualitat que per a Arcarons no ha de ser excloent “perquè ja hem acordat que en tots dos casos hi ha d'haver retribució i alta a la Seguretat Social”.
El govern veu a més que aquesta flexibilitat pot ser clau a l'hora de sumar més empreses perquè el context macroeconòmic encara no és per llançar coets i perquè el teixit empresarial català està format bàsicament per petites empreses.
I aquest és un dels reptes més evidents en el desplegament de l'FP dual a Catalunya. Fins a quin punt la dimensió de les empreses pot ser un fre en la seva implantació? Per a Bosch la resposta no està clara, “perquè a Alemanya la majoria de les empreses que fan formació dual són pimes i pimes petites”.
A Catalunya el 74% de les empreses que van participar en la segona promoció d'FP dual -que va finalitzar els estudis el juny passat- eren pimes i un 22%, microempreses (menys de 10 treballadors). Però a pesar d'aquestes dades són les grans, i en molts casos multinacionals originals de països avançats en la dual (com per exemple Basf o Nestlé), les que fan de tractores.
Les pimes estan menys acostumades a la rotació dels seus treballadors i per tant poden estar menys interessades d'entrada a aplicar aquesta formació professional dual. I a més hi ha el cost que moltes empreses encara detecten en l'aplicació d'aquest model. En aquest sentit la responsable de CCOO admet que “un model que té molt bons resultats per a les grans empreses però potser d'entrada no tants per a les pimes, no es pot traslladar aquí sense revisar”.
La clau, destaca Casares, “és que les empreses entenguin que tenir una persona en formació no és un cost sinó una inversió de futur”. Però cal un esforç pedagògic perquè ara encara, afegeix Casares, “la percepció de moltes empreses és que els demanarà una dedicació extra”.
La millor porta d'entrada poden ser aquells sectors més sensibles, com ara determinades activitats industrials on les empreses tenen ara dificultats importants per trobar treballadors correctament formats. Un exemple evident és l'escola d'aprenents de Seat, que aplica l'FP dual des del 2012.
En països amb una formació professional dual consolidada com Alemanya i Suïssa les empreses veuen aquest sistema com una via ideal per seleccionar els seus treballadors futurs. I aquest és el missatge que es vol traslladar ara a les empreses: “En general, per la reacció que veiem després de les xerrades que organitzem, crec que ho estan entenent”, destaca Bosch.
El govern, en tot cas, es mostra optimista amb els objectius marcats. Ara ja hi ha unes 60.000 empreses homologades per a la realització de pràctiques de la formació professional ordinària i aquestes, diu Arcarons, “són empreses que ja han fet un cert pas i que poden entendre els avantatges de la dual més ràpidament”.
En tot cas el primer pas en el calendari per al desplegament serà constituir la futura agència pública i la comissió rectora que hauran de definir el model final i on sindicats i empreses s'hauran de posar d'acord en els detalls. No hi ha data i les dificultats per formar nou govern després de les eleccions del 27 de setembre no hi ajuden, però Pasqual creu que ha de ser una prioritat evident per al nou govern. “La formació professional dual és clau per millorar la situació de desocupació que viuen molts joves, és una actuació estratègica de país.”
