Els 30 anys d'Espanya a la UE
Aquest passat 1 de gener es van complir els 30 anys de l'ingrés d'Espanya i de Portugal a la llavors Comunitat Econòmica Europea que des de 1994 coneixem com a Unió Europea com a conseqüència de la denominació introduïda pel Tractat de Maastricht de 1992.
És obvi que la Comunitat Econòmica Europea de 1986 i la Unió Europea del gener de 2016 no són la mateixa cosa. Quan Espanya i Portugal van entrar a la integració Europea aquesta estava formada per 10 estats membres, després que Grècia s'hi hagués incorporat el gener de 1981, i avui són 28 els estats membres de la UE.
Llavors no existia l'euro, que només es va crear el 1999 i va entrar en circulació el 2002 i avui l'euro és una moneda internacional important defensada pel Banc Central Europeu i que ha permès que Espanya tingués una projecció internacional que amb la pesseta mai no hauríem aconseguit.
I què dir dels estudiants que gràcies al programa Erasmus i d'altres han pogut obrir fronteres estudiant a l'estranger, dels investigadors que s'han pogut “enganxar” a altres grups de recerca estrangers gràcies als programes Marc de recerca impulsats pel pressupost de la UE o dels agricultors que han vist millorat el seu nivell de vida gràcies a la política agrària de la UE, que, com se sap, és especialment protectora de les produccions europees respecte a les de la resta del món.
Crec, sincerament, que la participació del Regne d'Espanya a la UE ens ha obert les mires més aviat provincianes que tota la vida havíem patit, i és per això que no crec que els missatges dels grups polítics que no estan interessats a seguir dins la UE, sigui per la raó que sigui, estiguin encertats.
En aquests 30 anys el PIB espanyol s'ha duplicat malgrat que els últims anys han sigut de crisi. Hem passat dels 476.000 milions d'euros de PIB el 1986 als 921.700 el 2013, el que significa que ens hem apropat als nivells de vida mitjana d'Europa, ja que si el 1986 el nostre PIB era el 72% de la mitjana europea, ara estem en el 94% i són diverses les comunitats autònomes que estan per sobre de la mitjana europea.
En aquests anys les exportacions s'han multiplicat per 8 i les importacions per 7, fent que Espanya avancés en el rànquing mundial de països comercials que ha publicat l'Organització Mundial del Comerç. Només per finançar l'agricultura, Espanya ha rebut entre el 1986 i el 2013 uns 150.000 milions d'euros, i entre el 2014 i el 2020 en rebrà uns 28.600. Del 2000 al 2005 han sigut 380.000 les persones que han rebut ajudes per a l'autoocupació i 2,5 milions les que s'han beneficiat de la formació continuada.
Cursos de formació.
Arribats ací podríem discutir si estar a la UE ha contribuït al nivell d'aturats que ara tenim, però jo crec que això és més aviat conseqüència de la incapacitat que algunes empreses han tingut per adaptar-se a la globalització que no pas a l'ingrés a la Unió Europea.
D'altra banda, és ben cert que en aquests anys Espanya s'ha modernitzat de forma palpable i s'ha alineat al que li ha exigit adoptar les normes i els estàndards europeus, i això no s'hauria aconseguit sense estar a Europa.
Es diu sovint que en els últims anys Espanya ha perdut presència en els òrgans directius de la UE en relació amb la que havia tingut fa uns anys, i això és cert, però més que queixar-nos d'questes coses i d'enyorar les etapes de Delors al capdavant de la Comissió Europea i de Felipe González al capdavant del govern espanyol, ens hauríem de preguntar si això és culpa d'Europa i la seva direcció, o és més aviat conseqüència del fet que nosaltres no hem donat el to adequat per continuar jugant aquell paper. Espanya i sobretot Catalunya van lluitar fort per aconseguir l'ingrés a la Comunitat Europea ja des de temps de la dictadura d'en Franco, en què l'ingrés era impossible, i ara, en canvi, hem abandonat bona part de la tensió europeista que havien mantingut.
Convindria reconsiderar això perquè per a Espanya i, especialment per a Catalunya, si no tinguéssim l'ancoratge europeu no estaríem com estem, malgrat la crisi.
