Els últims mesos la societat internacional està molt inquieta pel massiu desplaçament de refugiats i immigrants cap als països europeus des de països en guerra o en conflicte ètnic o religiós com és el cas d'Afganistan, Síria, l'Iraq o Líbia.

És evident que les migracions actuals són molt diferents a les que es van produir a finals del segle XX derivades de l'escassetat de mà d'obra als països de l'Europa septentrional i occidental, o fins i tot a fenòmens tals com la descolonització que va fer fugir colons i funcionaris dels països colonialistes cap a les seves terres de provinença, o la caiguda del Mur de Berlín i l'extensió de la Unió Europea cap a països de l'Est a mes, lògicament, de les diferències de renda entre els països d'emigració i els països d'immigració i el desig dels que emigren d'ajudar les seves famílies als països d'origen o a fer inversions amb vista a un futur retorn.

La prosperitat europea a la fi de la segona Guerra Mundial i fins al segle XXI va derivar en emigracions laborals, reagrupacions familiars, de personal de les multinacionals, migracions de retorn al país d'origen, migracions derivades de la globalització o de la trobada de residències més econòmiques per als jubilats dels països rics.

En aquests últims temps les principals causes de les migracions deriven de la inseguretat i la cerca d'asil per raons polítiques o religioses encara que, tot plegat, podem dir que les motivacions econòmiques segueixen existint i que, en conseqüència, qualsevol anàlisi de les migracions s'ha de fer des d'una perspectiva multidisciplinària tenint en compte la sociologia, l'antropologia, la demografia, el dret, la cultura, la religió, l'ensenyament i, fins i tot, la influència dels mitjans de comunicació respecte a la capacitat d'atracció sobre la població dels països potencialment emissors d'emigrants joves i formats.

En aquest context de confusió per l'elevat nombre de persones que volen arribar a certs països europeus, alguns governs han considerat necessari establir mesures per tal que els que arriben contribueixin amb els béns que porten a les despeses de l'estat del benestar que suporten els seus contribuents nacionals, la qual cosa ha irritat i molt alguns partits europeus progressistes que consideren que això viola els drets fonamentals dels refugiats.

Però, a més d'aquesta discussió, l'allau d'immigrants està desencadenant una gran polèmica sobre el nivell educatiu dels treballadors que arriben i si això ha de tenir incidència respecte a l'acollida que se'ls ha de donar.

Els internacionalistes sempre han dit que les migracions de persones altament qualificades augmenten el benestar mundial en transitar de zones amb poca productivitat a altres d'alta productivitat pensant, fins i tot, que en el futur puguin retornar als seus països d'origen aportant coneixements i estalvis als seus països d'origen que, mentrestant, hauran rebut remeses dineràries per a les seves famílies.

Contràriament, els nacionalistes es fixen que la sortida de persones qualificades joves dels països amb problemes el que fa es beneficiar els països que els acullen i que no han hagut de pagar pels seus anys d'escolarització inicial.

A aquest respecte cal recordar que els treballadors altament qualificats sempre van a països on es registren moltes patents, a països amb salaris elevats, a països on hi ha un alt nivell de inversions en R+D i on els més ben formats tenen un millor accés a possibilitats socials, així com a països on es situen empreses multinacionals amb capacitat tecnològica i de contractació.