Han passat trenta anys des que es va produir l'accident a la central nuclear ucraïnesa de Txernòbil i encara estem patint els seus devastadors efectes. Per això, la Reial Acadèmia Europea de Doctors acaba de celebrar una jornada interdisciplinària sobre l'accident.

Si ens centrem en els costos que ha suposat Txernòbil, cal distingir entre els costos tangibles i els intangibles. Els costos tangibles són els que es poden mesurar amb una certa objectivitat.

Es tracta dels serveis d'emergència (més de 200.000 persones); evacuació i liquidació de la radioactivitat de la zona (més de 600.000 liquidadors), segellat dels reactors (1.450 milions de dòlars) i tancament de la central nuclear; costos de les 3.500 persones que encara avui descontaminen cada dia la zona d'exclusió de 30 quilòmetres que envolta la central; les llars que varen haver d'abandonar 350.000 persones; ajuts econòmics i l'assistència sanitària que reben més de 7 milions de persones afectades; pèrdua d'1,5 milions d'hectàrees de zones agrícoles i boscos; recol·locació de 350 empreses, etcètera. D'acord amb els informes oficials, els costos tangibles pugen en la data d'avui a 549.000 milions de dòlars i són pagats per Bielorússia, Ucraïna, Rússia, Nacions Unides i la Unió Europea.

Per fer-nos una idea de la seva importància, el cost anual per a Bielorússia és enguany del 6% del PIB (l'any 1991 va arribar al 22% del PIB) i del 7% del PIB per a Ucraïna.

Però, a més, cal tenir en compte costos intangibles com el cost dels morts per l'accident (4.000 persones segons els informes oficials i 200.000 segons altres fonts) o la pèrdua de producció i turisme de la zona afectada. Tot i que no s'han quantificat de manera oficial, d'acord amb Nacions Unides, aquests costos podrien superar de 10 o 12 vegades els costos tangibles. Però, a més, hi ha costos impossibles de quantificar, com les conseqüències per a la vida de les persones afectades i el seu dolor.

En conclusió, no tot el que compta pot comptar-se. Tot i així, només els costos tangibles ja han afectat molt negativament l'economia dels països afectats. Per això, queda clar que surt més barat gastar en seguretat que en les conseqüències dels accidents.