Obama visita Europa
La visita d'un president dels Estats Units a Europa no és una novetat com ho era en el passat quan els mitjans de comunicació existents no permetien els desplaçaments ràpids. Només cal recordar que difícil que li va resultar al president Wilson traslladar-se a Europa per negociar la Pau de Versalles a la fi de la Primera Guerra Mundial i el que això li va reportar de fracàs en la ratificació del Tractat al Congrés per la llarga absència de Washington.
Avui això es diferent. El president Barack Obama va estar a Riad amb els països petroliers del Golf i el 23 d'abril es plantava a Londres i després a Hannover per discutir un parell o tres de temes econòmics de gran transcendència per a Europa i de retruc per ajudar a atreure votants cap a la candidatura demòcrata per a les eleccions de final d'any als Estats Units.
Com no podia ser diferent el president Obama va parlar dels refugiats que arriben i del terrorisme, però jo vull comentar els dos grans temes estrictament econòmics que portava a la seva agenda i que va discutir a Londres i a les reunions que va fer al Palau de Herrenhausen de Hannover amb la cancellera Merkel, el president Hollande i els primers ministres Cameron i Renzi.
En la visita a Londres el gran tema va ser donar suport a la timorata campanya del primer ministre Cameron per a defensar que el Regne Unit no voti a favor del Brexit en el referèndum que ell ha convocat per al 23 de juny i que no vol que porti a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, però que es troba amb una opinió pública britànica molt dividida respecte a si s'han de quedar a la UE o si n'han de sortir si no tenen prou amb les concessions que Cameron va aconseguir de la UE en relació a una serie de temes que preocupen als britànics: l'atenció als immigrants, l'avenç cap a més Europa, la defensa del Parlament de Westminster en relació a la tasca legislativa europea i a la minva de sobirania derivada de les sentències del Tribunal Europeu de Justícia i la qüestió de les regles de l'eurozona i la posició d'una Gran Bretanya que està fora de l'eurozona.
Ha sigut interessant de veure com Obama s'ha barallat amb l'alcalde de Londres i amb una part dels ministres conservadors del govern de Cameron que estan a favor de sortir de la UE tot dient que Estats Units vol una Europa forta i unida i que no creu que el Regne Unit hagi d'anar-se'n d'Europa, la qual cosa ha caigut malament als euroescèptics però ha caigut molt bé als que defensen la permanència en la UE: el mateix Cameron, la City, la Confederació de les Indústries Britàniques i, en general l'establishment anglès i escocès.
El segon gran tema econòmic que Obama ha volgut impulsar en la seva reunió amb els dirigents europeus -malgrat l'absència de la Comissió Europea a la reunió del Castell de Herrenhausen ha sigut el d'impulsar l'Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió (en la seva sigla anglesa: el TTIP) que tant ell com la cancellera Merkel voldrien poder signar abans de la fi del mandat d'Obama a final d'any.
Difícil gestació.
Els temes Brexit i TTIP són doncs molt complexos per les implicacions que tindran per al futur d'Europa.
Respecte al primer, ha resultat molt interessant el debat que el CIDOB va organitzar entorn al director del Royal Institut of International Affairs de Londres aquest 26 de març, veient quines repercussions podria tenir per a la resta de la Unió Europea una eventual sortida del Regne Unit i que deixaria sola Alemanya com a gran potència regidora de la UE, perquè no és veritat que l'única divergència sobre la integració europea vingui de la posició britànica sinó que es troba en les diferències de punts de vista sobre molts temes entre França i Alemanya, entre els països creditors i deutors, entre els països grans i petits o entre els que creuen i els que no creuen en el futur de Grècia en la zona euro o, fins i tot, entre els que practiquen un cert romanticisme europeu i els que voldrien una Unió Europea menys somiadora i més orientada a la consecució de resultats, que és el que Cameron està prometent als anglesos si voten per no sortir de la UE.
El passeig europeu d'Obama posa un cop més de manifest que malgrat l'ascensió de Xina, Europa i els Estats Units són els que més valors comparteixen dins de l'economia i la societat mundial.
