La primera cimera humanitària mundial
L'evolució de les Nacions Unides d'ençà d'aquell ja llunyà 1946 en què van començar a operar, ha anat introduint nous temes d'actuació tant per la feina feta pels òrgans principals de les Nacions Unides pròpiament dits com la que han anant fent les Comissions Econòmiques Regionals, les agències especialitzades i els programes més o menys permanents que han tractat de respondre, a cada moment, a les necessitats mundials que s'han anat produint en aquests setanta anys.
És així com el moment més dur de la crisi de Líbia i els naufragis al Mediterrani als voltants de l'illa italiana de Lampedusa, el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki Moon, va convocar, el 20 d'abril de 2015, una primera cimera de les Nacions Unides per les qüestions humanitàries. El president turc Erdogan, que llavors encara no havia pactat amb la UE d'acollir refugiats de la guerra de Síria, es va oferir a acollir la conferència, com així ha sigut aquest maig.
Després d'un any de preparació i mentre a l'Assemblea General de les Nacions Unides, a Nova York, es va donant continuïtat als treballs per implementar els objectius de desenvolupament sostenible que es varen aprovar al setembre de 2015 (vegeu el meu article a L'Econòmic d'11 d'octubre de 2015) i que, paral·lelament, es va treballant per evitar el canvi climàtic tal com es va acordar a la Cimera de París (vegeu el meu article a L'Econòmic de 6 de desembre de 2015), el Secretariat General de les Nacions Unides va impulsar la Cimera Humanitària Mundial, la primera d'aquest gènere. És així com, amb aquests mesos de preparació, els dies 23 i 24 de maig es va reunir al Centre de Congressos d'Istanbul i al Centre de Convencions Lütfi Kirdar la cimera que va disposar, a més, d'una fira annexa on es van exhibir innovacions i projectes d'acció humanitària presentats per organitzacions no governamentals, agències humanitàries i de desenvolupament.
Moment complex.
Els resultats de la conferència han sigut migrats. El alts mandataris dels grans països donants no han anat a Istanbul (excepte la Sra. Merkel) i fins i tot les dues grans ONG humanitàries del món (Metges sense Fronteres i OXFAM -associada a Espanya amb Intermón-) no hi han participat per considerar que era un exercici inútil atès que al 2015 només el 55% de les necessitats comptabilitzades per les Nacions Unides per a plans d'acció humanitària havien trobat finançament solidari i atès el minso resultat de la tercera conferència de les NU sobre finançament del desenvolupament d'Addis Abeba, feta del 13 al 16 de juliol de 2015.
A la conferència, això sí, hi han participat més de 5.000 representants d'organitzacions no governamentals i agències que s'ocupen de lluitar contra les catàstrofes derivades de desastres naturals o produïts per la mà de l'home i que demanen acció de resposta ràpida per evitar víctimes, i que van des de la Creu Roja o la Mitja Lluna Roja fins a ONG religioses com la Comunitat de Sant Egidi passant per DEVEX, centres universitaris de cooperació amb el món subdesenvolupat, Càritas, consells d'assistència a refugiats o, en un altre nivell, la Unicef, la Comissió Europea i la seva oficina humanitària i el Banc Mundial i, per descomptat, les agències i programes de Nacions Unides que s'ocupen d'aquests temes i representants de la majoria d'estats membres de les NU.
Al món el preocupen i molt els temes que s'han tractat a Istanbul, però en aquest moment no es veu que la conferència hagi servit per gran cosa i més si veiem que a la Cimera del G7 a Ise-Shima dels dies 26 i 27 de maig tothom ha constatat l'error que va ser excloure Rússia del G8 com a conseqüència de la crisi d'Ucraïna i, com tots sabem, la Rússia de Putin és essencial per intentar resoldre la crisi de Síria, motor de la crisi humanitària actual.
