“Cal fer polítiques perquè les parelles puguin tenir fills, si aquesta és la seva voluntat”

El crei­xe­ment demogràfic dependrà de com evo­lu­ci­oni el crei­xe­ment natu­ral, la relació entre la gent que mor i la gent que neix, i de com evo­lu­ci­o­nin les migra­ci­ons. Pel que fa als nai­xe­ments, estem en xifres rela­ti­va­ment molt bai­xes, d'1,4 fills per dona, i això o es queda estan­cat o pot ser que puguem remun­tar, si hi ha polítiques per fer-ho, però no es pre­veu que puguem arri­bar als dos fills per dona que vam tenir fa 30 o 40 anys. El que hem cres­cut els últims 10 anys s'explica bàsica­ment per la gran arri­bada de gent de fora. A mesura que la nos­tra soci­e­tat, Cata­lu­nya, segueixi sent un lloc que es desen­vo­lupi econòmica­ment i generi ocu­pació, serà una des­ti­nació atrac­tiva per als immi­grants del futur, que con­tri­bui­ran que aquest procés d'enve­lli­ment no sigui tan acu­sat.

El que pas­sarà en el futur és que amb 65 anys, si ens que­den 40 anys per davant, ningú no es plan­te­jarà “anar a reco­llir”. Coses que ara un no fa amb 65 anys, com can­viar de pis o com­prar un cotxe, arre­glar la cuina, tot un seguit de deci­si­ons que no prens perquè fas els teus càlculs que ja estàs arri­bant al final, pro­ba­ble­ment lla­vors la gent amb 65 anys s'hi atre­virà. Si amb l'enve­lli­ment hem gua­nyat espe­rança de vida, tenir 65 anys avui no serà el mateix que tenir 65 anys el dia de demà.

Si a una per­sona de 65 anys del dia demà li que­den per davant 30 anys i té uns ingres­sos i un patri­moni, per què no li han de donar una hipo­teca? El que fa que te la donin és la solvència econòmica, la capa­ci­tat de poder fer-hi front.

Si la demo­gra­fia ha anat bé per ges­ti­o­nar amb molta gene­ro­si­tat el fons de pen­si­ons, perquè l'edat real de la jubi­lació no hagi estat mai als 65 anys sinó per sota, amb totes les pre­ju­bi­la­ci­ons que hi ha, que no ens ven­guin que haurà estat la demo­gra­fia la cul­pa­ble de la impos­si­bi­li­tat de pagar les pen­si­ons. Em sem­bla bé que l'Estat, en un moment donat, hagi aga­fat diners del Fons de Reserva, per no haver d'endeu­tar-se als mer­cats, però, tan­ma­teix, en alguna lli­breta s'hau­ria d'apun­tar que quan tor­nin a anar bé les coses, la guar­di­ola s'ha de tor­nar a omplir.

Jo no faria polítiques per rejo­ve­nir la població cata­lana, faria polítiques per fer pos­si­bles els plans indi­vi­du­als de les per­so­nes que en el cas que tin­guin ganes de tenir fills, no es tro­bin amb impe­di­ments diver­sos, de tipus econòmic, per tenir-los. Entre les dones nas­cu­des l'any 1975, hi ha un 25-30% de dones que no tindrà cap fill, i calen polítiques perquè en aques­tes edats no ens dei­xem esca­par ningú que hagi vol­gut tenir fills, tant en forma de trans­ferències direc­tes com d'altres vies, com ara la gratuïtat de les esco­les bres­sol. Cal con­cen­trar els esforços en aques­tes fran­ges d'edat, a canvi pot­ser que hagi de tre­ba­llar més, per la part final.

No és tant els anys que tens com els que et que­den per davant, per veure si ets cre­a­tiu o no. Si tens 80 anys i et que­den pocs anys per davant, és pro­ba­ble que patei­xis una manca de cre­a­ti­vi­tat, però si te'n que­den 30, és molt dife­rent i lla­vors podràs fer val­dre tota l'experiència que tens per dar­rere.

A Espa­nya, de moment això no està fun­ci­o­nant, perquè estan entrant en edat de tre­ba­llar gene­ra­ci­ons que numèrica­ment són molt poques per­so­nes i en canvi tenim uns nivells d'atur molt ele­vats. Als EUA, on el baby boom va ser ante­rior i els baby boo­mers ja fa anys que van jubi­lant-se, ells cons­ta­ten que no s'estan amor­tit­zant aquests tre­balls, és a dir, molts dels tre­balls que es dei­xen és que ja no exis­tei­xen.