Em vaig equivocar. Vaig dir públicament en un programa de ràdio que imperaria el sentit pràctic dels britànics i que decidirien quedar-se a la Unió Europea. Subestimació del malestar de grans bosses de població. Mala gestió de la crisi, empobriment de les classes mitjanes, precarització del treball assalariat, augment de les desigualtats, por de la immigració, missatges clars (i alguns de falsos) dels partidaris de la sortida apel·lant als instints més bàsics, nostàlgia del passat, diferenciació cultural, i ganes de castigar la classe política i els interessos mediàtics, financers i de les grans corporacions.

En fi, un totum revolutum que és transversal ideològicament, econòmicament i socialment. Té el seu fonament en una reacció als efectes de la globalització, que genera una manca de perspectives de progrés a molta gent. I, ull viu, que això no s'atura aquí. Com que les tendències de fons, sobretot les econòmiques, són molt similars a la majoria de països europeus, crec que l'opció de la sortida de la Unió Europea (UExit) està molt present i és una opció creixent per a molts ciutadans. No crec que haguem de parlar de contagi, perquè les llavors de la desafecció, el malestar de la globalització, ja fa temps que estan sembrades. Per què creix l'euroescepticisme a països del nucli europeu com França, Àustria o Holanda? Per què creixen les opcions radicals antieuropeistes i antiimmigració que volen un retorn al paper dels estats nació de fa vint anys? Què ha fet malament la Unió Europea per arribar fins aquí?

Primer. Bé pel referèndum. Molta gent diu que David Cameron es va equivocar. Que per evitar sorpreses no hauria d'haver convocat el referèndum. Sense desmerèixer aquests arguments, jo no penso del tot igual. Per a mi, preguntar a la gent sempre és bo. Des dels referèndums de la constitució europea teníem indicis que el projecte comú perdia adeptes. Ara sabem que la crisi econòmica i la seva gestió han fet créixer el malestar. I això va bé perquè tenim la certesa que cal reaccionar. La cultura democràtica britànica avançant-se novament. No descartin nous referèndums en el futur. L'Europa del futur es basarà en una democràcia més participativa o no serà. I, si els ciutadans europeus expressen malestar, els ciutadans europeus tenen raó.

Segon. Globalització neoliberal versus estat nació. Avui, hi ha dues tendències de fons que dominen l'escenari econòmic i polític mundial. Una globalització de tall neoliberal que prioritza els interessos de les grans corporacions i de l'establishment polític i mediàtic. I una resposta a la contra que pretén retornar als anys d'or de l'estat nació i les seves polítiques nacionals. Hem explicat molt malament que la Unió Europea és la solució intermèdia. Per mi, la bona. Cessió de sobirania dels estats nació cap a una entitat regional que té la dimensió per prendre posició i moderar la globalització neoliberal. Un exemple. Saben on serien els països d'Europa avui sense les polítiques monetàries del Banc Central Europeu (BCE)? Doncs, jo els ho dic. Esbardellats com fruita madura en una pedregada. Més Parlament, més Comissió, més BCE, i menys consells de caps de govern. La solució d'Europa és més Europa. Però, això sí, una Europa menys burocràtica, més participativa i més representativa dels seus ciutadans, empreses i territoris.