En defensa de l’habitatge
Sota aquest títol, els professors P. Marcuse i D. Madden presenten una anàlisi acurada i documentada de la qüestió de l’habitatge a escala global, posant el focus a la realitat de Nova York. Si bé les evidències fan referència a aquesta ciutat, no és menys cert que els arguments que hi aporten són vàlids per a moltes altres.
El seu principal argument és que el concepte d’habitatge ha canviat radicalment i s’ha desprès totalment de la seva funció utilitària per convertir-se per damunt de tot en un producte només financer. La construcció d’habitatge ja no respon a una demanda real. Milers d’habitatges que es construeixen algú els obtindrà i mai els ocuparà. El conflicte està servit entre aquells, la minoria, amb capacitat d’adquirir per no ocupar i aquells, la majoria, amb necessitat d’accedir a un habitatge per viure-hi, per fer-ne una llar.
Algunes derivades d’aquest conflicte són cada cop més visibles a ciutats construïdes només per a la inversió, a destinacions turístiques de luxe però també a les ciutats més consolidades. En totes elles els habitatges buits es multipliquen. A les ciutats tradicionals ocupen les àrees més centrals, amb els millors serveis, obligant els habitants reals a viure cada cop més allunyats. També el comerç i altres serveis se’n ressenten ja que no poden subsistir d’ocupacions temporals.
Altres derivades han colpit més profundament com el fet que esdevenir propietari d’un habitatge ens transforma en un inversionista i a l’habitatge en la nostra inversió per al futur. L’especulació a petita escala està servida.
Redreçar aquestes dinàmiques no serà un procés fàcil. Ciutats amb importants parcs d’habitatge públic o de renda controlada es troben també davant els embats de la lògica purament financera, o ciutats amb mancances d’habitatge de dimensions colossals es veuen abocades a polítiques públiques dominades per la lògica financera malgrat uns resultats ruïnosos.
Un llibre que posa al descobert les contradiccions inherents entre el desig i la voluntat de defensar l’habitatge com un dret per a tots i els mitjans de què disposem per fer-ho una realitat. Un llibre que convida a comprendre els límits de les polítiques públiques vigents davant de la dimensió real que la qüestió de l’habitatge presenta en el context actual.