Dilluns 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, un dia per refermar tots els acords que en els darrers anys països, ciutats i regions d’arreu del món han subscrit en un nou esforç per controlar el deteriorament de les condicions ambientals del planeta i que posa en perill la nostra pròpia supervivència en ell. Uns acords que semblen no convèncer a tothom i que són objecte de tot tipus de demagògia política. A tots aquests no-convençuts els haurien de recordar el que un bon amic biòleg em va fer veure fa molts anys: “Pensa que si bé l’edat dels primers humans a la terra es mesura en milions d’anys, la de la pròpia terra es mesura en bilions d’anys. Ja veus, tot és qüestió de perspectiva.”

Una falta de perspectiva com la que Richard Sennett en una conferència recent assenyalava dels plantejaments localistes que guanyen adeptes entre els moviments més conservadors però també entre noves alternatives progressistes per combatre els excessos d’una globalització centrada sobretot en l’economia i les finances per damunt de les persones.

Una falta de perspectiva que reconec quan visito ciutats d’arreu del món on veig reproduir les mateixes decisions, els mateixos arguments, les mateixes polítiques públiques, els mateixos errors sobre els quals ens seguim enganyant: programes d’habitatge gratuïts en forma de milers de casetes repetides, totes iguals, produïdes en sèrie i de la pitjor qualitat, que l’únic que fan és malbaratar sòl; inversions bilionàries en infraestructures de transport infrautilitzades quan la població no disposa d’aigua de boca potable o de sanejament en condicions; oasis de luxe i abundància en llocs paradisíacs, tan aïllats i tan autistes, que no reconeixen la contaminació dels rius i platges que els envolten; solucions smart per a problemes inexistents i problemes reals sense cap solució.

Una falta de perspectiva revestida de complaença i autobombo individual i local. Redreçar la deriva del planeta requereix prendre consciència de com la nostra presència modifica tant el nostre entorn proper com l’impacte que té en llocs remots. Requereix com deia Sennett reclamar més globalització, una globalització de les persones com a ciutadans globals de ple dret. Requereix aixecar la vista, requereix ampliar la nostra perspectiva.