Opinió

El que es diu a mitges sobre les pensions

Pensant en termes individuals, suggereixo que qui pugui continuï treballant durant el temps que pugui perquè si no disposa d’un patrimoni suficient la pèrdua de poder adquisitiu serà significativa. Per descomptat, els qui puguin que estalviïn, però partint de la base que el 55% dels espanyols i espanyoles no poden afrontar una despesa imprevista que se’ls presenti, la major part de la ciutadania no pot estalviar o pot estalviar una quantitat insuficient

Pano­rama actual de l’estat de les pen­si­ons. El que segueix es refe­reix a la situ­ació de les pen­si­ons a Espa­nya, però és, en major o menor mesura, extra­po­la­ble a la resta d’Europa.

- L’any 2017 els ingres­sos per cotit­za­ci­ons van ser infe­ri­ors a les des­pe­ses en pen­si­ons de 25.000 M€, però com que es van uti­lit­zar 8.000 M€ de la caixa de reserva, el dèficit ofi­cial va ser de gai­rebé 17.000 M€.

- Si, de mit­jana, l’incre­ment en el nom­bre de pen­si­o­nis­tes és de 150.000 a l’any, d’aquí a qua­tre anys i durant els següents 30 es jubi­la­ran, addi­ci­o­nal­ment, 100.000 cada any: seran els baby­bo­o­mers; en total 250.000 nous pen­si­o­nis­tes anu­als. I el dia de la data, amb els 150.000 actu­als, la des­pesa en pen­si­ons suposa el 40% de la des­pesa pres­su­postària. Al marge dels que vagin morint, facin comp­tes sobre com ani­ran les coses demà.

- Avui es tre­ba­llen 108 mili­ons d’hores set­ma­nals menys que el 2006, i amb un salari mitjà menor, la qual cosa reper­cu­teix que la cotit­zació mit­jana hagi seguit caient en la crisi: si el 2012 era de 6.145 €/per­sona i any, el 2017 va ser de 5.902.

- I amb tot això les pen­si­ons per­den poder adqui­si­tiu: el 0,85% el 2017, una pujada en les pen­si­ons del 0,25% con­tra una inflació de l’1,1%, i així seguirà: el 2018 pèrdua de l’1,35%; el 2019 un 0,5% addi­ci­o­nal a la diferència entre la inflació i la pujada del 0,25% en con­cepte de guany en l’espe­rança de vida.

- Unes pen­si­ons que estan com­plint una funció per a les quals no van ser dis­se­nya­des: com­ple­men­tació de ren­des: el 40% de les famílies espa­nyo­les neces­si­ten, en major o menor mesura, de l’ajuda d’almenys la pensió d’un avi per arri­bar a final de mes.

- I tot això tenint en compte que la taxa de reem­plaçament és de les majors d’Europa: el 82% (França, Por­tu­gal, Itàlia, Ale­ma­nya o Regne Unit les tenen del 55%, 74%, 69%, 37% i 30% res­pec­ti­va­ment). Quin seria l’import de les pen­si­ons a Espa­nya si aquesta taxa de reem­plaçament fos menor?

És sos­te­ni­ble l’actual sis­tema de pen­si­ons? Per què?

L’actual sis­tema no és sos­te­ni­ble perquè els supòsits que es van fer quan, després de la II GM, a Europa es va enge­gar el sis­tema de pen­si­ons, avui no es com­plei­xen: 1) plena ocu­pació del fac­tor tre­ball, 2) demanda de tre­ball crei­xent, 3) sala­ris a l’alça inde­xats a la inflació i 4) espe­rança de vida de com a màxim 10 anys després de la jubi­lació. En con­seqüència el sis­tema no és capaç de gene­rar els ingres­sos que neces­sita per pagar un nom­bre crei­xent de pen­si­ons, és a dir, una major massa de des­pesa en pen­si­ons. Això inde­pen­dent­ment del debat de si les pen­si­ons a Espa­nya són altes o bai­xes, amb un import sufi­ci­ent o insu­fi­ci­ent, ja que la rea­li­tat és que les pen­si­ons no són finançables.

Què es pot fer per inten­tar sal­var l’actual sis­tema de pen­si­ons?

Penso que en el llarg ter­mini el sis­tema no és sal­va­ble perquè, tal com hem dit abans, els supòsits de par­tida no es com­plei­xen; afe­gim a això que, en el mitjà i llarg ter­mini, la tendència de la demanda de tre­ball és decrei­xent a causa de la crei­xent subs­ti­tució de tre­ball per tec­no­lo­gia.

Pun­tu­a­lit­zat això, si per sal­var-lo ente­nem man­te­nir la mateixa estruc­tura durant un nom­bre limi­tat d’anys la solució passa per tro­bar uns 30.000 mili­ons d’euros addi­ci­o­nals, en euros cons­tants, cada any, la qual cosa és ciència-ficció tenint en compte el dèficit amb què el sis­tema tanca cada any. Hi ha pro­pos­tes per pas­sar les pen­si­ons no con­tri­bu­ti­ves a Pres­su­pos­tos Gene­rals, però lla­vors als pres­su­pos­tos caldrà tro­bar uns 16.000 mili­ons, bé cre­ant impos­tos nous, bé reduint altres des­pe­ses.

Unes quan­ti­tats d’aquest cali­bre només poden sor­tir de la per­se­cució del frau fis­cal: entre 40.000 i 90.000 mili­ons anu­als. Altres temp­ta­ti­ves, com la idea del PSOE d’un impost a les transac­ci­ons bancàries, que gene­ra­rien 2.000 mili­ons, o eli­mi­nar boni­fi­ca­ci­ons per cotit­za­ci­ons, uns 4.000 mili­ons, entenc que sola­ment són pegats molt pun­tu­als per sor­tir del pas però que no reso­len gens la situ­ació, al marge que poden tenir efec­tes no desit­jats: Qui aca­barà pagant l’impost a la banca? Doncs els usu­a­ris.

Ens hem de fer a la idea que cobra­rem menys del que crèiem?

Penso que l’actual sis­tema de pen­si­ons que tenim a Europa és molt bo però propi d’una època en la qual es dona­ven unes cir­cumstàncies que ja no es donen ni es tor­na­ran a donar mai i que poden resu­mir-se en dues: importància fona­men­tal i neces­si­tat inqüesti­o­na­ble del fac­tor tre­ball, i situ­ació de Guerra Freda que impli­cava que la classe obrera havia de roman­dre tran­quil·la i en calma.

Si a això hi afe­gim que a causa de la situ­ació actual del mer­cat de tre­ball i a com és assu­mi­ble que evo­lu­ci­oni: a la baixa –cosa que deter­mi­narà una estruc­tura sala­rial i unes bases de cotit­zació molt bai­xes–, penso que ha de supo­sar-se que els imports de les pen­si­ons cau­ran, però no només per a les noves pen­si­ons, sinó per a totes: les pen­si­ons es paguen amb els diners que hi ha al calaix i el que no es farà és, amb igual­tat de drets, a unes per­so­nes pagar-los unes quan­ti­tats i a unes altres, perquè van néixer més tard, unes altres. Penso que es repar­tirà i que els imports mit­jans seran decrei­xents.

Exis­tei­xen alter­na­ti­ves?

Avui a Espa­nya hi ha 18,4 mili­ons d’afi­li­ats a la Segu­re­tat Social i 9,57 mili­ons de pen­si­o­nis­tes (5,88 mili­ons de jubi­lats). El nom­bre d’afi­li­ats ten­deix a oscil·lar a causa de la tem­po­ra­li­tat però supo­sem que ten­dirà a pujar. Però també ho farà el nom­bre de pen­si­o­nis­tes, com hem vist.

Encara que no resol les actu­als falla­des del sis­tema, jo aposto per la per­se­cució del frau fis­cal perquè aquí hi ha recor­re­gut, al marge de tre­ba­llar per acon­se­guir nor­mes fis­cals homo­lo­ga­bles a l’àmbit euro­peu.

D’altra banda, i pen­sant en ter­mes indi­vi­du­als, sug­ge­reixo que qui pugui con­tinuï tre­ba­llant durant el temps que pugui perquè si no dis­posa d’un patri­moni sufi­ci­ent la pèrdua de poder adqui­si­tiu serà sig­ni­fi­ca­tiva.

Per des­comp­tat els qui puguin que estalviïn, però par­tint de la base que el 55% dels espa­nyols i espa­nyo­les no poden afron­tar una des­pesa impre­vista que se’ls pre­senti, la major part de la ciu­ta­da­nia no pot estal­viar o pot estal­viar una quan­ti­tat insu­fi­ci­ent.

Per l’ante­rior, un pla de pen­si­ons que aporti un com­ple­ment sig­ni­fi­ca­tiu a la pensió, sola­ment serà pos­si­ble per a un nom­bre molt reduït de per­so­nes: aque­lles que ja estan uti­lit­zant els plans de pen­si­ons per reduir la seva quota a l’IRPF i que, amb segu­re­tat, no neces­si­ta­ran com­ple­men­tar la seva pensió perquè ja tenen resolt aquest tema, és a dir, per­so­nes per a les quals la ren­di­bi­li­tat del pla de pen­si­ons és fis­cal.

De fet, estem en una situ­ació tan precària que a una per­sona amb una edat entre 25 i 35 anys li interes­sa­ria que el sis­tema de pen­si­ons fes fallida demà i que cadascú s’apanyés, perquè aques­tes per­so­nes paga­ran amb les seves cotit­za­ci­ons les pen­si­ons dels actu­als pen­si­o­nis­tes però elles no tin­dran accés a una pensió o serà tes­ti­mo­nial.

En un futur s’hau­ria de regi­o­na­lit­zar el paga­ment de pen­si­ons per ser més jus­tos?

Aquest és un tema que sem­pre s’ha mar­gi­nat perquè té pro­fun­des impli­ca­ci­ons polítiques. Vegem. La renda de pobresa a Navarra és d’11.000 € anu­als i a Anda­lu­sia, de 6.000 €; són els dos extrems que es donen a Espa­nya. La pensió mit­jana a Espa­nya és de 932 € i la pensió de jubi­lació mit­jana és de 1.077 €. Aquests dos imports no donen per al mateix a Navarra que a Anda­lu­sia perquè els poders adqui­si­tius són molt dife­rents a amb­dues regi­ons; però a amb­dues regi­ons si la base de cotit­zació és la mateixa l’import de la pensió resul­tant també ho és. Aquest és un ter­reny que, penso, hau­ria d’explo­rar-se (cal recor­dar que un nom­bre crei­xent de pen­si­o­nis­tes ale­manys es tras­llada a Polònia perquè amb la pensió ale­ma­nya a Polònia s’obté molt més).

D’altra banda, i par­tint de la base que la caixa de la Segu­re­tat Social és única, hi ha regi­ons que es tro­ben en una situ­ació molt menys dolenta que unes altres si s’ana­lit­zen l’estat de la seva Segu­re­tat Social. Aquí també es pre­sen­ten una sèrie de pos­si­bi­li­tats per con­tem­plar a fi d’alleu­ge­rir el sis­tema d’unes situ­a­ci­ons gai­rebé auto­sos­te­ni­bles, com són el casos de Cata­lu­nya i d’Euskadi, perquè la caixa gene­ral de la Segu­re­tat Social se cen­tri en la resta de regi­ons.

El resum:

sí, penso que l’import de les pen­si­ons bai­xarà, igual que ho farà l’espe­rança de vida de les per­so­nes que per­ce­ben una pensió a mesura que la sani­tat pública uni­ver­sal i gratuïta vagi a menys i es cobrin crei­xents copa­ga­ments pels ser­veis sani­ta­ris o es pri­va­titzi la seva pres­tació. No és un esce­nari bonic, no ho és.

Per fina­lit­zar recor­din que, segons el Govern del regne, l’eco­no­mia d’Espa­nya es troba en plena, total i abso­luta recu­pe­ració.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.