opinio

Tecnologia i educació: més enllà de la cursa

Thomas Piketty diu en el llibre ‘El capital al segle XXI’ que si l’oferta de treball no evoluciona al mateix ritme que la demanda de treball, o el que és el mateix, si l’oferta de qualificacions no encaixa amb les necessitats de la tecnologia, l’ocupabilitat dels empleats menys formats es devalua ràpidament i les desigualtats de renda, derivades del treball, creixen significativament

Dos fets relacionats, un de públic i l’altre més personal, m’han fet reflexionar, novament, a propòsit de la relació entre tecnologia i educació. Després d’anys de penúries, i just abans de cloure el curs acadèmic, els rectors de les universitats públiques catalanes clamaven contra l’escassetat de recursos i plantejaven una situació crítica: si tot continua igual, la universitat pública catalana, infrafinançada, envellida i amb problemes greus de governança, pot deixar de complir la seva funció d’ascensor i de justícia social. A través de l’esforç i la meritocràcia, durant algunes dècades les universitats públiques han assegurat fonamentalment la igualtat d’oportunitats entre i dins de diverses generacions de joves. La veritat, no sé si hi ha gaires coses més importants que aquesta per al futur del país. El fet personal és que aquest proper curs, i com molts altres pares, dos dels meus fills iniciaran la seva trajectòria acadèmica a la universitat pública catalana. Resumint: plou sobre mullat. Justament en el moment que els rectors fan públiques les mancances del sistema educatiu, els meus fills comencen la universitat. Vessant públic i vessant personal tocats. No sé si hi ha millor incentiu. L’article era inevitable. Som-hi.

Primer. En termes econòmics, el paper de la universitat com a igualador d’oportunitats és clau per explicar dos fets principals: l’ocupabilitat dels graduats i l’equitat retributiva dels empleats o, en altres paraules, les desigualtats de renda d’una societat. De la primera se’n parla molt, de la segona, no. Avui, ens centrarem en la segona, tot i que les dues estan clarament relacionades. L’aproximació econòmica es basa en dues premisses. La primera: el salari de qualsevol treballador és igual a la seva productivitat marginal, és a dir, la seva contribució individual als resultats de l’organització, privada o pública, per a la qual treballa. La segona: la productivitat del treballador s’explica principalment per les seves qualificacions i per l’encaix entre l’oferta (nombre d’estudiants, qualitat i cost de l’educació, experiència professional complementària, etc.) i la demanda (estructura de les empreses, eficiència dels sistemes de reclutament, connexió entre universitat i empresa, etc.) de treball basada en aquestes qualificacions. En altres paraules i anant al més essencial: la situació del sistema formatiu (oferta de treball) i la situació de la tecnologia, que condiciona l’estructura empresarial (demanda de treball) són essencials per entendre el funcionament dels mercats laborals, i especialment per copsar l’ocupabilitat dels empleats i les desigualtats dels nivells de renda d’una economia.

Oferta i demanda.

Segon. Normalment, aquesta relació entre tecnologia i educació es planteja en forma de cursa. Ho poden trobar molt més ben explicat al llibre de Thomas Piketty, El capital al segle XXI (capítol 9), per cert, un llibre imprescindible per entendre l’economia del segle XXI. L’argument és el següent: si l’oferta de treball no evoluciona al mateix ritme que la demanda de treball, o el que és el mateix, si l’oferta de qualificacions no encaixa amb les necessitats de la tecnologia, l’ocupabilitat dels empleats menys formats es devalua ràpidament i les desigualtats de renda, derivades del treball, creixen significativament. Per evitar això, el sistema educatiu ha d’adaptar ràpidament l’estoc de qualificacions a les necessitats de la tecnologia, especialment per al col·lectiu d’empleats menys formats.

Tercer. La capacitat d’adaptació de la universitat pública al ritme del canvi tecnològic depèn de la qualitat de l’educació i, especialment, del finançament del sistema que determinen les polítiques públiques. Així doncs, si no dotem el sistema universitari públic dels recursos necessaris, i també dels mecanismes de governança que assegurin la seva flexibilitat d’adaptació, estem afeblint a l’hora la premissa econòmica bàsica de la igualtat d’oportunitats i la premissa de la justícia social a través d’un inevitable augment de les desigualtats de renda. Ja he escrit diverses vegades, en aquestes mateixes pàgines, que el sistema de qualificacions en la quarta revolució industrial s’assemblarà molt poc al sistema de qualificacions actual. De fet, ja tenim evidència que les qualificacions mitjanes, les que asseguren l’ocupabilitat i el salari dels trams centrals de l’estructura ocupacional, es veuran molt afeblides en el nou context que, a més, evoluciona molt ràpid. Si no hi posem remei de pressa, activarem una bomba de rellotgeria amb conseqüències imprevisibles. De fet, ja s’ha començat a constatar un augment de les desigualtats de renda arreu del planeta, resultat de la polarització de les qualificacions i del treball.

I, quart. No tot és qüestió de recursos. En el vessant de la cursa amb la tecnologia, una bona solució és la incorporació de la tecnologia a la universitat. Per guanyar la cursa, no hi ha rés millor que incorporar el rival al teu equip. Ara bé, l’equip també ha de canviar per optimitzar el rendiment conjunt amb el nou fitxatge. Els plans d’estudi, l’organització de tasques, funcions i plantilles, i la relació amb la societat també s’han de repensar de dalt a baix. Els nostres fills ens ho agrairan.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.