La biomassa

A Catalunya el consum tèrmic de biomassa forestal va ser de 552.000 tones l’any 2023 i el govern català preveu arribar a les 730.000 tones anuals el 2027. “Estem a punt d’assolir l’objectiu que marca l’estratègia catalana de la biomassa”, afirma la directora de l’Institut Català d’Energia (Icaen), Anna Camp. Si el 2007 la importació d’estella forestal superava l’exportació, el 2023 les importacions representaven un 3%, mentre que s’exportava un 17% de la producció, uns percentatges que mostren que el país encara pot incrementar el consum de biomassa de producció pròpia.

El pèl·let és el producte que més s’exporta, seguit de l’estella. El consum d’estella es fa majoritàriament a volum industrial, perquè es requereix una caldera amb una potència determinada, sitges per dipositar la fusta i una instal·lació determinada, de manera que molts usuaris són municipis que subministren energia tèrmica en xarxa als diferents equipaments locals, però també hi ha cada cop més consumidors industrials: “Són grans consumidors i un client interessant per al productor d’estella, perquè no cal que aquesta sigui de tanta qualitat, tan treballada, no cal que tingui una granulometria determinada, i la producció pot anar més directament del bosc a la caldera”, explica Camp.

No existeix un compte agregat del consum de biomassa agrícola que també s’utilitza per a finalitzats energètiques –per exemple, pinyolada o estella– tenint en compte que els consumidors són petits usuaris. En conjunt, l’any 2023, tot i que la majoria de calderes de biomassa eren per escalfar l’habitatge particular (69,76%), la majoria de fusta la consumien els equipaments de serveis (30,66%) i la indústria (25,54%) tot i que les calderes industrials només representaven el 2,49% de les existents i les d’equipaments eren el 14,78% de les instal·lacions del país.

El potencial de la indústria de biomassa està circumscrit “a la gestió sostenible dels boscos”, explica Camp, i el Proencat deixa clar que no es faran plantacions forestals ni de cultius herbacis o llenyosos destinats a combustible industrial. Només es considera viable l’aprofitament energètic de les restes forestals i agrícoles que, en conjunt, tenen un potencial de 7,9 TWh/any.

El biogàs

El biogàs produït a partir dels residus i subproductes orgànics dels sectors ramader i industrial i dels residus urbans té un potencial estimat de 4,3 TWh/any. Actuament hi ha 74 plantes de biogàs, 30 de les quals utilitzen de matèria primera fangs d’estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) urbanes; disset tracten dejeccions ramaderes, i set, residus orgànics municipals. El sector està en plena expansió i l’estratègia de país planteja el repte de multiplicar per 3,3 la producció actual d’energia primària. A finals de maig, el conseller d’Agricultura recordava des de Lleida que Catalunya genera cada any 9,4 milions de tones de purins i 2,8 milions de tones de fems i gallinassa i refermava que la seva transformació en biogàs permet al sector reduir els costos energètics amb l’autoconsum i explotar noves línies de negoci convertint el biogàs en gas natural per injectar-lo a la xarxa i la resta sòlida orgànica, en fertilitzant d’alta qualitat.

Catalunya té potencial per produir el 40% del gas que necessita i la ramaderia genera al nostre país el 80% de la matèria orgànica. L’oportunitat és clara, defensa Sebastià Farré, cap de projectes de la planta de biogàs Noguera Renovables. “Ara el que cal és ordenar el sector i el territori. Les granges han de garantir fems frescos i sense impropis i la indústria lletera i càrnia també han d’assolir la descarbonització per aconseguir els certificats de sostenibilitat tal com obtenen els de benestar animal.”

El conseller anunciava 25 milions d’ajuts per instal·lar noves plantes, concretament en preveu impulsar 50 de noves, però també tres biopolígons destinats a l’agroindústria. El concepte de biopolígon té a veure amb “l’economia circular i el fet que els subproductes d’una indústria serveixen de matèria primera o combustible per a una altra del mateix polígon”, explica Camp. Com un polígon petroquímic, però que treballa amb combustibles renovables. Els emplaçaments previstos d’aquests tres biopolígons són Balaguer, Alcarràs i Alguaire. Tots tres s’especialitzarien en la destinació final de biogàs d’origen orgànic. Mentre que Alcarràs i Balaguer s’especialitzaran en compostatge i bioproductes per a l’agricultura i l’alimentació, a Alguaire es desenvoluparà biocombustible per a transport, també aeri. La previsió, però, és que els biopolígons es vagin estenent arreu del país en el futur.

Per exemple, l’empresa Noguera Renovables té prevista l’ampliació de la seva planta de biogàs de Balaguer amb entre quatre i sis dipòsits més de digestió anaeròbica. Amb aquesta ampliació, es convertiria en el node impulsor del futur biopolígon, que es preveu que ocupi unes 80 hectàrees. La mateixa planta té dues petites línies experimentals que proven de fabricar hidrogen verd a partir de restes de poda, així com biocombustible a partir de plàstics. La majoria del biogàs que es produeix avui a Catalunya es consumeix com a combustible en els mateixos llocs de producció, però ja comença a haver-hi instal·lacions que el concentren i el purifiquen fins a convertir-lo en biometà per injectar-lo a la xarxa general de gas natural –és el cas del projecte Noguera Renovables que expliquem en aquest dossier–. Però també s’ha posat en marxa una nova iniciativa pionera a Vilanant (Alt Empordà), on el biometà produït també a partir de purins animals es comprimeix per poder-lo utilitzar com a combustible de vehicles i industrial. Aquí hi ha la clau d’un dels reptes: “El 20% del consum energètic de Catalunya no es pot electrificar”, explica la directora de l’Icaen de les conclusions del document Proencat, i s’haurà de cobrir amb biometà o hidrogen verd.

Hidrogen verd

El document de prospectiva preveu que el 10% del transport de mercaderies per carretera, que no es pot electrificar, utilitzarà l’hidrogen verd, però també s’investiga en la tecnologia que faci possible el seu ús com a combustible de vaixells i avions. Ara bé, en aquests darrers dos casos s’està encara a les beceroles per trobar la manera de fer-lo viable. “L’hidrogen verd encara està en ple procés de maduració”, conclou Camp.

Encara que, ara com ara, es preveu per a l’hidrogen verd un “ús selectiu”, també es considera “valuós” en aquelles indústries que fan un ús intensiu de l’hidrogen, ja sigui com a matèria primera o com a combustible i per a les quals l’hidrogen renovable serà el mitjà més eficient per deixar de dependre del combustible d’origen fòssil. Ja hi ha projectes de desenvolupament a Ascó, la Pobla de Mafumet i la Vall d’Hidrogen del port i el polígon petroquímic de Tarragona. A Catalunya hi ha unes 200 empreses relacionades amb l’hidrogen: “És un sector que està creixent en l’àmbit de recerca i inversió pel potencial de futur.”

En darrer terme, el Proencat 2050 defensa que Catalunya ha d’apostar per la recerca d’aquesta font energètica de futur “malgrat les incerteses”. La investigació de les tecnologies associades a l’hidrogen verd “pot ser un camp amb bones perspectives de futur des del punt de vista tecnològic, econòmic i de la creació de llocs de treball”. L’Estratègia Europea de l’Hidrogen preveu produir-ne deu milions de tones l’any 2030.

La geotèrmia

L’Icaen elabora en col·laboració amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) l’estratègia de l’energia geotèrmica amb l’horitzó 2030. El pla està en fase d’elaboració i té l’objectiu d’explorar “els tipus” de geotèrmia del país i fer una diagnosi i la previsió de l’evolució del desenvolupament tecnològic per explotar-la: “Una de les oportunitats és veure de quina manera pot ajudar a l’electrificació. Quan parlem d’electrificació pensem molt en aerotèrmia [solar i eòlica], però poc en geotèrmia.” L’Icaen estudia amb diversos municipis del país la viabilitat de xarxes de calor i fred de cinquena generació que combinen geotèrmia i solar fotovoltaica.

Tot el camí està per recórrer en aquest camp “en un moment de canvi climàtic en què molts edificis comencen a tenir una demanda de fred que fins ara no tenien”, mentre que es preveu una necessitat decreixent de calefacció als habitatges. En el cas de la geotèrmica, el país es troba encara en la fase de desplegament pel que fa a la distribució en xarxa perquè, de moment, les instal·lacions són per a edificis puntuals.