opinio

DE MEMÒRIA

800 anys de fargues

A les fargues (com als masos) sovint els fargaires eren uns arrendataris que no eren els propietaris de la fàbrica. Els fargaires pertanyien a una mateixa família, o tenien l'origen en un mateix veïnat, i aprenien la tècnica dins del seu entorn més proper

El mot fàbrica és una lleugera variant del mot farga. L'origen de les fàbriques modernes són les fargues medievals, fabricas en llatí. Tenim notícies de fargues als dos vessants dels Pirineus catalans a l'entorn de l'any 1000. Cinc-cents anys abans, però, a certes regions de la Xina imperial ja existien baixos forns per modelar el mineral de ferro.

Les fargues són unes empreses productores de peces de ferro en algunes formes bàsiques: barres, barrots, cairats, làmines, de certes dimensions. Amb aquestes peces es podien fabricar eines decisives per al creixement econòmic: arades amb rella, ferradures per als animals de tir, aixades, destrals i serres per tallar fusta, claus per a la construcció, agulles per a la confecció, eixos per als molins. L'alta qualitat de l'acer obtingut per les fargues els va permetre créixer en nombre i en volum (Joan Rebagliato parla d'unes 80, situades bàsicament als Pirineus). I, també, exportar part de la seva producció al sud de França, a la Itàlia catalana i a les Amèriques.

A les fargues (com als masos) sovint els fargaires eren uns arrendataris que no eren els propietaris de la fàbrica. Els fargaires pertanyien a una mateixa família, o tenien l'origen en un mateix veïnat, i aprenien la tècnica dins del seu entorn més proper. En una farga hi podien treballar 100 persones (inclosos miners, carboners i transportistes o traginers). Als primers temps, els propietaris podien ésser senyors feudals o grans eclesiàstics. Després, burgesos rics de ciutat. Però també hi havia fargaires que eren propietaris de la seva indústria.

Inicialment, aquests centres de producció s'havien de situar prop de: 1) els jaciments de ferro, a les valls ferreres, per exemple, 2) els boscos que feien possible l'obtenció de carbó vegetal, i 3) els rius, rierols o canals, que feien girar unes grans rodes hidràuliques verticals que accionaven els malls o martinets. A partir d'un cert moment, la forta demanda va dur les fargues catalanes a importar mineral. Fins i tot, calgué anar-lo a cercar a Suècia. Però, a la novel·la L'île mystérieuse (1875) del gran Jules Verne, fabriquen eines en un four catalan improvisat en una illa perduda, amb un jaciment superficial de ferro (i boscos i aigua, és clar).

Durant vuit segles, les fargues (al costat dels molins, els trulls, les drassanes, els telers i els cellers) seran les fàbriques de l'economia catalana. I, a partir de 1300, una innovació sorgida en el seu interior tindrà un èxit important: són les trompes que injecten l'aire en direcció al foc del forn, són mogudes per la roda hidràulica, i permeten assolir temperatures més altes (més de 1.000º) i mantenir-les.

Per definir aquesta innovació s'utilitzarà, justament, el mot català en diversos idiomes. Fins al punt que la paraula català, tal com es pot descobrir manejant diccionaris i enciclopèdies, té un vincle molt estret, en certs moments històrics, amb el mot metal·lúrgic, o semblant. Per exemple, al diccionari Larousse, la veu catalan inclou, a més de la llengua, couteau catalan.

Aquesta innovació, i aquesta difusió, van tenir un nom propi: farga catalana. En francès: forge à la catalane, fer o feu catalan, bas foyer catalan, méthode catalane, four catalan. En anglès: catalan forge, catalan hearth, catalan process, catalan procedure o catalan method. En occità: fàbrega. En castellà: forja o fragua a la catalana. En alemany: katalanischen Frieschhütten. En portuguès-brasiler: forja català. En suomi: katalonialainen ahjo.

A partir de 1500, i, sobretot, a partir de 1750, el sistema productiu de les fargues catalanes salta a l'altra banda de l'Oceà Atlàntic. Els estudiosos han recollit testimonis de l'existència de fargues catalanes a Amèrica: des del Quebec, Nova York o Califòrnia fins al Brasil, passant per Veneçuela (on s'han estudiat les restes arqueològiques de 15 fargues). Al 2010, l'empresa nord-americana Prescott Steel & Welding Supplies, situada a Arizona, explica que el ferro forjat obtingut per un procediment directe es va originar a Catalunya: “the catalan process, which originated in about A.D. 1300 in Catalonia, Spain, representative a major advance in the manufacturing of wrought iron”.

De les armes als automòbils

Una part important de la producció de les fargues fou destinada, fins al segle XVIII, a la construcció d'armes blanques i d'armes de foc. Amb La Farga Casanova, associada a la Hispano Suïssa, comença, als inicis del segle XX, una altra història: la construcció de peces d'automòbils, autocars i camions. Sense les fargues i la tradició metal·lúrgica catalana no existirien les indústries de l'automòbil localitzades a l'arc mediterrani: de Figueres a Almussafes, passant per Martorell i la Zona Franca de Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.