Francesc Roca Rosell

Francesc Roca Rosell

DE MEMÒRIA

Pau Balsells: feminista i stakhanovista

Tot i el salt de la digitalització/informatització de parts importants del patrimoni escrit, no és fàcil conèixer les aportacions de Pau Balsells i Morera (Igualada, 1898 – Tolosa de Llenguadoc,...

DE MEMÒRIA

D’Oller a Pedrolo

Els mecanismes econòmics de la innovació presentats a la novel·la La febre d’or (1890-92) de Narcís Oller són, segons Jordi Maluquer de Motes, d’un gran interès, car Narcís Oller (Valls, 1846...

DE MEMÒRIA

Les universitats (1558–2013)

Les universitats han tingut un paper decisiu (i ara potser més que mai) en l’evolució de l’economia catalana. I, les universitats han estat sempre, en diversos graus, creacions polítiques des de...

DE MEMÒRIA

La creativitat catalana a Chicago

Als museus, i als carrers de la ciutat de Chicago és possible descobrir algunes mostres destacades de la creativitat de la societat catalana de totes les èpoques. Mirem-nos-ho, ordenadament, seguint...

DE MEMÒRIA

La tècnica catalana als museus del món

De la mateixa manera que hem anat coneixent les obres d’art catalanes als museus del món, és possible anar coneixent, també, les joies de la tècnica catalana als museus d’arreu del món. Comencem...

DE MEMÒRIA

Catalunya es reinventa 3 cops

Catalunya (com Escòcia, per exemple) s’ha reinventat algunes vegades. Es va autodefinir amb la revolució industrial dels segles XIII i XIV, amb drassanes, llotges, molins i fargues. Creant, en el pla...

DE MEMÒRIA

Escòcia / Catalunya

Discoveries (‘Descobriments’), una ala del Museu Nacional Escocès d’Edimburg, està dedicada a presentar objectes del “llegat d’idees, invencions, innovacions i lideratge dels escocesos tant...

DE MEMÒRIA

‘Cinc segles de llibres d’economia’

Al març del 2016, el De memòria de L’Econòmic explicava que amb el catàleg digital de Worldcat es podien localitzar les biblioteques que tenien obres d’alguns dels 300 noms d’autors catalans...

DE MEMÒRIA

Guillem Graell, salaris i nacions

Els economistes catalans van connectar -molt aviat- nivells salarials i riquesa nacional. Pere Estasen, per exemple, en un assaig farcit de detalls significatius publicat el 1880, deia una cosa de perfecta...