Jo el que vaig dir és que el sellout havia pujat a finals d'octubre un 18%. Però el que facturem no ha de ser per força aquest 18%, perquè ens està afectant molt el procés de desestocatge dels nostres distribuïdors. En tot cas el consum de joguines no ha deixat de créixer cada any, la gent s'està gastant més cèntims tots els anys de la crisi.

Sí, els nostres clients van reduir els seus estocs d'una manera molt important els anys 2008 i 2009. El 2010 el procés ha continuat però amb una altra dimensió.

La raó és atendre els compromisos financers, perquè hem d'entendre que, independentment de la seva dimensió, els venedors també estan sota la pressió dels mercats financers, i això vol dir que finançar un estoc gran presenta més dificultats que un de més minso.

Sí, perquè la reducció de l'estoc pot perjudicar la venda: si hi ha menys producte s'acaba venent menys del que es podria vendre, i això es nota més en les botigues més petites.

Sí, però igual que l'optimisme irracional et fa fer bogeries, el pessimisme irracional també et fa fer bajanades. Cal no deixar-se portar, analitzar la realitat de la situació i actuar en conseqüència. Els fabricants estem acostumats a adaptar-nos constantment a l'entorn. El punt de venda també ho ha de fer. Adaptar-se a com evolucionen els gustos dels compradors és encertar-la. Aleshores un ha de decidir quin tipus de canal de venda és: si un vol ser un canal de venda per preu o per prescripció, per atenció al client i per ser un lloc on el producte es pugui tocar... Una vegada he decidit el que vull ser, ho he de complir escrupolosament.

Crec que el punt de venda hauria de pensar una mica més el que fa. Sóc un amant dels vaixells, i si una barca la portes mirant només al mar et mareges; s'ha de dirigir la vista a l'horitzó. Per tant, al canal de venda li recomano que es fiqui en llocs on el coneixement sigui la clau. Tot el que sigui conèixer proporciona pistes sobre on estan els perills i on els avantatges.

Internet és la gran competència. Però contra internet no es pot lluitar per preus, perquè sempre guanyarà internet. S'ha de lluitar amb altres mitjans: amb qualitat, amb la possibilitat de tocar el producte, amb l'estoc...

Nosaltres mateixos hem decidit que a la Xina havíem de tenir una botiga. Però és una entitat d'observació bàsicament. La Xina és un mercat totalment nou, no sabem com es comporten els xinesos; doncs la millor manera és muntar nosaltres la botiga per saber quines són les motivacions de compra del client final. Però a casa nostra anirem per la via pedagògica. I això és tan així, que Scalextric patrocina el primer màster en el sector de la joguina amb titulació universitària.

Estem en un procés d'acabar-lo d'analitzar. Tecnitoys va portar la producció a la Xina fa 12 o 13 anys perquè era impossible competir fabricant aquí. La diferència de costos era tan gran, que no fer-ho hauria significat la ruïna. Però, com he dit, les empreses han d'estar en plena adaptació a l'entorn. A la Xina el cost de la mà d'obra està creixent a un ritme del 10-15% anual i arribarà un dia que la Xina deixarà de ser rendible.

Pot ser, i la clau és l'R+D. Nosaltres hem detectat que hi ha unes capacitats tecnològiques a casa nostra que amb una petita adaptació les podríem aplicar al nostre producte i això ens portaria que, d'una manera natural, podríem fabricar aquí, sent fins i tot més rendibles. Per això, quan algú em diu que se'n va a la Xina, jo penso que marxen quan tothom ha de tornar.

El nostre xip ha de canviar: ara el repte és vendre. Els hem utilitzat com a mà d'obra barata i ara resulta que són el mercat més important que pugui existir. Perquè són més àvids de consum, perquè són els que tenen menys coses i perquè és una de les societats que més ràpidament estan augmentant de nivell de vida. Per tant, la seva capacitat de compra és bestial i creixent, i ho serà en els pròxims deu o vint anys. I encara que només un 10 per cent de la població tingui accés a aquest consum, ja estem parlant de 130 milions de persones. La qualitat més important d'un directiu és endevinar les tendències.

El nostre mercat tindrà un rebot brutal. Per tant, l'estratègia de les empreses és preparar-se per quan es produeixi l'estirada, perquè la tornarà a pegar.

Les reaccions del mercat són sempre més fortes del que hom es pensa. En el moment que tothom hagi fet l'ajust, tornarà a pujar, i ràpidament.

Exacte! La prova és que hi ha companyies d'internet que són de venda per saldo que s'han guanyat molt bé la vida quan la gent volia desprendre's de l'estoc, i ara els falta el producte. Per tant, han de canviar el model.

Sobretot perquè, davant la necessitat de reduir la despesa, uns pares actuaran sobre qualsevol altra cosa menys sobre la vinculada als seus fills. A més, un estudi encarregat per Kid's Clúster ha posat de relleu que cada vegada tenim uns pares més responsables, que veuen en la joguina un element educatiu i formatiu. D'altra banda, les dificultats per aconseguir un crèdit ha ajornat altres decisions de compra, com ara una casa o un cotxe.

A diferència del que puguem pensar, Catalunya és el principal exportador de joguines de tot l'Estat. Per tant, almenys pel que fa a la generació de valor afegit més important, que és l'exportació, som els primers. A més, la riquesa que genera el sector del nen a Catalunya representa al voltant del 30-40% de la del sector de l'automòbil.

Un gran èxit perquè, després de l'impuls de la Generalitat, l'hem iniciat una vintena d'empreses i en pocs mesos arribarem a la seixantena; i perquè de seguida s'han evidenciat una gran quantitat de sinergies que ja s'estan aplicant. Això vol dir que hi havia un substrat bo. Ara hi ha optimisme i gent molt motivada per fer coses, i tot perquè sabem que hi ha oportunitats i que les oportunitats s'estan concretant.

Per exemple, un grup d'empreses ja ens hem unit per aplicar la tecnologia de la impressió en 3D, que s'utilitza en prototipatge, per fabricar sèries curtes de producte. També hem començat a treballar en el pintat de les peces de manera robotitzada. Pel que fa a millorar el coneixement del mercat, hem unit esforços per cofinançar un estudi sobre els hàbits de consum de pares i fills que ens ha proporcionat un coneixement impressionant.

Doncs és un sector que inverteix molt en R+D. Per exemple, nosaltres destinem entre un 5 i un 10% de la xifra de vendes a innovació, i estem una mica per sobre del sector. És moltíssim. I no només és innovació de producte, també és innovació de tecnologia, perquè, si no, no podem competir. Una joguina que es ven per 50 euros vol dir que fabricar-la costa com a màxim 10 o 15 euros, i això significa que has de fer meravelles amb aquesta quantitat. En altres paraules: tecnologia, tecnologia i optimització, optimització... Per tant, si no inverteixes entre un 5-10%, no surten els números.

Les empreses motores no han de ser-ho únicament per dimensió econòmica, sinó també per la voluntat de ser-ho. Al clúster hi ha empreses més grans o més petites, però totes tenim una cosa en comú: volem fer una cosa gran, i això és el que ens mou. L'Hospital de Sant Joan de Déu és un element importantíssim. En tot el que fa referència al nen, la seguretat és vital, i poder col·laborar amb l'hospital per veure els accidents que tenen lloc i quins són els perills reals, és una gran font d'informació. Si vols competir amb la pirateria, hem de tenir el compromís personal que allò que fem sigui extremament segur.

És una bona notícia per a la CEOE, perquè temps nous i reptes nous requereixen persones amb idees noves. Això sempre és bo. La renovació en si és un valor. Joan Rosell ho farà molt bé. És una època en què els principis de pacte i de comprendre els reptes que s'han d'afrontar són bàsics: primer clarificació i després posar-se a la feina.