Ala Vall d'Hebron, durant tot el segle XX, s'hi van anar loca­lit­zant les que han esde­vin­gut unes grans fàbri­ques de salut física i de for­mació intel·lec­tual, amb l'Hos­pi­tal Uni­ver­si­tari Vall d'Hebron al cap­da­vant.

Els pre­ce­dents van ser un mones­tir medi­e­val, un labe­rint de la Il·lus­tració, i una granja i un palau romàntics. El mones­tir és el de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron (1393) que la desa­mor­tit­zació i pri­va­tit­zació ini­ci­ada pel govern libe­ral del 1835 va fer des­a­parèixer. Avui el labe­rint és el Jardí-Labe­rint del marqués d'Alfarràs (1791, ampliat més tard per Elies Rogent, l'home de l'Expo­sició del 1888), un jardí- museu de la Il·lus­tració. La granja és la Granja Vella de Martí Codo­lar (1882), que és l'ori­gen del pri­mer zoològic modern de Bar­ce­lona. El palau és el de Les Heu­res (1896) l'última residència del bis­ba­lenc Josep Gallart i For­gas, un indià retor­nat ric de Puerto Rico, avui, inte­grat al Cam­pus de Mun­det de la UB.

Els pri­mers pas­sos del canvi cap a la fabri­cació, a la Vall d'Hebron, de salut i de for­mació, es van fer al pri­mer terç del segle XX. En aquell temps van començar a fun­ci­o­nar dues ins­ti­tu­ci­ons que per­du­ren. L'una és la Fun­dació Albà amb l'Hos­pi­tal de Sant Miquel (1917), espe­ci­a­lit­zat en malal­ties cròniques i en dis­mi­nu­ci­ons. L'altra, el Patro­nat Ribas (1917 i 1930), ini­ci­al­ment una escola amb inter­nat per a orfes, finançat per Lluís Ribas, l'empre­sari d'El Vapor Nou de Rubí, una fàbrica de tei­xits de pana. El 1977 va esde­ve­nir un cen­tre doble d'ense­nya­ment secun­dari: l'IES Patro­nat Ribas i l'IES Car­les Riba. El 2002, hi va haver fusió dels dos ins­ti­tuts: és l'IES Vall d'Hebron.

El pas següent és un gran pro­jecte d'ini­ci­a­tiva pública: tres mem­bres des­ta­cats del Grup d'Arqui­tec­tes i Tècnics Cata­lans per al Progrés de l'Acti­vi­tat Con­tem­porània (Gat­pac), Josep-Lluís Sert (futur degà d'arqui­tec­tura a Har­vard), Josep Tor­res-Clavé i Joan B. Subi­rana, els autors dels Dis­pen­sari Cen­tral Anti­tu­ber­culós (1934) del Raval de Bar­ce­lona. Van pro­jec­tar el 1936 el gran Hos­pi­tal Anti­tu­ber­culós de la Vall d'Hebron: un nou equi­pa­ment sani­tari de 9 plan­tes i 400 llits. Els plànols d'aquest hos­pi­tal són al fons Tor­res Clavé de l'Arxiu històric del Col·legi d'Arqui­tec­tes de Cata­lu­nya.

Com a hos­pi­tal gene­ral, i amb un altre pro­jecte (Sert, exi­liat als EUA, Tor­res Clavé, mort a la bata­lla de l'Ebre) i una altra situ­ació política (la dic­ta­dura del 1939), més tard es va cons­truir el gran hos­pi­tal a la Vall d'Hebron. Després d'uns ini­cis incerts (1954), car era el pri­mer hos­pi­tal de l'Ins­ti­tut Naci­o­nal de Pre­visió de l'Estat espa­nyol, però era tute­lat des de Madrid –pel Minis­teri de Tre­ball del govern espa­nyol, el va diri­gir (1969-71) Agustí Pedro i Pons. Gràcies als can­vis polítics del 1975-80, l'hos­pi­tal va rebre una gran empenta. Del 1983-85 es va inte­grar a l'Ins­ti­tut Català de la Salut (ICS), la nova sani­tat pública cata­lana. És l'actual Hos­pi­tal Uni­ver­si­tari de la Vall d'Hebron: la ciu­tat hos­pi­talària més gran de Cata­lu­nya, una impres­si­o­nant fàbrica de salut. Al 2010, amb 7.095 tre­ba­lla­dors superes­pe­ci­a­lit­zats, va tenir 902.928 con­sul­tes exter­nes, va donar 60.182 altes i va fer 44.090 inter­ven­ci­ons quirúrgi­ques; amb 1.138 llits, un pres­su­post de 641 mili­ons d'euros, i una Uni­tat Docent de la Facul­tat de Medi­cina de la UAB.

La UB també és a la Vall d'Hebron. Des de l'endemà dels Jocs Olímpics, amb un cen­tre de docu­men­tació i recerca: el Pavelló de la República, repro­ducció del de la República espa­nyola a la Expo­sició Inter­na­ci­o­nal de París del 1937, pro­jec­tat per Josep Ll. Sert. El 1996 va créixer la presència de la UB amb l'adap­tació i reu­ti­lit­zació de bona part de les Llars (Ana Giro­ne­lla de Mun­det) inau­gu­ra­des el 1957 com a seu de 3 facul­tats uni­ver­sitàries i 1 escola supe­rior: el Cam­pus Mun­det. S'hi va inte­grar Can Gallart, el Palau de les Heu­res.