La duresa de la crisi econòmica actual con­di­ci­ona nega­ti­va­ment els pro­ces­sos d'empre­ne­do­ria inno­va­dora i la gene­ració de valor en la xarxa d'empre­ses. La incer­tesa de l'entorn, l'herència d'un model de crei­xe­ment ina­de­quat, la pràctica ine­xistència de fonts exter­nes de finançament, els pro­ble­mes amb les aju­des públi­ques i un clima gene­ral de depressió que debi­lita les expec­ta­ti­ves dels agents econòmics no són pre­ci­sa­ment les millors con­di­ci­ons per gene­rar nova acti­vi­tat empre­sa­rial o trans­for­mar l'exis­tent. Un pro­verbi holandès diu que no es pot impe­dir el vent, però es poden cons­truir molins. D'acord amb això, la crisi també ofe­reix pos­si­bi­li­tats. Els bai­xos nivells de pro­duc­ti­vi­tat i com­pe­ti­ti­vi­tat; les ele­va­des taxes d'atur; l'accés i la dis­po­sició a unes bases sòlides de conei­xe­ment científic, tec­nològic i tècnic; les for­ta­le­ses d'un tei­xit d'empre­ses peti­tes i fle­xi­bles; una base per­so­nal, cul­tu­ral i social amb apti­tuds inno­va­do­res, i la pro­gres­siva cons­ci­en­ci­ació de la població que hem de crear noves empre­ses són ele­ments que, mal­grat les difi­cul­tats actu­als, juguen a favor de l'empre­ne­do­ria inno­va­dora i l'empresa xarxa.

De fet, aquest és el prin­ci­pal corol·lari de la crisi econòmica, l'atzu­cac que viu avui l'eco­no­mia cata­lana i espa­nyola: el final d'un model de crei­xe­ment econòmic i d'un procés de gene­ració de valor de les empre­ses. Sem­pre s'ha dit que els cata­lans de les pedres en fem pans, però, després de la crisi, l'eco­no­mia del nos­tre país només serà si és capaç d'inse­rir-se en les noves xar­xes de gene­ració de valor de l'eco­no­mia glo­bal del conei­xe­ment. I per això és impres­cin­di­ble avançar cap a les noves fonts de l'empre­ne­do­ria inno­va­dora i l'empresa xarxa. En aquest con­text, és interes­sant esgri­mir alguns resul­tats d'una inves­ti­gació rea­lit­zada per la UOC Busi­ness School sobre les noves empre­ses cata­la­nes cre­a­des en temps de crisi.

Pri­mer. La crisi econòmica ha ampliat la base empre­ne­dora inno­va­dora i ha millo­rat els pro­ces­sos de gene­ració de valor en xarxa de les noves empre­ses cata­la­nes. Un 45,7% d'aques­tes, d'una dimensió molt reduïda i amb una dis­tri­bució sec­to­rial més equi­li­brada, inno­ven. Més d'una ter­cera part han estat cre­a­des per dones o joves de 35 anys o menys. En 4 de cada 10 d'aques­tes noves empre­ses l'stock for­ma­tiu mitjà és l'uni­ver­si­tari. Les noves pràcti­ques d'orga­nit­zació del tre­ball, basa­des en l'auto­no­mia fun­ci­o­nal i la des­cen­tra­lit­zació de la presa de deci­si­ons, tenen una presència majo­ritària. I els usos de les TIC i inter­net per la gene­ració de valor són ele­vats.

Segon. L'èxit inno­va­dor de la nova empresa cata­lana s'explica per l'esta­bli­ment de pràcti­ques fle­xi­bles d'orga­nit­zació (tre­ball en equip, valo­ració de la poli­valència i inter­canvi d'infor­mació i conei­xe­ment), per l'ús inten­siu d'ordi­na­dors con­nec­tats a inter­net i per la ins­tau­ració de rela­ci­ons de com­ple­men­ta­ri­e­tat entre els usos de les TIC i la coo­pe­ració en inno­vació amb els agents externs espe­ci­a­lit­zats.

Ter­cer. Es con­so­lida un patró d'eficiència molt més ade­quat per la com­petència en els mer­cats glo­bals del conei­xe­ment. L'empre­ne­do­ria efi­ci­ent? És a dir, el de la ter­cera part de les noves empre­ses cata­la­nes que pre­senta nivells de pro­duc­ti­vi­tat supe­rior a la mit­jana ve deter­mi­nada per la coin­no­vació (rela­ci­ons de com­ple­men­ta­ri­e­tat entre l'ús del cor­reu electrònic de l'empresa i l'auto­or­ga­nit­zació del tre­ball), la presència de for­mes fixes de retri­bució, la base empre­ne­dora feme­nina, el capi­tal humà (for­mació uni­ver­sitària) i la dependència de la tra­jectòria prèvia en pro­duc­ti­vi­tat.

Quart. Es palesa la neces­si­tat d'un canvi pro­fund en les ins­ti­tu­ci­ons i les polítiques de pro­moció de l'acti­vi­tat empre­sa­rial. En aquest sen­tit, és impres­cin­di­ble esta­blir un sis­tema d'inter­con­nexió orga­nit­zat i efi­ci­ent entre: 1) els empre­ne­dors i les peti­tes empre­ses inde­pen­dents que impul­sen la inno­vació radi­cal; 2) les grans empre­ses que impul­sen la inno­vació incre­men­tal; 3) les for­ces del mer­cat que impul­sen inves­ti­gació i inno­vació apli­cada, i 4) les for­ces ins­ti­tu­ci­o­nals, en espe­cial governs i uni­ver­si­tats que impul­sen la inves­ti­gació bàsica, la for­mació i la con­nexió entre inves­ti­gació bàsica i apli­cada.

Les noves empre­ses cre­a­des en temps de crisi millo­ren el procés de gene­ració de valor cap a unes fonts de crei­xe­ment més sòlides. No obs­tant això, es per­ce­ben algu­nes debi­li­tats (fac­tu­ració i expec­ta­ti­ves) que estan rela­ci­o­na­des amb l'entorn. És a dir, hi ha l'ato­nia dels mer­cats i el paper de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques i les uni­ver­si­tats, que han d'avançar cap al model de la tri­ple hèlix (interacció entre uni­ver­si­tat, empresa i govern empre­ne­dor). Aquest camí no serà fàcil perquè implica can­vis orga­nit­za­tius, de gestió dels recur­sos humans, polítics i cul­tu­rals de molta enti­tat. Com deien a casa meva, la veri­tat és com la lluna: com més a prop, més enllu­erna.