La generalització del que disposa la LOPD és un xic lenta a l'Estat espanyol, on s'estima que només un 50% de les empreses compleixen, a diferència del que passa als estats veïns de la UE, on gairebé el 100% de les empreses tenen cura de fer miques els seus papers de manera rigorosament ordenada. Amb tot, com ha pogut constatar Ramon Ferrer, director de Delete, una de les principals empreses del sector, “després de casos amb molta repercussió en què la fugida de documents ha destapat un gran escàndol de corrupció o espionatge industrial, s'ha incrementat la demanda d'aquests serveis.” Casos com per exemple el dels papers de l'extresorer del PP Luis Bárcenas o els presumptes actes de corrupció detectats en diversos ajuntaments han servit d'estímul perquè, sobretot en l'administració local, s'hagi accentuat el zel pel que fa a la destrucció de documents de caràcter confidencial. Documents que hipotèticament podrien ser utilitzats com a prova inculpatòria per un jutge. Ara mateix, els sectors considerats més sensibles a l'aplicació de la LOPD són consultories, hospitals, laboratoris i els diversos nivells de l'administració pública.

És en el segment de la pime on costa més que es prengui consciència de la importància de gestionar bé els paper propis, com diu Ferrer: “Els costa ser prou conscients que si llencen de forma indiscriminada a les escombraries nòmines, currículums o factures, com han fet sempre, pot venir un inspector de l'Agència de Protecció de Dades i multar-los. Saben que hi ha una llei, però, erròniament, pensen que està enfocada a la gran empresa.” I les sancions estan ben perfilades: fins a 60.000 euros per documents de baixa importància, com ara currículums; fins a 300.000 euros pels d'importància mitjana, com ara nòmines, i 600.000 euros quan es tracta de documents com per exemple historials de salut o que fan referència a les creences religioses. Al llarg dels darrers anys, hem pogut seguir als mitjans com una asseguradora era multada per haver llençat documents confidencials al contenidor del paper; que al costat d'un jutjat d'Alacant es podien recollir en contenidors informes judicials de menors i que un bingo del carrer Urgell de Barcelona deixava al mig del carrer piles i piles de fitxes dels seus clients amb les corresponents dades personals. En aquests casos, les multes han anat dels 6.000 als 300.000 euros.

També és cert, i no podia ser altrament, que la crisi dificulta que l'empresa es posi al dia. Adequar-se al que estableix la norma obliga a contractar una consultoria perquè dissenyi un pla de gestió i destrucció de documents de l'empresa, amb la seva memòria, i això, pel cap baix, suposa una despesa de 500 euros, als quals cal afegir els 30 euros que pot costar contractar un operador perquè cada mes trituri la paperassa. Val a dir que, com reconeixen molts juristes, la LOPD, concebuda per a un entorn empresarial com el nostre, en què sovint es deixa dur pel “feta la llei, feta la trampa”, és especialment dura i inflexible, cosa que en dificulta l'aplicació. Precisament, al si de la UE es debat actualment la conveniència de reformar la regulació perquè sigui més dúctil, per a pimes i administracions públiques. Alguns estats demanen que la figura del delegat de dades, ara obligatòria per a empreses de tres-cents treballadors, sigui opcional. Empreses com Delete no només destrueixen paper, sinó que també poden eliminar documents allotjats en diferents suports, com ara disquets, CD, DVD, discos durs, etc. Molt sovint, aquests suports emmagatzemen dades prou rellevants, que tenen a veure amb tasques de recerca i innovació de l'empresa, per la qual cosa les normes de seguretat es poden extremar, tal com relata Ramon Ferrer, des de l'experiència de Delete: “Empreses del sector del videojoc ens han arribat a demanar que portem la trituradora als seus locals per destruir CD o discos durs que contenen provatures sobre alguns jocs, i en aquest cas ni sortim al carrer.” Els documents que són reduïts a miques de 320 mm² tindran una nova vida, dins del principi que tot s'aprofita. Així, després de triturar el paper, l'operador compacta el material i tot seguit el duu a plantes de reciclatge, on se'n fa cel·lulosa, que serveix per fabricar paper de qualitats baixes, el que s'utilitza per a les capses de sabates.