La gene­ra­lit­zació del que dis­posa la LOPD és un xic lenta a l'Estat espa­nyol, on s'estima que només un 50% de les empre­ses com­plei­xen, a diferència del que passa als estats veïns de la UE, on gai­rebé el 100% de les empre­ses tenen cura de fer miques els seus papers de manera rigo­ro­sa­ment orde­nada. Amb tot, com ha pogut cons­ta­tar Ramon Fer­rer, direc­tor de Delete, una de les prin­ci­pals empre­ses del sec­tor, “després de casos amb molta reper­cussió en què la fugida de docu­ments ha des­ta­pat un gran escàndol de cor­rupció o espi­o­natge indus­trial, s'ha incre­men­tat la demanda d'aquests ser­veis.” Casos com per exem­ple el dels papers de l'extre­so­rer del PP Luis Bárce­nas o els pre­sump­tes actes de cor­rupció detec­tats en diver­sos ajun­ta­ments han ser­vit d'estímul perquè, sobre­tot en l'admi­nis­tració local, s'hagi accen­tuat el zel pel que fa a la des­trucció de docu­ments de caràcter con­fi­den­cial. Docu­ments que hipotètica­ment podrien ser uti­lit­zats com a prova incul­patòria per un jutge. Ara mateix, els sec­tors con­si­de­rats més sen­si­bles a l'apli­cació de la LOPD són con­sul­to­ries, hos­pi­tals, labo­ra­to­ris i els diver­sos nivells de l'admi­nis­tració pública.

És en el seg­ment de la pime on costa més que es pren­gui consciència de la importància de ges­ti­o­nar bé els paper pro­pis, com diu Fer­rer: “Els costa ser prou cons­ci­ents que si llen­cen de forma indis­cri­mi­nada a les escom­bra­ries nòmines, currículums o fac­tu­res, com han fet sem­pre, pot venir un ins­pec­tor de l'Agència de Pro­tecció de Dades i mul­tar-los. Saben que hi ha una llei, però, errònia­ment, pen­sen que està enfo­cada a la gran empresa.” I les san­ci­ons estan ben per­fi­la­des: fins a 60.000 euros per docu­ments de baixa importància, com ara currículums; fins a 300.000 euros pels d'importància mit­jana, com ara nòmines, i 600.000 euros quan es tracta de docu­ments com per exem­ple his­to­ri­als de salut o que fan referència a les cre­en­ces reli­gi­o­ses. Al llarg dels dar­rers anys, hem pogut seguir als mit­jans com una asse­gu­ra­dora era mul­tada per haver llençat docu­ments con­fi­den­ci­als al con­te­ni­dor del paper; que al cos­tat d'un jut­jat d'Ala­cant es podien reco­llir en con­te­ni­dors infor­mes judi­ci­als de menors i que un bingo del car­rer Urgell de Bar­ce­lona dei­xava al mig del car­rer piles i piles de fit­xes dels seus cli­ents amb les cor­res­po­nents dades per­so­nals. En aquests casos, les mul­tes han anat dels 6.000 als 300.000 euros.

També és cert, i no podia ser altra­ment, que la crisi difi­culta que l'empresa es posi al dia. Ade­quar-se al que esta­bleix la norma obliga a con­trac­tar una con­sul­to­ria perquè dis­se­nyi un pla de gestió i des­trucció de docu­ments de l'empresa, amb la seva memòria, i això, pel cap baix, suposa una des­pesa de 500 euros, als quals cal afe­gir els 30 euros que pot cos­tar con­trac­tar un ope­ra­dor perquè cada mes tri­turi la pape­rassa. Val a dir que, com reco­nei­xen molts juris­tes, la LOPD, con­ce­buda per a un entorn empre­sa­rial com el nos­tre, en què sovint es deixa dur pel “feta la llei, feta la trampa”, és espe­ci­al­ment dura i infle­xi­ble, cosa que en difi­culta l'apli­cació. Pre­ci­sa­ment, al si de la UE es debat actu­al­ment la con­veniència de refor­mar la regu­lació perquè sigui més dúctil, per a pimes i admi­nis­tra­ci­ons públi­ques. Alguns estats dema­nen que la figura del dele­gat de dades, ara obli­gatòria per a empre­ses de tres-cents tre­ba­lla­dors, sigui opci­o­nal. Empre­ses com Delete no només des­tru­ei­xen paper, sinó que també poden eli­mi­nar docu­ments allot­jats en dife­rents suports, com ara dis­quets, CD, DVD, dis­cos durs, etc. Molt sovint, aquests suports emma­gat­ze­men dades prou relle­vants, que tenen a veure amb tas­ques de recerca i inno­vació de l'empresa, per la qual cosa les nor­mes de segu­re­tat es poden extre­mar, tal com relata Ramon Fer­rer, des de l'experiència de Delete: “Empre­ses del sec­tor del vide­o­joc ens han arri­bat a dema­nar que por­tem la tri­tu­ra­dora als seus locals per des­truir CD o dis­cos durs que con­te­nen pro­va­tu­res sobre alguns jocs, i en aquest cas ni sor­tim al car­rer.” Els docu­ments que són reduïts a miques de 320 mm² tin­dran una nova vida, dins del prin­cipi que tot s'apro­fita. Així, després de tri­tu­rar el paper, l'ope­ra­dor com­pacta el mate­rial i tot seguit el duu a plan­tes de reci­clatge, on se'n fa cel·lulosa, que ser­veix per fabri­car paper de qua­li­tats bai­xes, el que s'uti­litza per a les capses de saba­tes.