Universitat més emprenedora
Paradoxalment, ara que l'entorn afavoreix la universitat en el sentit que és la institució que crea i difon el coneixement, la universitat està en crisi. I ho està, entre altres raons, perquè no s'ha adaptat prou bé a les noves condicions estratègiques i organitzatives de l'economia del coneixement. Més enllà de la manca de visió estratègica envers la universitat, les legítimes reivindicacions financeres i el conjunt de problemes sobrevinguts amb la crisi, aportarem algunes línies de solució
La universitat sempre ha estat un agent econòmic clau. A través de les seves dues funcions tradicionals, la docència i la recerca, prepara i recicla la força de treball i construeix noves fronteres del coneixement que són la base de la innovació futura i de la prosperitat de la societat.
Paradoxalment, ara que l'entorn afavoreix la universitat en el sentit que és la institució que crea i difon el coneixement, la universitat està en crisi. I ho està, entre altres raons, perquè no s'ha adaptat prou bé a les noves condicions estratègiques i organitzatives de l'economia del coneixement.
Més enllà de la manca de visió estratègica envers la universitat, les legítimes reivindicacions financeres i el conjunt de problemes sobrevinguts amb la crisi, aportarem algunes línies de solució. Ens centrarem, sobretot, en una pregunta rellevant: què pot fer la universitat per millorar l'emprenedoria i la creació d'activitat econòmica?
El concepte que més bé resumeix els nous rols de la recent interacció entre universitat, empresa i govern a través de la innovació és la noció de la triple hèlix. En aquesta interpretació, les universitats també fan d'empreses, estimulant les competències emprenedores dels seus estudiants, el desenvolupament de nous negocis derivats de la recerca i introduint l'objectiu de valorització del coneixement.
Les empreses també desenvolupen programes de formació, capacitació i recerca, amb l'objectiu d'augmentar i compartir el coneixement dels seus agents, i actuant en el paper de les universitats. I els governs actuen com a finançadors i impulsors de la nova activitat econòmica, mentre mantenen les seves activitats reguladores. En contrast amb les aproximacions que emfasitzen el paper dels governs i les empreses com a agents primordials de la innovació, la visió de la triple hèlix destaca el paper de la universitat com a fonament de l'emprenedoria innovadora a l'economia del coneixement.
VALORAR EL CONEIXEMENT.
En primer lloc, la valorització del coneixement. Per bé que el coneixement es genera i es transmet a través dels avenços científics disciplinaris i de la docència a les universitats, la valorització del coneixement esdevé un instrument fonamental del retorn a l'economia de les universitats. Amb aquest objectiu cal fomentar el desenvolupament de les xarxes d'incubadores, vivers d'empreses i parcs científics i tecnològics. La connexió entre la recerca bàsica i la innovació aplicada demanda una transformació de la universitat, des de la universitat docent, i de recerca cap a la universitat emprenedora.
A través d'una xarxa d'instituts multidisciplinaris, especialitzats, orientats al mercat, autònoms, amb pràctiques de gestió dels recursos humans que incentivin el treball emprenedor, i amb programes de suport bàsics i avançats que s'adaptin a les necessitats de les empreses i dels emprenedors, el procés de valorització del coneixement cap a l'emprenedoria innovadora seria molt més eficient i efectiu.
En segon lloc, la interdependència. La universitat emprenedora interactua fortament amb l'empresa i els governs, no és una institució aïllada de la societat, sinó que, en el procés d'emprenedoria innovadora, es connecta amb els agents econòmics i socials, en especial amb les necessitats concretes del mercat de treball en cada moment. La universitat emprenedora també es distingeix perquè incentiva els actors locals i regionals a col·laborar i cooperar.
INDEPENDÈNCIA.
Segurament, aquelles universitats que siguin capaces d'intensificar la seva tercera missió, de crear instituts multidisciplinaris que abordin problemes científics des de diverses disciplines i que fomentin el privilegi del professor i del personal de gestió com a incentiu per a l'elaboració de nous projectes i la creació d'empreses, tindran més èxit en el descabdellament de processos d'emprenedoria innovadora.
En quart lloc, la hibridació. La resolució de les tensions entre els principis d'interdependència i d'independència s'exerceix a través de la hibridació, és a dir, la capacitat que la universitat emprenedora té per construir formes organitzatives flexibles i en xarxa que combinin ambdós principis.
REFLEXIVITAT.
Més enllà de les disciplines econòmiques i empresarials, les competències emprenedores s'haurien de traslladar, com a un element essencial del currículum dels estudiants, a tot el sistema universitari i especialment a l'educació primària i secundària. Segona, la universitat emprenedora també es preocupa per desenvolupar múltiples bases de coneixement. L'economia del coneixement i l'empresa innovadora i en xarxa no només generen valor a través del coneixement científic i tecnològic, sinó que també possibiliten noves propostes d'utilitat per al conjunt de branques d'activitat, sovint mal anomenats tradicionals.
En definitiva, nova economia, nova universitat. De la universitat de la docència i la recerca a la universitat emprenedora.
