El proper 10 de juny, a l'Institut Europeu de la Mediterrània (Iemed) de Barcelona es presentarà el llibre El nou capital àrab: oportunitats per a empreses espanyoles. Fruit d'un exhaustiu estudi en col·laboració amb l'agència àrab d'informació financera Zawya i finançat per Casa Árabe, el llibre constitueix un primer exercici d'identificació i anàlisi dels inversors de l'Orient Mitjà, així com de recull de casos reals de col·laboració entre empreses espanyoles i inversors àrabs en diferents sectors, des de l'energia fins als hotels, passant per la robòtica.

L'obra s'insereix en la necessitat que tenim de cercar capital estranger en un moment de fort endeutament, greu restricció creditícia, creixent pressió fiscal i minvant liquiditat. Poques empreses poden avui dia generar suficient flux de caixa per invertir en el seu creixement, i sovint ni tan sols per cobrir les seves necessitats immediates de circulant. Són moltes també les que sucumbeixen a aquesta dramàtica manca de tresoreria malgrat disposar de comandes, sovint de l'estranger. En aquest context, el país està obligat a cercar els recursos a fora, no només per vendre el patrimoni de la Generalitat, sinó sobretot per reactivar l'economia productiva. Els països àrabs registraren el 2012 un rècord d'ingressos per venda d'hidrocarbur de 560.000 milions d'euros, una part dels quals es canalitza cap a l'exterior. Tot i les excèntriques inversions en clubs de futbol, molts dels seus recursos financers poden acabar en negocis productius a Europa. El llibre que presentem en recull alguns exemples en àmbits diversos. A més, es demostra que els sectors “preferits” del capital àrab coincideixen precisament amb els més afectats pel deute i la manca de finançament al nostre país, com és el cas de la construcció i infraestructures, els immobles o l'hoteleria. Tot plegat augura una forta sinergia entre inversors àrabs i gestors de l'antiga al-Àndalus.

La recerca de capital estranger constitueix una prioritat si volem créixer i generar ocupació tot aprofitant la liquiditat a fora, especialment als països emergents. Tot i la força de la “marca Barcelona” i la posició logística, atractiu turístic i potencial agrícola i industrial de Catalunya, no podem oblidar que als països àrabs les relacions s'articulen millor al voltant de les estructures d'estat i les relacions personals a través de les famílies reials.

Convindria doncs que la Corona espanyola, en palesa manca de popularitat, fes ús dels seus bons oficis per facilitar l'arribada del capital àrab al nostre país i la seva canalització cap a un ampli ventall d'empreses i projectes empresarials arreu de l'Estat. L'adjudicació del tren entre Medina i la Meca a l'Aràbia Saudita es considera la millor mostra d'aquests oficis que ara s'haurien de posar a l'abast del conjunt del país. Una cimera econòmica hispanoàrab encapçalada pel rei, amb un fòrum per a pimes i empreses emergents, en seria un bon exemple sobre el qual ja s'està treballant.