Dels ‘emperdedors' als emprenedors
Ja fa unes setmanes que el president Rajoy i els membres més propers del seu govern s'escarrassen a presentar arreu l'avantprojecte de llei de suport als emprenedors com una de les reformes “estrella” d'aquest final d'any que ens hauria de permetre albirar aviat el final de la llarga crisi. Sens dubte, trobar feina per als cinc milions d'aturats de l'Estat exigeix suport als emprenedors i als empresaris en general, els únics capaços d'arriscar i generar ocupació. No queda clar, però, que l'avantprojecte esmentat permeti deixar enrere la figura dels “emperdedors”, malauradament tan comuna al nostre país.
De la mateixa manera que el 2010 la llei d'economia sostenible del llavors president Zapatero no convertí el país de la nit al dia en un paradigma de l'ecologia i de la protecció del medi ambient, serà també difícil que una nova llei al BOE esperoni l'emprenedoria i multipliqui de cop i volta el nombre d'empreses. Més aviat ens cal una transformació més profunda de les lleis, de la pràctica de les administracions, del sistema financer, però també de la nostra cultura empresarial.
L'avantprojecte preveu un seguit de mesures d'estímul fiscal, que, tot i el seu abast limitat, són lloables en els temps actuals de consolidació als comptes públics. Aquestes mesures, però, potser no compensen la voracitat recaptadora de l'administració tributària i la seva actitud sovint agressiva envers els empresaris a base d'inspeccionar, comprovar i sancionar. La pròpia presentació de nombroses declaracions tributàries, moltes d'elles merament informatives i, per tant, fins a cert punt redundants, representa una càrrega prou feixuga per als emprenedors.
Les mesures relacionades amb el finançament semblen ben adreçades a afavorir la capitalització de les empreses, la reinversió de beneficis i la recerca de recursos més enllà de la banca, per exemple per mitjà de les emissions de renda fixa. En el cas dels emprenedors i les pimes el problema rau, però, en la manca de mida per poder recórrer als mercats de capitals. Per tant, serà aquí més important comprovar de quina manera s'implanten el projecte d'un mercat de renda fixa per a pimes i l'anunciada iniciativa hispanoalemanya per finançar pimes amb recursos de l'ICO i la KfW alemanya.
L'emprenedoria i el creixement empresarial exigeixen també al nostre país un canvi de mentalitat entre els propis empresaris, massa sovint partidaris de “morir sols” abans de “deixar-se acompanyar”. En un moment de greu sequera creditícia als bancs, es fa inevitable donar entrada al capital a nous socis, explorar fórmules de col·laboració entre empreses, compartir projectes, així com anar a cercar els recursos als indrets més insospitats. Les aliances amb inversors de països emergents són per exemple una fórmula útil que permet no només obtenir valuosos recursos financers sinó també accedir a aquells mercats d'alt creixement.
