Gran angular

Llibreries i impremtes (s. xv)

A finals del segle XV, a la ciutat de Barcelona hi havia 44 llibreries i 24 tallers amb impremtes. Moltes llibreries serien, alhora, editorials. A més de Barcelona, hi havia llibreries a nou punts més de la Corona de Catalunya-Aragó: Lleida, Perpinyà, Girona, Montserrat, Tarragona, Tortosa, València, Valldemosa i Saragossa. Al 1600, les 44 llibreries havien esdevingut 60, i ja s'havien imprès i editat els grans títols dels grans noms de la cultura catalana, els Ramon Llull, Ausiàs March, Joanot Martorell, Francesc Eiximenis o Ramon Muntaner

La neces­si­tat d'escriure i de lle­gir és una neces­si­tat vellíssima, que, amb els anys, ha anat crei­xent. A les múlti­ples pan­ta­lles de totes les mides que ens envol­ten, el texts amb lle­tres (i amb números, i altres símbols) són cada cop més impor­tants.

El pri­mer gran salt fou la impremta. Però, en el seu moment, al segle XV, la impremta fou mal rebuda pels savis, que valo­ra­ven la qua­li­tat de les còpies manus­cri­tes, i cri­ti­ca­ven els nom­bro­sos errors dels texts impre­sos. D'altra banda, fins al segle XVII (o, fins al XXI, segons com es miri) molta lite­ra­tura escrita es difon, sobre­tot, de forma oral.

Les lli­bre­ries cata­la­nes del segle XV, en un moment de gran expansió de la soci­e­tat cata­lana, van esde­ve­nir, en molts casos, edi­to­res de lli­bres impre­sos (per bé que la seva base seguien essent els manus­crits). Aquí també –com en el cas del tèxtil- el comerç diri­gia la indústria. Els impres­sors cata­lans eren ori­gi­na­ris d'Ale­ma­nya i l'Europa Lotaríngia (del que avui en diem eix Rhin-Roina). Els lli­bre­ters eren autòctons i, molt sovint, d'anti­gues famílies jue­ves.

El pri­mer lli­bre imprès a Cata­lu­nya de què tenim notícia, segons l'estudi de Manuel Lla­nas publi­cat pel Gremi d'Edi­tors de Cata­lu­nya, és: Ethica. Poli­tica. Oeco­no­mica, d'Aristòtil. Un text de 1473 en llatí (l'anglès del moment) d'un filòsof grec antic, dedi­cat a una qüestió per­fec­ta­ment actual: l'ètica de la política i de l'eco­no­mia. Els impres­sors foren tres ale­manys ins­tal·lats a Cata­lu­nya: Enric Botel, Jordi Von Holtz i Joan Planck, que s'havien unit per posar en marxa un taller.

El pri­mer text edi­tat en llen­gua cata­lana tam­poc no seria un text lite­rari. Fou, també, una tra­ducció: Regi­ment de príncep (1480) d'Egi­dio Colonna. L'impres­sor, també ale­many, era Nico­lau Spin­de­ler. Un lli­bre de política en una època –el Renai­xe­ment- en què la política començava a tenir auto­no­mia.

Dos anys després, el segon lli­bre edi­tat en català (la majo­ria dels publi­cats eren en llatí) també fou un text pràctic, en aquest cas, direc­ta­ment lli­gat a l'acti­vi­tat comer­cial de molts cata­lans. Fou: Suma de l'art d'aritmètica, de Fran­cesc Sant­cli­ment. En aquest cas, amb impres­sor autòcton, Pere Posa.

L'impres­sor més impor­tant (o del qui tenim més infor­mació) d'aquesta pri­mera època fou l'ale­many Joan Rosem­bach. Però foren alguns lli­bre­ters, com ara Joan Ramon Corró o Joan Ça Coma, els que esde­vin­gue­ren els impres­sors-edi­tors més potents. Tot i el seu ori­gen jueu con­vers que, en alguns casos, els va dur a un final ter­ri­ble. Per exem­ple, el 1489, a la plaça del Rei de Bar­ce­lona, el lli­bre­ter de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, Antoni Ramon Corró, i la seva muller foren cre­mats per decisió del Tri­bu­nal de la Inqui­sició, que, pro­ce­dent de Cas­te­lla (on ja actu­ava), havia ater­rat a Cata­lu­nya dos anys abans.

MONT­SER­RAT, EL MÉS ANTIC.

Des de 1493, tenim notícia de lli­bres edi­tats pel mones­tir de Mont­ser­rat (que depe­nia, ales­ho­res, de Valla­do­lid). Per bé que la seva acti­vi­tat edi­tora es va inter­rom­pre durant molts anys, al segle XXI, les Publi­ca­ci­ons de l'Aba­dia de Mont­ser­rat són el segell edi­to­rial actiu més antic del món.

A finals del segle XV, a la ciu­tat de Bar­ce­lona hi havia 44 lli­bre­ries i 24 tallers amb imprem­tes. Mol­tes lli­bre­ries serien, alhora, edi­to­ri­als. A més de Bar­ce­lona, hi havia lli­bre­ries a nou punts més de la Corona de Cata­lu­nya-Aragó: Lleida, Per­pinyà, Girona, Mont­ser­rat, Tar­ra­gona, Tor­tosa, València, Vall­de­mosa i Sara­gossa. Al 1600, les 44 lli­bre­ries havien esde­vin­gut 60, i ja s'havien imprès i edi­tat els grans títols dels grans noms de la cul­tura cata­lana, els Ramon Llull, Ausiàs March, Joa­not Mar­to­rell, Fran­cesc Eixi­me­nis o Ramon Mun­ta­ner. I s'havien publi­cat tant les Cons­ti­tu­ci­ons (dret públic) com el Lli­bre del Con­so­lat de Mar (dret pri­vat). Les noves tec­no­lo­gies de la infor­mació del segle XV, com les del segle XXI, ana­ven (van) a favor de la moder­ni­tat cata­lana.

La primera premsa informativa

El primer full informatiu imprès en català és Cobles en llaor de la cristianíssima pau final (1526). L'editor, Carles Amorós. A partir de 1600, els fulls es multipliquen. La informació política periòdica és posterior. A Catalunya, la primera publicació periòdica és Gazeta (1641). Un setmanari editat per Jaume Romeu, traduït de la Gazette francesa contemporània, en un moment –la Guerra dels Segadors- en què la informació/propaganda comencen a formar part de les estratègies dels que s'enfronten bèl·licament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.