0
Eines
Fundadora de Makers of Barcelona (MOB) - 20 juliol 2013 2.00 h

La transició del consumidor passiu al creador actiu

El moviment maker no només enalteix l'acte necessari de fer i crear, també ens obliga a reaccionar i a respondre, a perseguir activament i a resoldre, a ser un subjecte actiu de la nostra societat, no solament un consumidor
- Fundadora de Makers of Barcelona (MOB)

Hi havia una època en la història en què la majo­ria de la gent fabri­cava tot el que posseïa, produïa per a l'auto­con­sum. Fabri­ca­ven els seus pro­pis tei­xits i cons­truïen les seves pròpies cases. Bar­ce­lona és un d'aquests llocs, amb una llarga història de gre­mis d'arte­sans, que lide­ra­ven l'eco­no­mia medi­e­val amb el seu comerç i les seves cre­a­ci­ons.

Lla­vors va arri­bar la revo­lució indus­trial i tot canvià. La fabri­cació estan­dar­dit­zada es va con­ver­tir en quo­ti­di­ana. L'aug­ment de la pro­duc­ti­vi­tat i el baix cost de la fabri­cació en massa van per­me­tre a la gent com­prar i pos­seir coses. Encara que es va haver de pagar el preu de la uni­for­mi­tat: conduïm el mateix cotxe i ves­tim la mateixa roba que el nos­tre veí. L'edu­cació estan­dar­dit­zada apa­reix en el sis­tema públic. Els ciu­ta­dans neces­si­ten ser edu­cats, i ràpida­ment, perquè puguin pro­duir de manera efi­ci­ent. Tot­hom és fabri­cat homogènia­ment per la soci­e­tat.

MOMENT CLAU.

Avui dia, estem en un moment clau, en el qual per pri­mera vegada, de manera indi­vi­dual, tenim accés a la infor­mació, a baix preu, de forma ins­tantània i ubi­qua. I no qual­se­vol infor­mació: tuto­ri­als sobre qual­se­vol tema que et puguis ima­gi­nar, des de com fer un pastís fins com cons­truir el teu propi reac­tor de fusió nuclear. Com­bi­nant això amb l'apa­rició de micro­or­di­na­dors barats (25 €), com els ardui­nos, a petits com­po­nents de maqui­nari asse­qui­bles, fàcils de pro­gra­mar, a impres­so­res que impri­mei­xen en 3D. És difícil ima­gi­nar la mag­ni­tud de tot allò que es pot crear amb aques­tes noves eines. En comp­tes dels pro­duc­tes estan­dar­dit­zats dels pro­ces­sos de fabri­cació en massa, ja sigui en for­mat digi­tal o en objec­tes tan­gi­bles, ara obrim la porta a la per­so­na­lit­zació en massa per tots i per a tots.

Mal­grat aques­tes pos­si­bi­li­tats, la nos­tra soci­e­tat, en gene­ral, encara no està pre­pa­rada per crear. L'estan­dar­dit­zació i la pro­ducció en massa dels últims 200 anys, ens han incul­cat la pro­duc­ti­vi­tat i l'eficiència, però han limi­tat la nos­tra fle­xi­bi­li­tat i ima­gi­nació. La seva men­ta­li­tat i meto­do­lo­gia s'han apo­de­rat del nos­tre sis­tema edu­ca­tiu, del nos­tre entorn de tre­ball, fent-ho repe­ti­tiu i mundà.

Avui vivim sota la influència de la revo­lució digi­tal. Hem estat enter­rats sota els nos­tres ordi­na­dors, en els nos­tres cubi­cles de tre­ball, dins de la nos­tra pròpia soli­tud digi­tal. Com a reacció, bus­quem des­es­pe­ra­da­ment la interacció social i el con­tacte humà. Bus­quem mane­res de con­ver­tir tots aquests bits digi­tals i àtoms d'infor­mació, en pro­jec­tes reals i tan­gi­bles.

En aquest con­text, apa­reix la cul­tura maker, com a res­posta posi­tiva a aquests can­vis. El movi­ment maker no només enal­teix l'acte neces­sari de fer i crear, també ens obliga a reac­ci­o­nar i a res­pon­dre, a per­se­guir acti­va­ment i a resol­dre, a ser un sub­jecte actiu de la nos­tra soci­e­tat, no sola­ment un con­su­mi­dor. És impor­tant fer, inven­tar, pro­gres­sar, però no només com a indi­vidu, sinó com a con­junt, en comu­ni­tats, com un sis­tema de xar­xes P2P. Esco­les o cen­tres cívics, per posar alguns exem­ples, han de con­ver­tir-se d'infra­es­truc­tu­res, en comu­ni­tats que ser­vei­xin com a sis­tema de suport per a la soci­e­tat.

Els dife­rent movi­ments del con­sum col·labo­ra­tiu, que engloba el crowd­fun­ding, el car-sha­ring, els espais de co-working o els makers­paces. Con­ju­mi­nen un huma­nisme que pretén capa­ci­tar i enfor­tir les per­so­nes, amb una més efi­ci­ent gestió dels recur­sos i una major com­pe­ti­ti­vi­tat econòmica.

HIVER­NA­CLES.

Per tot el món apa­rei­xen els makers­pa­ces, que són ins­tal·laci­ons on per­so­nes amb interes­sos comuns, ja sigui en la fabri­cació, la tec­no­lo­gia o el dis­seny, poden reu­nir-se, rela­ci­o­nar-se i col·labo­rar. Acom­pa­nyen els seus parents pro­pers, els espais de co-working i les incu­ba­do­res per a noves empre­ses, que per­me­ten als pro­fes­si­o­nals reu­nir-se, com­par­tir pro­jec­tes i recur­sos. Aques­tes ins­tal·laci­ons, ober­tes a tots, esde­ve­nen l'hiver­na­cle per­fecte perquè la nos­tra soci­e­tat revis­coli la men­ta­li­tat d'auto­no­mia i auto­su­ficiència, i exciti la nos­tra moti­vació. Per­me­ten l'apre­nen­tatge P2P i fomen­ten la col·labo­ració horit­zon­tal. A més de con­ver­tir con­su­mi­dors pas­sius en actius cre­a­dors.

L'accés com­bi­nat a la tec­no­lo­gia i a la infor­mació, que tro­bem en aquests espais alter­na­tius, fomen­ten la cre­ació de comu­ni­tats de tre­ball i el canvi de la nos­tra men­ta­li­tat: són una de les mol­tes mane­res de pro­moure una soci­e­tat de col·labo­ració cre­a­tiva. És el que neces­si­tem per rein­ven­tar-nos i poder dei­xar enrere la crisi en què estem immer­sos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Cecilia M. Tham
Altres articles de l'autor

Publicat a