La transició del consumidor passiu al creador actiu
El moviment maker no només enalteix l'acte necessari de fer i crear, també ens obliga a reaccionar i a respondre, a perseguir activament i a resoldre, a ser un subjecte actiu de la nostra societat, no solament un consumidor
Hi havia una època en la història en què la majoria de la gent fabricava tot el que posseïa, produïa per a l'autoconsum. Fabricaven els seus propis teixits i construïen les seves pròpies cases. Barcelona és un d'aquests llocs, amb una llarga història de gremis d'artesans, que lideraven l'economia medieval amb el seu comerç i les seves creacions.
Llavors va arribar la revolució industrial i tot canvià. La fabricació estandarditzada es va convertir en quotidiana. L'augment de la productivitat i el baix cost de la fabricació en massa van permetre a la gent comprar i posseir coses. Encara que es va haver de pagar el preu de la uniformitat: conduïm el mateix cotxe i vestim la mateixa roba que el nostre veí. L'educació estandarditzada apareix en el sistema públic. Els ciutadans necessiten ser educats, i ràpidament, perquè puguin produir de manera eficient. Tothom és fabricat homogèniament per la societat.
MOMENT CLAU.
Malgrat aquestes possibilitats, la nostra societat, en general, encara no està preparada per crear. L'estandardització i la producció en massa dels últims 200 anys, ens han inculcat la productivitat i l'eficiència, però han limitat la nostra flexibilitat i imaginació. La seva mentalitat i metodologia s'han apoderat del nostre sistema educatiu, del nostre entorn de treball, fent-ho repetitiu i mundà.
Avui vivim sota la influència de la revolució digital. Hem estat enterrats sota els nostres ordinadors, en els nostres cubicles de treball, dins de la nostra pròpia solitud digital. Com a reacció, busquem desesperadament la interacció social i el contacte humà. Busquem maneres de convertir tots aquests bits digitals i àtoms d'informació, en projectes reals i tangibles.
En aquest context, apareix la cultura maker, com a resposta positiva a aquests canvis. El moviment maker no només enalteix l'acte necessari de fer i crear, també ens obliga a reaccionar i a respondre, a perseguir activament i a resoldre, a ser un subjecte actiu de la nostra societat, no solament un consumidor. És important fer, inventar, progressar, però no només com a individu, sinó com a conjunt, en comunitats, com un sistema de xarxes P2P. Escoles o centres cívics, per posar alguns exemples, han de convertir-se d'infraestructures, en comunitats que serveixin com a sistema de suport per a la societat.
Els diferent moviments del consum col·laboratiu, que engloba el crowdfunding, el car-sharing, els espais de co-working o els makerspaces. Conjuminen un humanisme que pretén capacitar i enfortir les persones, amb una més eficient gestió dels recursos i una major competitivitat econòmica.
HIVERNACLES.
L'accés combinat a la tecnologia i a la informació, que trobem en aquests espais alternatius, fomenten la creació de comunitats de treball i el canvi de la nostra mentalitat: són una de les moltes maneres de promoure una societat de col·laboració creativa. És el que necessitem per reinventar-nos i poder deixar enrere la crisi en què estem immersos.