La pime fa tard a adaptar les relacions financeres al sistema unificat SEPA
La gran majoria ignora que l'1 de febrer no podrà cobrar ni pagar pel banc si no ha canviat els codis CCC pels IBAN
El canvi no representa cap trasbals important
Si vostè és empresari, es pot trobar que l'1 de febrer del 2014 el banc no li tramiti ni les nòmines dels treballadors, ni els rebuts de clients domiciliats ni les transferències a proveïdors. Això li passarà si no ha adequat la seva comptabilitat al SEPA (Single Euro Payments Area), un sistema unificat de pagaments per a les transaccions bancàries que substituirà els estatals als 27 països de la UE, Noruega, Liechtenstein, Islàndia, Suïssa i Mònaco.
La introducció del SEPA és el motiu pel qual el banc ens ha anat canviant les targetes per d'altres que tenen un xip. I de la mateixa manera que les de banda magnètica no serviran de res, tampoc servirà de res, a partir de l'1 de febrer de l'any que ve, tota l'activitat financera que es faci amb identificació CCC (Codi Compte Client), que haurà d'haver estat substituïda pel corresponent codi IBAN (International Bank Account Number), que serveix per identificar internacionalment un compte bancari.
Juan Pablo Herrera, director financer de l'empresa de solucions informàtiques Sage, assegura que per a la majoria de les empreses el canvi no representa cap trasbals important, perquè la gestió dels pagaments i els cobraments es fan amb programes informàtics: “Les empreses només han d'estar alerta per assegurar-se que el proveïdor d'aquest servei l'actualitzi. Tampoc ha de ser un gran problema per a les micropimes o autònoms que treballen amb pocs clients i proveïdors, i no necessiten una gestió informatitzada: no han de canviar la manera de treballar: simplement han d'incorporar a la documentació els IBAN que el seu banc li proporciona i demanar els IBAN als clients i proveïdors.
El major risc del canvi és el desconeixement. L'observatori per a la migració al SEPA, dirigit pel Banc d'Espanya, fa un seguiment trimestral de l'adaptació al canvi dels diferents sectors interessats, i l'informe del juliol assenyala que només les entitats financeres estaven preparades, mentre que les administracions i grans empreses començaven a treballar i, entre les pimes, el desconeixement era general, per la qual cosa s'estimava que el dia del canvi no estarien preparades.
Quins beneficis aporta el SEPA? Permet que els pagaments en euros entre comptes situats a la zona d'aplicació es facin de manera tan senzilla com es fa actualment un pagament estatal, la qual cosa facilita l'accés als nous mercats. Els clients poden amb un únic compte, una única targeta i uns instruments de pagament amb idèntiques característiques, realitzar pagaments en qualsevol dels 32 països de la zona SEPA.
El nou sistema és més rigorós que l'actual pel que fa a la domiciliació de rebuts. Les autoritzacions dels clients perquè se'ls passi a cobrar els rebuts al seu compte que es facin a partir de l'1 de febrer hauran d'estar firmades a través d'un mandat normalitzat que ha de tenir guardat l'empresa (no el banc).
Una nova garantia per a les empreses és que, si un client els firma un mandat SEPA B2B (empresa a empresa), el seu banc estarà obligat a no escoltar-lo en el cas que li demani que retorni un rebut.
Dubtes sobre el nou règim de caixa de l'IVA
J.PSalvador Guillermo, director d'economia de Foment del Treball coincideix a considerar que el principal problema de la implantació del SEPA és que “ha passat molt desapercebuda, sobretot entre les pimes”, i que l'1 de febrer aquestes es poden trobar que el banc no els tramiti els pagaments i els cobraments en presentar-los amb el sistema actual.
Per divulgar aquest canvi, Foment i Sage van portar a terme el 29 d'octubre a Barcelona un roadshow al qual van assistir més de 400 empresaris i en el qual moltes veus van expressar els seus dubtes sobre les implicacions del nou règim especial de criteri de caixa de l'IVA, que permetrà a partir de l'any a les empreses que facturen menys de dos milions d'euros anuals –sempre que no cobrin d'un mateix client més de 100.000 euros– ajornar l'ingrés a Hisenda de l'impost de les factures que no es cobren. El temor és que, si opten per aquest criteri, puguin perdre negoci amb clients que vagin pel criteri general. Foment farà a finals de mes una jornada específica dedicada a les implicacions del nou règim.
El criteri de caixa permet retardar –amb la data límit del 31 de desembre de l'any posterior al de l'operació– la declaració i l'ingrés de l'IVA repercutit fins al moment del cobrament als seus clients, però també es retarda la deducció de l'IVA suportat en les adquisicions fins al moment en què efectuï el pagament als seus proveïdors (criteri de caixa doble). D'aquesta manera, una empresa no acollida al criteri de caixa no podrà deduir l'IVA suportat que li hagin repercutit proveïdors que sí que estan en aquest criteri fins que no s'hagi fet el pagament.
La modificació del reglament de l'IVA, publicada en el BOE del 26 d'octubre, assenyala que l'opció pel règim de caixa s'ha d'exercitar quan es presenta la declaració de començament de l'activitat o bé durant el mes de desembre anterior a l'inici de l'any en el qual hagi de fer efecte, entenent-se prorrogada per als anys següents mentre no es produeixi la renúncia o l'exclusió per deixar de complir els requisits de facturació. La renúncia s'haurà de formular el mes de desembre anterior a l'inici de l'any natural en el qual hagi de fer efecte, tenint efectes per a un període mínim de tres anys.
La meritació i el dret a les deduccions de l'impost, segons el reglament, es produeixen amb el cobrament total o parcial del preu. En el cas dels subjectes passius no acollits al règim, però que són destinataris de les operacions que hi estan incloses, el dret a la deducció de les quotes suportades neix en el moment del pagament total o parcial.