Eines

Orient i la societat líquida

Hem d'atrevir-nos a desconstruir l'edifici, a simplificar-lo, a fer-lo més àgil i menys específic. Atrevir-nos a perdre una part del control racionalista sobre la nostra societat i donar confiança a l'acte-organització de les persones.
Evidentment, això ens provoca errors i injustícies, però el nostre sistema ja no dóna mes de si, i provoca uns errors i unes injustícies molt majors

Els últims anys, estem pre­nent consciència que el cen­tre del món s'està des­plaçant d'Occi­dent a Ori­ent. S'han deba­tut molt les raons que pro­vo­quen aquest canvi: si és per la mà d'obra barata, per la seva ele­vada població, pel seu espe­rit de tre­ball i sacri­fici, etc. Segu­ra­ment totes aques­tes afir­ma­ci­ons tenen la seva part de raó, però n'exis­teix una altra, d'índole més con­cep­tual, que s'oculta sota aques­tes.

Al final de l'edat mit­jana, la soci­e­tat euro­pea va començar a desen­vo­lu­par una manera d'enfron­tar-se a la rea­li­tat inno­va­dora, que dona­ria a la seva cul­tura el domini mun­dial durant tres o qua­tre segles, i va trans­for­mar el món en el seu con­junt: es basava en una idea que avui ens sem­bla evi­dent: exis­teix una veri­tat única, i és pos­si­ble enten­dre-la uti­lit­zant la nos­tra raó. Aquesta idea no va aparèixer de manera espontània: de fet, no era més que una evo­lució del con­cepte sub­ja­cent a la religió jude­o­cris­ti­ana domi­nant: el mono­te­isme.

Les con­seqüències d'aquesta idea és que els euro­peus van ser capaços d'enten­dre en pro­fun­di­tat el seu entorn, d'adap­tar-s'hi millor, d'apren­dre a trans­for­mar-lo i a uti­lit­zar-lo al seu caprici, d'orga­nit­zar la seva soci­e­tat de manera eficaç i de crear la soci­e­tat com­plexa i inter­con­nec­tada en la qual ens tro­bem avui.

Els euro­peus, i els seus des­cen­dents, els nord-ame­ri­cans, es van iden­ti­fi­car tant amb aquesta manera de fun­ci­o­nar, que es va con­ver­tir en un signe d'iden­ti­tat.

Però aquest sis­tema de pen­sar, aquest raci­o­na­lisme, sem­bla que està donant sig­nes d'esgo­ta­ment. D'una banda, ja ha estat inte­grat en el pen­sa­ment glo­bal, de manera que difícil­ment pot seguir supo­sant un avan­tatge com­pe­ti­tiu per als seus cre­a­dors. D'altra banda, la soci­e­tat que ha creat és tan com­plexa i tan can­vi­ant que s'escapa a les seves eines d'anàlisi. I no és que hàgim d'esforçar-nos més per ana­lit­zar aquests sis­te­mes com­ple­xos, és que no són apre­hen­si­bles des de la raó, com s'ha pro­vat al llarg del segle XX des del món de la física i la filo­so­fia. En cada vegada més casos, la meto­do­lo­gia “estu­diem el pro­blema, ho ente­nem i pro­po­sem una solució” ja no fun­ci­ona.

solu­ci­ons urgents.

No obs­tant això, la nos­tra soci­e­tat, la “soci­e­tat líquida” que des­criu S. Bau­man, cada vegada can­via més de pressa, cada vegada pre­senta més rep­tes des­co­ne­guts fins ara i cada vegada neces­sita solu­ci­ons més urgents. I al món occi­den­tal li costa donar res­pos­tes si no ha acon­se­guit ana­lit­zar el pro­blema i pla­ne­jar una solució.

El seu raci­o­na­lisme és extre­ma­da­ment jeràrquic: tot està estruc­tu­rat lògica­ment entorn de la veri­tat i per tant dóna poc marge perquè fenòmens rela­ci­o­nats amb la casu­a­li­tat, la infor­ma­li­tat o la intel·ligència col·lec­tiva es desen­vo­lu­pin lliu­re­ment. Pel seu rigor, és lent i car d'apli­car, llas­trant el temps de reacció davant de fenòmens impre­vis­tos. La seva estruc­tura en arbre pro­voca enor­mes inèrcies i per tant és poc fle­xi­ble.

De fet, la presa de consciència que el mètode raci­o­na­lista no és fun­ci­o­nal en mol­tes de les situ­a­ci­ons a les quals ens enfron­tem actu­al­ment, ha fet que, des del món acadèmic i empre­sa­rial, es bus­quin mètodes alter­na­tius, basats en la prova i error (learn by doing, Agile, etc.) per superar aques­tes situ­a­ci­ons.

La visió raci­o­na­lista, després de diver­sos segles pel nos­tre país, ha impreg­nat totes les capes de la nos­tra soci­e­tat, des de l'edu­cació fins al sis­tema d'admi­nis­tra­ci­ons públi­ques, pas­sant pel sis­tema nor­ma­tiu i l'orga­nit­zació empre­sa­rial. Com més com­plex es fa el nos­tre entorn, més com­plex es fa el nos­tre sis­tema de ges­ti­ons per inten­tar abas­tar totes les situ­a­ci­ons exis­tents, fins a arri­bar a un sis­tema d'una rigi­desa i len­ti­tud absur­des i ino­pe­rants.

DES­CONS­TRUIR L'EDI­FICI.

No neces­si­tem més tipus de con­trac­tes labo­rals, ni més tipus d'acti­vi­tats per abas­tar la com­ple­xi­tat de la nos­tra rea­li­tat econòmica. Neces­si­tem menys tipus però que siguin més fle­xi­bles per poder-se adap­tar a l'impre­vi­si­ble.

No neces­si­tem lleis més sofis­ti­ca­des i com­ple­xes per evi­tar la cor­rupció. Neces­si­tem con­fiar en la intel·ligència i el cri­teri dels fun­ci­o­na­ris i bus­car mètodes per jut­jar-los segons l'èxit de les deci­si­ons que pren­guin.

No neces­si­tem noves car­re­res uni­ver­sitàries que s'espe­ci­a­lit­zin en l'últim camp d'inves­ti­gació que s'ha posat de moda. Neces­si­tem car­re­res adap­ta­bles al cri­teri dels estu­di­ants per espe­ci­a­lit­zar-se en el que cre­guin oportú.

Hem d'atre­vir-nos a des­cons­truir l'edi­fici, a sim­pli­fi­car-lo, a fer-lo més àgil i menys específic. Atre­vir-nos a per­dre una part del con­trol raci­o­na­lista sobre la nos­tra soci­e­tat i donar con­fiança a l'acte-orga­nit­zació de les per­so­nes.

Evi­dent­ment, això ens pro­voca errors i injustícies, però el nos­tre sis­tema ja no dóna mes de si, i pro­voca uns errors i unes injustícies molt majors. Hem d'arris­car-nos a can­viar, sense la segu­re­tat que el que fem està bé, perquè el risc de no fer res és molt major.

SUBS­TRAT CUL­TU­RAL.

Tor­nant a Ori­ent, pot­ser la raó per la qual aques­tes soci­e­tats estan sent tan reei­xi­des en els últims anys prové d'un subs­trat cul­tu­ral dife­rent. La filo­so­fia ori­en­tal sem­bla adap­tar-se millor al nou esce­nari de com­ple­xi­tat i canvi inces­sant que les cul­tu­res here­ves de les reli­gi­ons mono­teis­tes.

Tra­di­ci­o­nal­ment, con­si­de­ren amb natu­ra­li­tat que dues veri­tats con­tra­dictòries puguin coe­xis­tir. Aquesta acti­tud els per­met enfron­tar-se a situ­a­ci­ons de difícil anàlisi sense dei­xar per això de pro­po­sar solu­ci­ons de manera ràpida i rei­te­ra­tiva.

La seva religió fa més èmfasi en una manera de viure que en un credo, és més una manera d'actuar que una manera d'expli­car el món. Tal vegada sigui el moment d'apren­dre d'ells: una mica menys de “seny” i molta més “rauxa”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.