Gran angular

Les corbates de Castellet

Castellet, que ha passat a la història com a un home del món de la literatura que duia magnífiques corbates amb nusos molt ben fets, fou un molt bon editor de tot tipus de llibres, inclosos els d'economia. Segurament, això darrer, gràcies a la curiositat i a la ‘comunicabilitat' de Lluch. Només cal pensar en els llibres que Castellet féu traduir i edità, i en els originals que publicà a can 62

Ernest Lluch, quan, als anys 1970, visqué al barri de Rus­safa de València i féu de pro­fes­sor a la Facul­tat d'Econòmiques de la Uni­ver­si­tat de València, feia, quasi cada set­mana, una breu estada a Bar­ce­lona. Entre altres afers, un el duia a pujar, sem­pre, a par­lar/tre­ba­llar amb Josep M. Cas­te­llet, direc­tor d'Edi­ci­ons 62, al car­rer Pro­vença, a tocar del pas­seig de Gràcia.

Cas­te­llet, que ha pas­sat a la història com a un home del món de la lite­ra­tura que duia magnífiques cor­ba­tes amb nusos molt ben fets, fou un molt bon edi­tor de tot tipus de lli­bres, inclo­sos els d'eco­no­mia. Segu­ra­ment, això dar­rer, gràcies a la curi­o­si­tat i a la comu­ni­ca­bi­li­tat de Lluch. Només cal pen­sar en els lli­bres que Cas­te­llet féu tra­duir i edità, i en els ori­gi­nals que publicà a can 62.

D'entrada, un dels assaigs econòmics més impor­tants del segle XX: Capi­ta­lisme, soci­a­lisme i democràcia. Una obra, edi­tada a Nova York el 1942, de l'austríac ins­tal·lat als Estats Units Joseph A. Schum­pe­ter que s'edi­ta­ria en català el 1966. Traduïda per l'eco­no­mista i futur dipu­tat Antoni Mont­ser­rat, i per Jaume Casa­ju­ana, i pro­lo­gada per l'immens Fabià Estapé.

El lli­bre de Schum­pe­ter inclou capítols tan per­fec­ta­ment actu­als com el VII, dedi­cat a: El procés de des­trucció cre­a­dora, el X o el XXVIII, que pre­senta: Les pos­si­bi­li­tats econòmiques als Estats Units. Gràcies a les intuïcions de Lluch i de Cas­te­llet, Schum­pe­ter ha entrat a for­mar part de l'horitzó men­tal dels eco­no­mis­tes cata­lans.

Es pot seguir amb la col·lecció Clàssics del Pen­sa­ment Modern, diri­gida per Sal­va­dor Giner, J.F. Ivars i el mateix Cas­te­llet. El número 7 de la col·lecció foren els 6 volums d'El capi­tal (1867-1894) de Karl Marx, traduïts per Jordi Moners i amb pròlegs de Manuel Sacristán i de l'eco­no­mista Emili Gasch. El n. 11, L'ètica pro­tes­tant i l'espe­rit del capi­ta­lisme (1904-5) de Max Weber, pre­sen­tat per Joan Estruch. El n. 13, Els prin­ci­pis d'eco­no­mia política i tri­bu­tació (1817) de David Ricardo. Amb tra­ducció de Josep M. Mas­fer­rer i edició d'Eze­quiel Baró i Àngels Martínez-Cas­tells. El n. 21, Pro­ducció de mer­ca­de­ries per mitjà de mer­ca­de­ries (1960) de Piero Sraffa. Traduït i pro­lo­gat per Ernest Lluch.

El n. 26, un altre gran clàssic de l'eco­no­mia: El prin­cipi de població (1798) de Tho­mas R. Mal­thus, traduït per Cons­tança Albertí. El n. 35, La teo­ria gene­ral de l'ocu­pació, l'interès i el diner (1936). Amb un pròleg de Luis Ángel Rojo, de 1991, just abans d'esde­ve­nir pre­si­dent del Banc d'Espa­nya. L'edició, a cura de Lluís Argemí, Àngels Martínez i Fran­cesc Roca. El n. 42, La faula de les abe­lles (1714), de Ber­nard Man­de­vi­lle, traduït per Josep Sales. El n. 49, El capi­tal finan­cer (1910), d'un altre austríac: Rudolf Hil­fer­ding. Traduït i pre­sen­tat per Gus­tau Muñoz, eco­no­mista, assa­gista i edi­tor. I el n. 50, La riquesa de les naci­ons (1776) d'Adam Smith. Amb tra­ducció de Jordi Civis, edició d'Àngels Martínez i un pròleg que no arribà d'Andreu Mas-Collell.

Deu lli­bres d'eco­no­mia.

En resum: 10 lli­bres d'eco­no­mia sobre els 50 lli­bres con­si­de­rats com a clàssics del pen­sa­ment modern esco­llits per Cas­te­llet. El 20% del pen­sa­ment modern és pen­sa­ment econòmic!
D'aquests, cinc són dels segles XVIII-XIX i cinc, del XX: Weber, Hil­fer­ding, Key­nes, Schum­pe­ter i Sraffa. Els dos pri­mers escri­uen i publi­quen en ale­many, i els tres dar­rers, en anglès (per bé que només Key­nes sigui britànic).

Pel que fa als lli­bres d'eco­no­mia ori­gi­nals que Cas­te­llet publicà, fins a 1973, a la mítica col·lecció Lli­bres a l'Abast, la tria també impres­si­ona: Fran­cesc Cabana, Jacint Ros Hom­bra­ve­lla-Antoni Mont­ser­rat, Ramon Trias Far­gas, Ernest Lluch-Eugeni Giral. I els brevíssims i extra­or­di­na­ris pròlegs de Joan Sardà Dexeus a alguns d'aquests lli­bres (vegeu L'Econòmic, 18/5/2013).

Quatre grans economistes

A l'octubre de 1962 (i, potser, abans), s'explicava, al curs de Teoria Econòmica I del primer any de la Facultat d'Economia de la UB, que els quatre grans economistes de la història havien estat: Adam Smith, Karl Marx, Joseph A. Schumpeter i John M. Keynes. El catàleg de les Edicions 62 de Castellet recollia i ampliava aquesta lliçó. Smith, seria continuat per Malthus i Ricardo. Hilferding continuava Marx. Sraffa era un neoricardià. Mandeville, un precedent de Keynes. Ah! Schumpeter es diu que és la millor clau per entendre la crisi actual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.