Als anys de la Il·lus­tració set­cen­tista cata­lana (ini­ci­ada, però, als últims temps dels Àustries), hi ha una con­tinuïtat del model econòmic del Sis­tema Modern dels segles XVI i XVII. I algu­nes nove­tats.

En el sec­tor de les empre­ses mili­tars i de segu­re­tat ciu­ta­dana, per exem­ple, hi ha la cre­ació, a Valls, d'una poli­cia pri­vada eficaç, des­ti­nada a ésser molt cone­guda: els Mos­sos d'Esqua­dra. O, a París, la cre­ació de la poli­cia de dis­tricte i les comis­sa­ries de barri ide­ada pel bar­ce­loní Antoni de Sar­tina (que, de fet, és l'ante­ce­dent més il·lus­tre del pri­mer minis­tre Manuel Valls).

Com ha succeït històrica­ment a Suïssa, una sor­tida pro­fes­si­o­nal per a molts joves cata­lans seria la seva inte­gració en com­pa­nyies mili­tars que es posa­rien al ser­vei d'algun dels poders esta­tals esta­blerts. En el cas català, pot­ser la més des­ta­cada d'aques­tes empre­ses mili­tars fou la Com­pa­nyia de Volun­ta­ris Urbans de Cata­lu­nya, diri­gida per Gas­par de Por­tolà i Pere Fages. Al ser­vei de la Corona espa­nyola, li fou encar­re­gada l'explo­ració/con­questa de Califòrnia, i la defi­nició dels pri­mers assen­ta­ments urbans i de les grans vies de cir­cu­lació dels nous ter­ri­to­ris. Pro­ba­ble­ment, l'existència d'una indústria d'arma­ment cata­lana (basada en una tec­no­lo­gia metal·lúrgica here­tada i reno­vada) va afa­vo­rir la for­mació d'aques­tes com­pa­nyies mili­tars (veg. L'Econòmic, 26/3/2011).

El pas següent fou la cre­ació, a ter­res ame­ri­ca­nes, d'unes micro­ciu­tats auto­su­fi­ci­ents i sos­te­ni­bles: les mis­si­ons fran­cis­ca­nes de Califòrnia, pla­ni­fi­ca­des per fra Ginebró Serra. En aques­tes micro­ciu­tats, les far­gues cata­la­nes que van cons­truir-hi són con­si­de­ra­des, actu­al­ment, l'inici de la indústria metal·lúrgica nord-ame­ri­cana.

Paral·lela­ment, però, a les empre­ses mili­tars i a les mis­si­ons reli­gi­o­ses es van anar desen­vo­lu­pant altres pro­ces­sos més “civils”. El pri­mer és el de l'esclat de les fàbri­ques cata­la­nes d'indi­a­nes. A l'inici, eren fàbri­ques d'estam­pats de tei­xits de cotó impor­tats. Després, s'entrà en l'etapa dels tei­xits i dels filats. La matèria pri­mera, el cotó, seria ame­ri­cana (o egípcia), i el mer­cat final de la roba estam­pada, de les indi­a­nes seria, també, en part, el mer­cat de les expor­ta­ci­ons a les colònies ame­ri­ca­nes.

D'altra banda, al dar­rer terç del XVIII (i, ini­ci­al­ment, sobre­tot a la ciu­tat d'Olot), es van posar en marxa les fàbri­ques de gènere de punt, amb telers cir­cu­lars. Aques­tes fàbri­ques diver­si­fi­ca­ran i ampli­a­ran la tra­di­ci­o­nal oferta tèxtil cata­lana. I, expor­ta­ran, també, una part de la seva pro­ducció a un munt de països de tots els con­ti­nents.

El segon procés és la superes­pe­ci­a­lit­zació en la pro­ducció de vins i aiguar­dents. En aquest cas, va cal­dre subs­ti­tuir algu­nes àrees dels con­reus tra­di­ci­o­nals, i aug­men­tar la superfície dedi­cada a les vinyes. Per exem­ple, cons­truint fei­xes, o ter­ras­ses, als ves­sants mun­ta­nyo­sos per a plan­tar-hi ceps. En alguns punts de difícil accés, es van cons­truir cups de pedra seca al cos­tat de les fei­xes. A l'agost del 2014, alguns d'aquests cups del Bages es volen tor­nar a uti­lit­zar. El destí de les begu­des alcohòliques obtin­gu­des seria, també, i en bona part, els mer­cats euro­peus i ame­ri­cans. Els vins i els aiguar­dents (i, més tard, els caves) cata­lans han con­fi­gu­rat algu­nes empre­ses emblemàtiques

Un ter­cer procés és el de la con­tinuïtat en la pro­ducció de paper –de dife­rents qua­li­tats, full per full- a par­tir dels molins hidràulics pape­rers de deter­mi­na­des comar­ques cata­la­nes. Una pro­ducció que té, en part, una des­ti­nació sem­blant: l'expor­tació. Així, el pres­tigi del papel catalán a Amèrica ha estat de llarga durada. I, el paper ha estat (i segueix sent) la base de la indústria de l'edició (veg. L'Econòmic, 12/3/2011).