La UE ha presentat aquest setembre un estudi sobre l'impacte del programa d'intercanvi Erasmus, vigent des del 1987. Una conclusió interessant és l'estimació que fa de la descendència de parelles de països diferents que es van formar en el marc del programa: un milió de nous ciutadans. Contribuirà aquest fet al disseny d'un nou projecte per Europa, que superi la visió partidista i tancada dels estats, en favor de les ciutats i els seus ciutadans? De quina manera?

És en aquest sentit que vull destacar tres aspectes que es recullen en l'estudi, que representen qualitats o capacitats que desenvolupen els estudiants en el marc del programa Erasmus i que al meu entendre són fonamentals per a la construcció, la gestió i el desenvolupament de les nostres ciutats. Aquestes no són, sinó l'expressió física del projecte social, polític i econòmic que entre tots dissenyem.

Adaptació. La motivació principal, per sobre del 90%, dels estudiants per fer un Erasmus és viure en un altre lloc, passar per l'experiència d'adaptar-se a noves condicions. Aquesta capacitat que propicia el programa Erasmus és fonamental a les ciutats actuals: adaptació. Adaptar-se implica superar estereotips, prejudicis i inèrcies. El context és canviant i obliga a generar empatia i tolerància, noves formes de relacionar-nos, noves estratègies per superar conflictes i per construir nous acords.

Complexitat. Un terç dels estudiants d'Erasmus acaben formant parella amb algú d'una altra nacionalitat. El resultat d'aquesta barreja són uns ciutadans acostumats a la complexitat de la realitat que els envolta. Les definicions reduccionistes, disjuntives, simplificadores i acrítiques ja no tenen cabuda per explicar el seu món quotidià quan una parella parla tres llengües a casa, van néixer en dos llocs diferents, es van conèixer en un altre i viuen possiblement en un tercer on han nascut els seus fills. De la mateixa manera, per comprendre els fenòmens de la ciutat contemporània cal substituir velles definicions, acceptar la incertesa com a estat natural de treball i prendre consciència del paper actiu en la construcció del present. El futur no es pot predir; el futur es construeix en el present.

Identitat. Els estudiants d'Erasmus s'identifiquen principalment amb la seva ciutat d'origen i augmenta notablement la seva consciència d'europeus després de l'experiència. Una combinació d'escales territorials que reflecteix la condició “glo-cal” de la qual moltes vegades s'ha parlat. La reivindicació de l'escala local, de la ciutat, com a identitat singular; però no tancada i monolítica, sinó en un context a escala global on som tots immersos, de ciutadà europeu. Una identitat cosmopolita, que supera les fronteres, que permet l'intercanvi d'idees, de projectes, de reivindicacions, de punts de vista. Una identitat ad hoc, que no resta, ni empobreix, sinó que engloba i construeix.