Fa un parell de setmanes va tenir lloc a l'antic recinte de Fabra i Coats la Fira d'Economia Solidària. Vam anar-hi amb la meva filla entre d'altres coses per cercar informació sobre el banc del temps i les monedes alternatives per a la conferència que està preparant. Hi vaig trobar un ventall de propostes, molt més ampli del que em podia imaginar, agrupades per grans temàtiques: alimentació, finançament, participació, educació, entre altres.

La pregunta no va trigar gaire a aparèixer: “Mare, per què economia solidària? Hi ha coses molt diferents, però tots són aquí junts, per què?” Vaig intentar trobar una resposta senzilla perquè entengués el que estava veient: la diferència no està en allò que es fa, sinó en el com, en la manera de fer-ho, i el per a què, la raó que ens mou a fer-ho.

Una reflexió que recull el sociòleg americà Richard Sennett en el seu darrer llibre, El artesano, on anomena així aquelles persones que concentren els seus esforços a fer bé la seva feina, pel valor que posen a fer-la bé. L'artesà, en paraules de Sennett, representa un condició humana concreta: la de la persona que s'implica a fons en allò que fa. El seu treball és més que un mitjà per assolir una fita o un objectiu. Ell ho exemplifica amb la comunitat que desenvolupa el sistema informàtic Linux de codi obert. En la comunitat Linux, diu Sennett, no hi ha una persona sola dient “sóc un geni” sinó moltes, a través d'internet, dient “això està ben fet”.

Aquests dies he coincidit amb un grup de professionals vinculats al món de l'urbanisme i el planejament en unes sessions de discussió sobre qüestions urbanes en països emergents. Són molt joves, conformen un col·lectiu i són fonamentalment artesans. El seu treball qüestiona cada dia les inèrcies de les pràctiques comunes; ho fan tant per la manera com aborden la seva feina, com per l'objectiu que persegueixen. Són “artesans” com els que vaig trobar a la fira d'economia solidària a Barcelona. Són per tot el món i en tots els camps: la cultura, la política, la ciència, la tecnologia.

Un senyal que el nou paradigma va prenent forma. Una nova forma que supera la de la reivindicació que vam veure fa uns anys en moltes places de ciutats del món, per passar al terreny de les propostes i l'acció directa. Una comunitat d'artesans que ens proposa una nova manera de fer i un replantejament de les raons per les quals fer-ho. El seu valor recau en el com i el per a què de la seva feina; representen principalment un canvi d'actitud.