Tots voldríem viure en ciutats netes i segures, amb uns serveis públics eficients, que fossin el bressol d'una economia dinàmica, proporcionessin estímuls culturals i ajudessin a pal·liar les divisions socials de raça, classe i ètnia. Les ciutats on vivim no són així. [...] La ciutat ha perdut el control sobre ella mateixa. [...] Alguna cosa s'ha espatllat, i s'ha espatllat molt, en la nostra concepció de què hauria de ser una ciutat.” Amb aquesta contundència expressa Richard Sennett, reconegut sociòleg americà, la seva preocupació per la deriva que està prenent la ciutat contemporània. Som molts els que subscrivim les seves paraules i ens esmercem en la nostra feina diària per comprendre què s'ha espatllat i com redreçar-ho. No és una tasca fàcil.

Un dels principals entrebancs és, al meu parer, la “nostra pròpia concepció de què hauria de ser una ciutat”. Un “nostra” que vol anar més enllà dels professionals o tècnics vinculats als temes urbans; un “nostra” que ha d'involucrar tota la ciutadania.

En aquests moments, la concepció que es té de la ciutat ve completament condicionada per un imaginari col·lectiu pervers i absurd, que ens allunya totalment de la imatge de ciutat amb què s'obre l'article. Un imaginari construït sobre uns mites enganyosos i que, observant el nostre entorn, podem desvetllar. Per començar, el més evident: els anuncis de cotxes. Ens mostren una ciutat pràcticament buida, sense embussos ni contaminació, on el cotxe protagonista circula sense entrebancs. Tot el contrari del que experimenten, cada dia, milions de persones al món als entorns urbans. Un altre mite és el de la natura “urbanitzada” o la urbanització “naturalitzada”, que ha portat a l'ocupació sistemàtica de la natura de forma erràtica i dispersa, posant en perill la seva pròpia existència. Compactem les ciutats per preservar i gaudir d'una veritable natura.

Però el mite més pervers, des del meu punt de vista, és el de la seguretat urbana. En el seu nom s'han comès segurament les pitjors errades. El control social de la ciutat és el que exerceix la gent que ocupa els espais públics, el que aporta l'activitat a planta baixa. En definitiva: la seguretat la dóna la presència de persones donant vida als carrers. Tanmateix, hem anat desproveint la ciutat de totes aquestes característiques, tancant comerços o barris sencers en espais especialitzats i temàtics, organitzats al voltant d'un simulacre de carrers i places.

Alguna cosa haurem de repensar i, per què no, l'any que encetem podria ser un bon moment!