Darrerament ens arriben notícies cada dia de les pasteres plenes de gent jove, homes, dones i criatures que ho arrisquen tot per un bocí d'esperança, per un futur millor a aquesta banda del Mediterrani. Un viatge arriscat com el que emprenen milions de persones al món cada dia, travessant fronteres que separen alguna cosa més que dos estats, i travessant d'un món rural en la misèria a un món urbà emergent que, tot i la crisi, segueix sent un lloc d'oportunitats.

Els vull proposar tres lectures: Ciudad de llegada (Debate, 2014), Repensar la pobreza (Taurus, 2011) i Por qué fracasan los países (Deusto, 2012). Cadascuna a la seva manera aporta noves claus per comprendre les motivacions i el potencial de futur que podrien portar aquests viatges desesperats si els nostres dirigents renovessin les seves mirades, si ampliessin les seves estructures mentals i si modifiquessin les seves polítiques, que ja s'han demostrat inútils per aturar aquests èxodes arreu del món. Tres lectures que promouen una mirada renovada, reconeixent com a punt de partida la dificultat i la dimensió crítica del repte. Sense prejudicis, amb sentit crític i defugint les grans receptes miraculoses a favor de les accions incrementals i multiplicadores, i reivindicant la importància de conèixer i comprendre com a pas previ a qualsevol acció.

És hora de superar el que els autors de Repensar la pobreza anomenen el problema de les tres “is”: ideologia, ignorància i inèrcia. Una ideologia que promou la construcció de barreres físiques i legals, davant l'allau de persones que no hi haurà mur capaç d'aturar, ignorant que, en un món globalitzat i cada cop més interconnectat, no hi ha barreres possibles, més que actuar de forma decidida, permanent i contundent en els països d'origen, superant això sí la inèrcia de les polítiques pal·liatives, el cinisme i la hipocresia.

Unes lectures que conviden a la reflexió, carregades d'optimisme i que tenen un element comú: qüestionar amb evidències que les polítiques de “declaracions genèriques”, com ha denunciat el primer ministre italià, Matteo Renzi, no aturaran aquesta darrera migració d'escala planetària.