opinio

Hiperglobalitzacions

El ‘trading' (negociació) d'alta freqüència (‘high-frequency trading', HFT) és la denominació que rep una pràctica cada cop més freqüent als mercats financers internacionals. Es tracta de la utilització d'algoritmes de programari sofisticats per a la presa de decisions i per a la compravenda massiva d'actius financers

Dos fenòmens, aparentment independents, però que no ho són, m'han colpit aquest estiu. Com no podria ser d'una altra manera, els economistes ens mirem el món així, un fa referència al capital i l'altre al treball. El primer és la progressiva consolidació del trading (negociació) d'alta freqüència i l'altre és el drama de la immigració cap a Europa, que ha quedat immortalitzat per a la posteritat en la imatge del nen aparegut mort a les precioses costes de Bodrum a Turquia.

El trading (negociació) d'alta freqüència (high-frequency trading, HFT) és la denominació que rep una pràctica cada cop més freqüent als mercats financers internacionals. Es tracta de la utilització d'algoritmes de programari sofisticats per a la presa de decisions i per a la compravenda massiva d'actius financers. Sí, sí, han llegit bé. Són operacions financeres realitzades per màquines, sense la intervenció directa de persones en el procés de compravenda. És un pas més en la construcció dels mercats ideals. Mercats sense barreres d'espai i temps. Mercats sense els costos derivats d'una presa de decisions limitada per la racionalitat imperfecta de les persones. Mercats hiperglobalitzats. Algunes consideracions:

Primera. La negociació d'alta freqüència no és una pràctica aïllada. Ben al contrari. Alguns organismes internacionals de supervisió, com el Banc d'Anglaterra, han calculat que al 2010 suposaven prop del 60% del valor de les operacions financeres als Estats Units i prop del 40% del valor de les operacions a Europa. A finals del 2015 ningú no sap amb certesa quin volum d'operacions són realitzades seguint aquesta pràctica. Em temo que els percentatges del 2010 han continuat creixent exponencialment, sobretot a Àsia i a Europa.

Segona. Per bé que a principis dels noranta, després de l'autorització de l'organisme regulador dels Estats Units, aquestes operacions necessitaven diversos segons per realitzar-se, el creixement exponencial de la potència de les xarxes de comunicació han reforçat notablement l'avantatge competitiu d'aquesta pràctica. Avui, milers d'operacions financeres al dia es realitzen en microsegons. És a dir, en la milionèsima part d'un segon.

Revolució als mercats.

Tercera. L'explosió de l'HFT ha revolucionat el panorama tradicional dels mercats financers. Com que la velocitat de les transaccions és vital, la proximitat de les xarxes de comunicacions als mercats d'origen és un element clau per explicar la competitivitat d'aquests mercats. Sabien que part de la borsa de París s'ha traslladat a un complex proper a la borsa de Londres per aprofitar millor la velocitat de les comunicacions?

Quarta. L'HFT és polèmic i hi ha molt poca informació al respecte. Primer, perquè als estalviadors de peu els costa d'acceptar que la negociació de la rendibilitat dels seus diners no la fan professionals dels mercats sinó màquines. I segon, perquè ja hem assistit a diversos exemples de caigudes sobtades als mercats diaris (intra-dia), que són resultat directe d'aquesta pràctica. Un exemple és el Flash Crash del 2010. El 6 de maig del 2010, sense fonaments aparents, l'índex Dow Jones Industrial de la borsa de Nova York va presentar la caiguda en un dia més gran de la seva història com a resultat de les negociacions realitzades a través d'HFT. Hi ha més exemples recents a d'altres borses del món. Però em temo que la volatilitat creixent dels mercats financers, i el mes d'agost d'enguany n'és un exemple clar, s'explica cada cop més per aquestes pràctiques.

La cinquena. Els lectors d'aquesta secció ja coneixen la meva predisposició cap a la tecnologia com a instrument clau per al progrés econòmic i social. I aquestes altures de la pel·lícula no em tiraré enrere. No em preocupa el pas endavant que les pràctiques d'HFT suposen per als mercats financers. No em preocupa que les màquines prenguin decisions. Això ha vingut per quedar-se. Em preocupen els algoritmes. Em preocupa que una legió d'informàtics, enginyers, matemàtics, físics i professionals qualificats de tota mena es dediquin a la programació d'uns algoritmes que busquen el benefici accelerat sense la consideració de les conseqüències que la seva feina té per a les persones. Em preocupa la utilització intencionada de la tecnologia per deslliurar-nos de responsabilitat a l'hora de prendre decisions. És cert que algunes afavoreixen gent i d'altres perjudiquen d'altra gent, però no m'agrada que no es faci balanç.

La crisi de la immigració.

I, vet aquí, la paradoxa amb el segon tema de l'estiu, la crisi de la immigració. Com és possible que siguem capaços alhora d'utilitzar el talent i la tecnologia per desenvolupar aplicacions que prenguin decisions, i al mateix temps que no puguem utilitzar aquest talent i aquesta tecnologia per lluitar contra les guerres, el fanatisme i la desigualtat al món? El més fàcil és culpar-ne la tecnologia. Però la tecnologia és neutra. Tot depèn de la utilització que en fem. El dimoni no és la tecnologia. El dimoni són l'especulació i la cultura del benefici accelerat. Coses dels mercats sense barreres. Coses de la hiperglobalització.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.